Binaria eclipsante

De Wikipedia
Mínimu primariu y secundariu.

Entender por Binaria eclipsante un sistema formáu por dos estrelles que'l so planu orbital ta empobináu escontra la Tierra, de tal manera, que dende la nuesa perspeutiva, sufren eclises y tránsitos mutuos. El eclís o tránsitu pue ser total o parcial. A diferencia d'otros conxuntos binarios, les binaries eclipsantes nun dexen estremar les sos estrelles unes d'otres. Sicasí, gracies a los cambeos de lluminosidá periódicu nestos sistemes, puede deducise cuando una estrella oculta a la otra. Polo xeneral, un sistema binariu eclipsante suel tar constituyíu por estrelles de gran tamañu n'órbites bien amenorgaes y a la llarga pueden terminar nuna fusión mutua.


Cambéu de lluminosidá[editar | editar la fonte]

Sistema gráficu d'un sistema binariu eclipsante.

Esiste una rellación direuta ente la variación de lluminosidá y el tiempu trescurríu. Esta rellación representar nuna curva de lluz. Esta curva de lluz, amuésanos el tiempu que tarda una estrella n'orbitar a la otra. Teniendo esto en cuenta, podemos deducir, que nun periodu de máximu rellumu, les dos estrelles tán llau a llau. Tamién se deduz, que cuando la curva de lluz llega a un puntu mínimu, la estrella menos brillosa, y polo xeneral la más grande, despinta a la so compañera. Asina mesmu, cuando la estrella más brillosa, y polo xeneral la más pequeña, despinta a la so compañera, solo hai una pequeña perdida de lluminosidá. Estos cambeos de perfil que se dibuxen na curva de lluz, denominar mínimu primariu, cuando la estrella menos brillosa oculta a la más brillosa, y mínimu secundariu, cuando la más brillosa oculta a la menos brillosa.

Un pocu d'historia[editar | editar la fonte]

Posición del sistema Algol na constelación de Perséu.

Los primeros sistemes binarios fueron reparaos en 1779 por William Herschel. Mientres 25 años reparó más de 50 sistemes binarios, llegando a la conclusión que yeren estrelles amestaes gravitacionalmente. En 1803 publicó les sos resultaos, demostrando que la llei física de la gravitación de Newton podía aplicase más allá del Sistema Solar. Sicasí, el primer sistema binariu eclipsante afayóse en 1782 pol astrónomu John Goodricke. Tratóse de Beta Persei, la segunda estrella más brillosa de la constelación Perseus. Esta falsa estrella, güei conocida como'l sistema Algol, son 2 estrelles formando un sistema binariu eclipsante, a una distancia de cuasi 95 años lluz de la Tierra. Los sos componentes tán dixebraos tan solo por 10 millones de km, si tomamos como referencia al Sol, que ta dixebráu de nós 150 millones de km.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]