Carex aquatilis

De Wikipedia
Carex aquatilis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Cyperaceae
Xéneru: Carex
Especie: C. aquatilis
Wahlenb., in Kongl. Vetensk. Acad. Nya Handl., nov. Ser., 24: 165, 1803
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Carex aquatilis Wahlenb., ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les ciperacees.

Descripción[editar | editar la fonte]

Hai delles variedaes d'esta especie, y ye daqué variable na so apariencia. Produz tarmos triangulares qu'algamen altores d'ente 20 centímetros y 1,5 metros, y, polo xeneral, nun forma grupos como faen dalgunos otres especies de xuncos. Crez d'una trupa rede de rizomes que produz una alfombra de raigaños finos d'espesura abonda pa formar verde, ya inclúi aerénquima pa dexar a la planta sobrevivir nos sustratos baxos d'osíxenu como la folla pesao.[1] La inflorescencia ye un númberu d'espigues con una fueya bracteal na base que ye más llarga que la inflorescencia en sí. Los frutos son brillosos aquenios, y anque de xemes en cuando la planta reproducir por granes, la mayoría de les vegaes, reproduzse vegetativamente, al traviés del espardimientu del so rizoma.[1] Ello ye que nun añu determináu, la mayoría de los biltos nun producen flores.[1] Esta planta perenne planta aumenta l'altor en 10 años o más y pueden formar l'alteria cuando la so rizoma descomponse, utilícense dacuando pa restablecer la vexetación de les zones onde la alteria foi retirada.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Tien una distribución circumboreal; estender en tol norte del hemisferiu norte, incluyíos Inglaterra y Alemaña. Crez en munchos tipos de zones montascoses y ártiques del hábitat, incluyendo los montes templaos de coníferes, praderíes alpines, la tundra, y los güelgues. Rusticidad USDA: zones 3b hasta 8a (puede camudar llixeramente según variedaes).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Carex aquatilis describióse por Göran Wahlenberg y espublizóse en Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar 24(2): 165. 1803.[2]

Etimoloxía

Carex: nome xenéricu que podría derivar del griegu kairo, que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.[3] Yá usáu por Virxiliu (3, 231).[4]

aquatilis; epítetu llatín que significa "que vive na agua".[5]

Taxones infra-específicos

De tolos descritos, solo ta aceptáu'l siguiente:

  • Carex aquatilis var. substricta Kük.[6]

El restu son meres sinonimies de la especie, o bien d'otres especies del xéneru.

Sinonimia
  • Neskiza aquatilis (Wahlenb.) Raf.
  • Vignea aquatilis (Wahlenb.) Rchb.
  • Carex stans Drejer

[7][8][9][10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 US Forest Service Fire Ecology
  2. «Carex aquatilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de payares de 2012.
  3. Carex aquatilis en Flora de Canaries
  4. Xeórxiques, llibru 3, p. 231, traducción por Juan de Guzman, 1586
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Variedaes en Catalogue of life
  7. Sinónimos en Catalogue of life
  8. Sinónimos en[1] The Euru+Medit Plantbase
  9. Carex aquatilis en PlantList
  10. «Carex aquatilis en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 23-11-2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  3. Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  8. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  9. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  10. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  11. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  12. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  13. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  14. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]