Canes Venatici

De Wikipedia
Los Llebreles
Canes Venatici

Carta celeste de la constelación de los Llebreles na qu'apaecen les sos principales estrelles.
Nomenclatura
Nome
n'asturianu
Los Llebreles o los Perros de Caza
Xenitivu Canum Venaticorum
Abreviatura CVn
Descripción
Introducida por Johannes Hevelius
Superficie 465,2 graos cuadraos
1,128 % (posición 38)
Ascensión
reuta
Ente 12 h 6,37 m
y 14 h 7,56 m
Declinación Ente 27,84° y 52,36°
Visibilidá Completa:
Ente 37° S y 90° N
Parcial:
Ente 62° S y 37° S
Númberu
d'estrelles
59 (mv < 6,5)
Estrella
más brillante
Cor Caroli (mv 2,82)
Oxetos
Messier
5
Oxetos NGC 227
Oxetos
Caldwell
4
Lluvies
de meteoros
Canes Venatícidas
Constelaciones
colindantes
3 constelaciones
Meyor mes pa ver la constelación
Hora llocal: 21:00
Mes Mayu
[editar datos en Wikidata]

Canes Venatici (los perros cazadores o los llebreles), ye una pequeña constelación del norte introducida por Johannes Hevelius nel sieglu XVII.

Mitoloxía[editar | editar la fonte]

Representen a Asterion y Chara, los dos perros sosteníos por Bootes calteniendo'l camín de les oses alredor del polu norte.

Imaxe de los Perros de Caza.

Carauterístiques destacables[editar | editar la fonte]

La estrella más brillosa de la constelación (α CVn) ye una estrella binaria, onde una de les componentes ye una estrella químicamente peculiar —amuesa una bayura anómala de metales— prototipu d'un grupu de variables que lleva'l so nome. Per otra parte, β CVn ye una estrella bien asemeyada al nuesu Sol que puede ser considerada un ximielgu solar.

Otra estrella a destacar ye Y CVn, conocida como La Superba, una estrella de carbonu d'un espectacular color coloráu. Tamién en Canes Venatici atópase RS CVn, variable eruptiva arquetipu d'una clase de binaries cercanes que les sos componentes amuesen intensa actividá cromosférica. Les variables AM Canum Venaticorum, que consisten nun sistema binariu de dos nanes blanques con un periodu orbital desaxeradamente curtiu, deben el so nome a AM CVn, tenue estrella de decimocuarta magnitú.

Diverses galaxes pueden ser reparaes nesta constelación; M51 y M63 —denominaes respeutivamente Galaxia Remolino y Galaxa del Xirasol— son dos exemplos notables. Per otra parte, M3 ye un interesante cúmulu globular compuestu per alredor de 500.000 estrelles.

Estrelles principales[editar | editar la fonte]

Oxetos notables de cielu fondu[editar | editar la fonte]

  • M51 (Galaxia Remolino). AR: 13h 29m 54.0s Dec: +47°12'00" (Dómina 2000). La so distancia al Sol ye de 15 millones d'años lluz y tien una compañera NGC 5195 AR: 13h 30m 00.0s Dec: +47°16'00" (Dómina 2000).
  • M63 (Galaxa del Xirasol). AR: 13h 15m 48.0s Dec: +42°02'00" (Dómina 2000) - M94 (NGC 4736) AR: 12h 50m 54.0s Dec: +41°07'00" (Dómina 2000) y M106 (NGC 4258) AR: 12h 19m 00.0s Dec: +47°18'00" (Dómina 2000). Galaxes espirales, pueden ser reparaes con telescopios pequeños.
  • NGC 4449. AR: 12h 28m 11.1s Dec: +44°45'37" (Dómina 2000). Galaxa irregular tamién esperimentando un biltu estelar.
  • NGC 4485. AR: 12h 30m 30.0s Dec: +41°42'00" (Dómina 2000) y NGC 4490 AR: 12h 30m 36.0s Dec: +41°38'00" (Dómina 2000). Dos galaxia reparaes nel mesmu campu a la 4485 denominar Galaxa Cocoon, 4490 ye más grande y brillosa. Alcuéntrense 1º al nordeste de Beta Canum Venaticorum.
  • NGC 4631. AR: 12h 42m 06.0s Dec: +32°32'00" (Dómina 2000). Bien brillosu, 6º al sur de Cor Caroli y 2º al oeste. Nel mesmu campu hai dos galaxia más NGC 4656 AR: 12h 44m 00.0s Dec: +32°10'00" (Dómina 2000) y NGC 4657 AR: 12h 44m 12.0s Dec: +32°12'00" (Dómina 2000).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]