Chondrilla juncea

De Wikipedia
(Redirixío dende Chicoria dulce)
Chondrilla juncea
chicoria dulce
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Cichorioideae
Tribu: Cichorieae
Subtribu: Chondrillinae[1]
Xéneru: Chondrilla
Especie: Ch. juncea
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La chicoria dulce[2] (Chondrilla juncea) ye una especie de la familia de les asteracees. Ye orixinaria d'Europa.

Detalle de la flor
Vista de la planta
Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta bienal o perenne verde grisosa, de normal con tarmu solitariu d'hasta 1 m, bien ramoses penriba. Fueyes caulinares inferiores oblanceolaes, bien ya irregularmente dentaes, con peciolu aláu, fueyes cimeres xeneralmente pequeñes, lliniales, enteres o finamente dentaes. Capítulos mariellos aproximao de 1 cm de diámetru, con 9-12 flores, numberoses n'inflorescencies de cabillos curtios tarmu enriba. Arreyo 9-12 mm, con bráctees llinial-llanceolaes, glabres o tomentosas. Aquenios con picu delgáu la metá de llargu que l'aqueniu. Floria pel branu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Habita en llugares cascayosos abiertos y secos.

Distribución[editar | editar la fonte]

En gran parte d'Europa. Falta en Bélxica, Gran Bretaña, Dinamarca, Finlandia, Irlanda, Holanda, Islandia, Noruega y Suecia.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: úsase como aperitivo.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Chondrilla juncea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 796–797. 1753.[4]

Sinonimia:
  • Chondrilla acantholepis Boiss.
  • Chondrilla brevirostris Fisch. & C.A.Mey.
  • Chondrilla canescens Kar. & Kir.
  • Chondrilla graminea M.Bieb.
  • Chondrilla gummifera Iljin
  • Chondrilla latifolia M.Bieb.[5]
  • Chondrilla virgata C.Presl in J.Presl & C.Presl [1822, Delic. Prag. : 116]
  • Chondrilla rigens Rchb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 271]
  • Chondrilla laciniata Steven [1856, Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou, 29 (2) : 410]
  • Chondrilla intybacea Friv. [1835, Flora, 18 : 335]
  • Chondrilla hispida Desf. [1829, Tabl. Écol. Bot. Paris, éd. 3 : 144]
  • Chondrilla gaudinii Hegetschw. in Suter [1822, Fl. Helv., ed. 2, 2 : 162]
  • Chondrilla crepoides Lam. [1786, Encycl. Méth. Bot., 2 : 77] non L. in Murray [1774]
  • Chondrilla angustissima Hegetschw. [1839, Fl. Schweiz : 762]
  • Chondrilla viminea Bubani [1899, Fl. Pyr., 2 : 105] non (L.) Lam. [1786] [nom. illeg.]
  • Chondrilla lutea Dulac[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Chondrillinae en Cichorieae Portal
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. «Chondrilla juncea». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 4 d'avientu de 2009.
  4. «Chondrilla juncea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de mayu de 2013.
  5. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  6. «Chondrilla juncea». Tela Botánico. Consultáu'l 4 d'avientu de 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  2. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
  9. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  10. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]