Cirsium arvense

De Wikipedia
Cirsium arvense
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Carduoideae
Tribu: Cardueae
Subtribu: Carduinae
Xéneru: Cirsium
Especie: C. arvense
(L.) Scop.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Cirsium arvense (cardu cundidor) ye una planta de la familia de les asteracees.

Cirsium arvense en Amédée Masclef, Atlas des plantes de France, 1891
Aspeutu xeneral.

Descripción[editar | editar la fonte]

Erecta, viviega, con tarmos bien ramosos, foliosos, non alaos d'hasta 1,5 m, y con estolones rastreres llongures de biltos foliosos. Fueyes llanceolaes a oblongues, enteres o estremaes con lóbulos trinagulares espinosos, glabres o con pelos como de telaraña. 1-5 capítulos moráu claro, de 1,5-3 cm de llargu, de cabillo curtiu, col ápiz de les cañes. Bráctees involucrales violeta escuru, erectas, les esternes, romes. Flores pentalobulaes, con llargu tubu corolino. Especie bien variable. Floria nel branu.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Campos de llabranza, camperes, tierres baldías, escamplaes nel monte.

Distribución[editar | editar la fonte]

Toa Europa. Introducíu n'Islandia.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Tien propiedaes astrinxentes.

Utilízase tamién la planta entera externamente en forma de baños contra les hemorroides.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cirsium arvense describióse por (Carlos Linneo) Scop. y espublizóse en Flora Carniolica, Editio Secunda 2: 126–127. 1772.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Cirsium arvense (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=34[4]

Etimoloxía.

Cirsium: nome xenéricu que deriva de la pallabra llatina cirsĭŏn, -ĭi —del griegu χιρσός, -ον, varices— vocablu qu'usa Pliniu'l Vieyu (Naturalis Historia, 27, 61) pa identificar un cardu que s'utiliza pal tratamientu d'esti tipu de dolencia. Nos tiempos modernos, el botánicu francés Tournefort (1656 - 708) derivó'l nome Cirsium.

arvense: epítetu llatín deriváu de arvus, -a, -um que significa "de los campos".[5]

Sinonimia

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Polunin, O. (1989). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Cirsium arvense». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  3. «Cirsium arvense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 de xunetu de 2012.
  4. Contribution à la connaissance cytotaxinomique des spermatophyta du Portugal. II. Compositae Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Bol. Soc. Brot. ser. 2 45: 5-121
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Cirsium arvense en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  9. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  10. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]