Borussia Dortmund

De Wikipedia
Borussia Dortmund
Borussia Dortmund
Situación
Estáu Alemaña
Datos
Tipu club deportivu
Fundáu en19 avientu 1909
Propietariu Bandera d'Alemaña Reinhard Rauball
Presidente Bandera d'Alemaña Hans-Joachim Watzke
Entrenador Plantía:Xeodatos Alemaña, Croacia Edin Terzić
Categoría Bundesliga
Instalaciones
Estadiu Signal Iduna Park (es) Traducir
Dueñu de Reinhard Rauball
Direición Hans-Joachim Watzke
Uniforme
Titular
Alternativu
Tercera
Patrocinador Evonik Industries (es) Traducir

Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Ballspielverein Borussia 09 e. V. Dortmund, conocíu simplemente como Borussia Dortmund o poles sos sigles BVB, ye un club de fútbol del oeste d'Alemaña, de la ciudá de Dortmund, nel estáu federáu de Renania del Norte-Westfalia. Foi fundáu'l 19 d'avientu de 1909 y utiliza históricamente como uniforme titular camiseta mariella y pantalón negru. Xuega na primer división de la Bundesliga, onde s'alluga na cuarta posición na tabla histórica con ocho títulos. Anguaño'l númberu de los sos socios entepasa los 115.000,[1] convirtiéndolo nel tercer club con mayor cantidá de socios n'Alemaña. El so lema ye Echte Liebe, que traducíu significa amor verdadero.

Ye unu de los clubes más gallardoniaos d'Alemaña. Nel so palmarés destaquen: ocho Bundesligas, cuatro Copes d'Alemaña, cinco Supercopes a nivel nacional; y a nivel internacional, una Recopa d'Europa (llograda en 1966, siendo'l primer club alemán en ganar un títulu internacional), una Lliga de Campeones de la UEFA (1997 al vencer 3-1 a la Juventus na final) y una Copa Intercontinental en 1997.

El so estadiu ye'l Signal Iduna Park (históricamente, el Westfalenstadion), con capacidá pa 80 720 espectadores (el mayor d'Alemaña), y ta catalogáu como de 5 estrelles pola UEFA. El club tien el mayor permediu d'asistencia de cualquier club de fútbol nel mundu, y la so afición ye considerada de les más vistoses y animadores. El Borussia Dortmund xuega'l Derbi del Ruhr contra'l Schalke 04, y desenvolvió tamién rivalidá col Bayern München, con quien apostó dellos títulos, incluyida la final de la Lliga de Campeones 2013. Col Hamburger SV nel clásicu de zona norte central contra noroeste. Tamién tien una rivalidá contra'l Borussia Monchengladbach, nel clásicu de los Borussias. Últimamente, tuvo rivalidá contra'l RB Leipzig, tres el constante refugu del Borussia Dortmund ante la propietaria Red Bull. Según el Ranking Económicu de Clubes de la firma Deloitte, el Borussia Dortmund asitiar ente los clubes con mayores ingresos n'Alemaña, y como'l segundu club del fútbol alemano más importante a nivel mundial.

Historia[editar | editar la fonte]

Primeros años[editar | editar la fonte]

Borussia Dortmund en 1913.

El club fundóse'l 19 d'avientu de 1909 por un grupu de mozos del equipu patrocináu por una parroquia católica, equipu llamáu "Mocedá de la Trinidá", onde se sentaron les bases pa la fundación del nuevu club. Esta xunta tuvo llugar nuna sala del restorán de Dortmund llamáu Zum Wildschütz. Los fundadores fueron Franz y Paul Braun, Henry Cleve, Hans Debest, Paul Dziendzielle, Julius y Wilhelm Jacobi, Hans Kahn, Gustav Müller, Franz Risse, Fritz Schulte, Hans Siebold, August Tönnesmann, Heinrich y Robert Unger, Fritz Weber y Franz Wendt. El nome del club, Borussia (en llatín Prusia), deber al nome d'una cerveza producida en Dortmund por una fábrica local. L'equipu empezó xugando con camiseta a rayes verticales azules y blanques con una franxa diagonal colorada y pantalón negru. En 1913 adoptaron los colores mariellu y negru que se caltienen a día de güei.

La so participación na "Gauliga Westfalen"[editar | editar la fonte]

Cola llegada al poder del réxime Nazi l'equipu foi incorporáu a una de les acabante crear gauligas, nesti casu la de la rexón de Westfalia. Ellí siempres se vio opacado pol so eternu rival; el FC Schalke 04, que llogró tolos campeonatos que s'apostaron hasta 1944.

Los sos meyores resultaos fueron un par de segundos llugares y terceros llugares, tamién tuvo delles participaciones nos campeonatos nacional pero nenguno con una destacada actuación. La Segunda Guerra Mundial tuvo nel club bien dures repercusiones yá que dellos de los sos xugadores y directivos fueron unviaos a la guerra o secuestraos y asesinaos pol réxime Nazi.

La Oberliga y los primeros ésitos[editar | editar la fonte]

Depués de la Segunda Guerra Mundial empezó un procesu de reconstrucción bien importante y de la mesma empezó a xugar na acabante crear Oberliga, nesta competición el Borussia facer colos campeonatos del añu 1947, ganándo-y per primer vegada na so historia al Schalke, na final, 1948, 1949 y 1950 convirtiéndose asina nel primer tetracampeón consecutivu de la so zona, depués ganó'l campeonatu nos años 1953, 1956 y 1957, amás foi subcampeón en dos oportunidad.

Esto aseguró-y una constante participación nes rondes finales del campeonatu Alemán, na Oberliga los "canarios" ocupen la primer clasificación na tabla histórica.

Na primer final qu'apuesto'l club nun pudo faese col títulu nacional una y bones cayó contra'l VfR Mannheim por 3 a 2.

Los sos primeros dos campeonatos alemanes, los de 1956 y 1957, el Borussia llograr con esautamente la mesma alliniación de xugadores, nestos campeonatos que supunxeron los primeres na historia del club, ganáralu na final al Karlsruher SC por 4 a 2 y al Hamburger SV por 4 a 1. Esti fechu ye una ocasión singular nel fútbol alemano.

Foi l'últimu campéon d'Alemaña antes de la fundación de la Bundesliga, cuando ganó la final del añu 1963 al F.C. Colonia por 3 a 1, equipu que-y arrampuñara la última Oberliga de la historia na última xornada. Antes d'esto fuera subcampeón nel añu 1961.

Nel añu 1963 llega a la final de la copa alemana pero pierde ante'l Hamburger SV por 3 a 0.

Gracies a estos y otros ésitos el club foi escoyíu pa ser miembru fundador de la Bundesliga que s'empezó a apostar en 1963, a partir de la unificación de los antiguos campeonatos zonales o Oberligas.

La creación de la Bundesliga, l'ésitu internacional y la recaída[editar | editar la fonte]

El Borussia foi almitíu na acabante formar Bundesliga y na primer temporada acabó en cuarta posición y el so xugador Friedhelm "Timo" Konietzka convirtió'l primer gol na historia de la Bundesliga al marca-y al Werder Bremen nel primer partíu de la historia de la competición, nesi mesmu na Copa d'Europa'l club llegó a les semifinales dempués de ganalu, ente otros equipos, al Benfica d'Eusebio por 5 a 0 en Dortmund, siendo esaniciaos en semifinales pol Inter de Milán.

Na temporada 1964-1965 ganó la so primer copa d'Alemaña al ganar na final al Alemannia Aachen en Hannover.

Na temporada 1965-1966 el club diba ser subcampeón de la Bundesliga por detrás del TSV 1860 München pero diba convertise nel primer equipu alemán que gana una copa internacional, esta foi la Recopa d'Europa de fútbol del añu 1966 na que ganó a Liverpool na final apostada nel Hampden Park de Glasgow con gol na prórroga de Reinhard Libuda. Nes rondes anteriores dende octavos de final d'equí p'arriba esaniciara al CSKA Sofia, Atlético de Madrid y al West Ham United Football Club.

Dempués d'estes bones actuaciones tanto local como internacionalemente el club diba empezar a aparrar nel so rendimientu y onde los sos meyores allugamientos diben ser el tercer llugar de 1967 y el quintu de 1970. Dempués d'esto empezaría un momentu de crisis nel club.

Los tiempos difíciles[editar | editar la fonte]

El 3 de xunu de 1972 peracábase'l so primer descensu na so historia desque participa na Bundesliga, dempués de cayer por 2-0 contra'l Stuttgart de visitante. El club tópase dempués d'esto nuna grave crisis económica que foi una de les principales causes de les males resultaos y el posterior descensu.

En 1974 el club inauguró'l Westfalenstadion, güei Signal Iduna Park y en 1976, depués de 4 temporaes en segunda, xubió a la Bundesliga nuevamente pero nun pudo volver llograr los ésitos consiguíos enantes. Na promoción d'ascensu ganó-y al FC Nuremberg nuna serie d'ida y vuelta que quedó foi un finxu na historia del club, yá que se terminaba una de les etapes más murnies na historia del club.

Na so primer temporada en primer depués del ascensu, l'equipu diba rexistrar una media d'espectadores de 42 000 espectadores y marcar un récor na dómina no qu'a permediu d'espectadores refierse, bien cimeru a equipos qu'engarraben el títulu. Nel añu 1978 diba encaxar la derrota más amplia na historia de la Bundesliga al perder por 12 a 0 frente al Borussia Moenchengladbach.

Per estos años los meyores allugamientos na lliga fueron el cuartu llugar del añu 1987 y el sestu llugar llográu nos años 1980 y 1982.

Nel añu 1986 xuega la promoción pa caltenese en primer división y la gana depués d'apostar un tercer partíu de desempate frente al SC Fortuna Köln, nesi partíu'l Borussia imponer por 8 a 0, na eliminatoria d'ida y vuelta empataren na resultancia global en tres goles.

La dómina Dorada, la conquista d'Europa y el mundu[editar | editar la fonte]

Depués d'un periodu de seca de títulos en 1989 llogren la copa d'Alemaña al vencer na final apostada nel Estadiu Olímpicu de Berlín al Werder Bremen d'Otto Rehhagel y dan entamu a una bona dómina del club de Westfalia. Depués el club gana'l so primera Supercopa d'Alemaña al ganar na final al Bayern por 4 a 3 nel Fritz-Walter-Stadion.

En 1991 asume la direición téunica del equipu'l téunicu que-y va a dar forma al meyor equipu na historia del club, con esto referímonos al téunicu Ottmar Hitzfeld.

En 1992 asítiase subcampeón de la Bundesliga pola diferencia de goles contra'l campeón VfB Stuttgart, depués nes siguientes dos temporaes l'equipu acaba dambes temporaes nel cuartu allugamientu.

Hasta que na temporada 1995-1996, consagróse Deutscher Meister (Campeón Alemán), y amás llogra diversos trofeos a nivel nacional, ente los que se destacar los dos supercopes d'Alemaña consiguíes consecutivamente. Nel añu 1995 tamién llega a les semifinales de la Europa League pero cai ante la Juventus.

Apostó na temporada 1995-1996 per primer vegada la Champions League nel so nuevu formatu y nome, llegando hasta los cuartos de final, onde fueron esaniciaos pol Ajax Ámsterdam, que depués se consagraría subcampeón en perdiendo la final ante la mesma Juventus.

Cola base del equipu que consiguiera ganar 2 Bundesligas consecutivamente en 1997 l'equipu llega al visu del fútbol mundial a nivel de clubes al ganar la UEFA Champions League ganando a la Juventus de Turín por 3 goles a 1. Los tantos fueron de Karl-Heinz Riedle por partida doble y de Lars Ricken, ente que Alessandro Del Piero anotó'l descuentu pa los bianconeri. Foi una suerte de vengación pal BVB, que 4 años antes perdiera la final de la Lliga Europea de la UEFA ante -y mesmu rival por un global de 6 a 1.

Nesti equipu había xugadores de la talla d'Andreas Möller, Stéphane Chapuisat, Matthias Sammer y Jürgen Kohler ente otros.

Con esti trunfu'l Borussia foi'l primer equipu alemán en ganar la UEFA Champions League, una y bones el FC Bayern München ganar en tres oportunidad na década del 70, lo mesmo que'l Hamburger SV en 1983; pero sol formatu de "Copa d'Europa". Darréu, el Dortmund gana la Copa Intercontinental de clubes el mesmu añu venciendo al Cruzeiro de Brasil por 2 a 0 nel Estadiu Olímpicu de Tokiu, pero pierde la Supercopa d'Europa frente al FC Barcelona. Na lliga d'aquel añu acabó na tercer posición. Nel añu siguiente'l club llega hasta les semifinales de la UEFA Champions League pero queden esaniciaos contra'l Real Madrid Club de Fútbol a lo postrero campeón.

Per estos años yera un participante asiduo de les competiciones internacionales. Nel añu 2000 convertir nel primer, y hasta agora únicu club alemán, en cotizar na bolsa de valores d'Alemaña y n'ingresar al acabante formar G-14 qu'axuntaba a los clubes más poderosos d'Europa.

Nuevu sieglu, crisis y resurdimientu[editar | editar la fonte]

Los aficionaos nel famosu Südtribüne (n'español: Tribuna del Sur) en Signal Iduna Park.

Dempués d'esti periodu tan esitosu'l club consigue'l tercer llugar nel añu 2001, ganó la lliga nel añu 2002 dempués de remontar nes últimes xornaes la desventaxa de puntos con respectu al Bayer Leverkusen que liderara tola competición. Foi finalista de la Lliga Europea de la UEFA nesi mesmu añu na que perdió frente al Feyenoord Rotterdam n'Holanda, dempués de vencer al AC Milan por un global de 5-3 en semifinales. Tres ganar ante'l Feyenoord esbardió otra vegada la oportunidá de llograr esta copa y convertise nel cuartu equipu n'Europa que gana los trés grandes trofeos de la UEFA.

Plantía 2007-08, el subcampeonatu de Copa valió-y pa clasificase pa la Copa de la UEFA tres una de les peores temporaes na Bundesliga.

Al añu siguiente asítiase en tercer llugar na bundesliga llogrando un boletu pa la ronda previa de la Champions League, y pierde la final de la Copa de la Lliga d'Alemaña frente al Hamburger SV.

Nel 2005 una crisis esistencial tocó fondu, y inclusive pensar en declarar al club en bancarrota. Esta crisis, anguaño foi superada por aciu unes reformes institucional y económicu que tienen como principal oxetivu priorizar l'usu de xugadores provenientes de la cantera y asina nun tener que mercar xugadores d'otros clubes. El club cunta col permediu d'espectadores más altu d'Alemaña y d'Europa.

Recién nel 2008 el club vuelve llegar a una final de copa alemana, pero pierde ante'l Bayern Múnich en Berlín. El Borussia llograría una mini revancha al ganar al club de Múnich na Supercopa del mesmu añu a la qu'aportó en calidá de subcampeón coperu una y bones el Bayern llograra'l doblete aquel añu.

La era Klopp y la vuelta a los grandes títulos[editar | editar la fonte]

Stiepermann, Schmelzer, Hummels y Großkreutz celebrano el títulu en 2011.

Cola llegada de Jürgen Klopp al banquín del Signal Iduna Park les coses empezaron a dir meyor pal club, yá que se llogró la clasificación a la Lliga Europea de la UEFA de la temporada 2009-2010, al acabar en quinta posición na lliga. Hasta que na temporada 2010-11, el Borussia da la sorpresa y proclámase campeón de la Bundesliga nueve años dempués de la so última lliga, llograr con un plantel bien nuevu que cuntaba con futbolistes destacaos como Nuri Sahin, Mario Götze, Robert Lewandowski, Mats Hummels y Shinji Kagawa[2] y que foi consideráu como'l que meyor xugaba al fútbol n'Alemaña. Con esti títulu terminaba una era de crisis y resultaos mediocres, pa retornar a la élite del fútbol alemano.

Robert Lewandowski.

A empiezos de temporada'l club gana la so primer Lliga Total Cup al ganar al Hamburger SV por 2 a 0 nel Coface Arena de Maguncia.

Na temporada 2011-12, el Borussia revalida'l campeonatu de la Bundesliga y tamién se lleva la DFB-Pokal[3] llogrando asina'l primera "doblete" de la so historia. Marcó un récor na historia de la Bundesliga al ser el campeón con más puntos de la historia al llograr 81 puntos en 34 partíos. Con esti llogru déxase-y llevar, dende la temporada 2012-2013, dos estrelles d'oru percima del escudu por llograr el so quintu campeonatu de Bundesliga (octavu en total).

Empieza la temporada 2012/2013 perdiendo la final de la Lliga Total Cup ante'l Werder Bremen y la Supercopa d'Alemaña ante'l Bayern Múnich.

El 30 d'abril de 2013 el club pasa a la final de la UEFA Champions League en venciendo al Real Madrid C.F., na ida ganaben 4-1 y na vuelta perdíen 2-0. La resultancia global foi 4-3, onde va xugar contra'l Bayern Múnich.

El 25 de mayu de 2013 perdió na final de la Lliga de Campeones contra'l F.C. Bayern Múnich por 1-2


Empezó la temporada 2013-2014 cola victoria por 4-2 na Supercopa ante'l F.C. Bayern Múnich. A pesar de consiguir el meyor empiezu de la so historia en Bundesliga, les mancadures y derrotes importantes fixéron-y descolgarse demasiáu puestu de la llucha por una Bundesliga na qu'acabaría segundu. Na Lliga de Campeones consiguió'l primer puestu del so grupu, pero n'esaniciando al Zenit nos octavos, nun-y valió'l 2-0 contra'l Real Madrid. Cayó na prórroga de la final de la DFB-Pokal por 2-0 ante'l Bayern Múnich. Repitióse'l bon entamu de la temporada anterior col 2-0 de la Supercopa al Bayern Múnich. Pero esta vegada acabaría cayendo inclusive antes na clasificación de la Bundesliga, llegando al postreru puestu de la tabla a metá d'añu. Sicasí, consiguió repitir per tercer añu consecutivu'l primer puestu na fase de grupos de la Lliga de Campeones.

A lo llargo de la so historia foi escoyíu equipu alemán del añu nos años 1957, 1995 y 2011, lo que lo convierte nel club que más vegaes llogró esti gallardón y de la mesma foi escoyíu tamién meyor equipu del mundu pola revista World Soccer Magacínnel añu 1997.

Esti club tien una feroz rivalidá col F. C. Bayern Múnich, rivalidá que s'amontó na década de los 90, pero tien un máximu rival de tola vida: el FC Schalke 04, conocíu en Dortmund como Scheißy 04.

Rivalidaes[editar | editar la fonte]

Borussia Dortmund vs Schalke na Bundesliga.

Los primeros duelos ente'l Schalke 04 y el Borussia Dortmund remóntense más de 80 años tras. Los caminos de dambos clubes cruciar por primer vegada'l 3 de mayu de 1925, con victoria del Schalke por 4-2. La cosa nun camudó demasiáu nos años posteriores. Nos primeres 17 enfrentamientos, los de Dortmund salieron ganaos en 16 ocasiones y namái una vegada llograron gatuñar un empate. Poro, l'allegría foi indescribible cuando toraron per primer vegada al so eternu rival (1-0) el 14 de payares de 1943. Inclusive depués de la Guerra los hinches de dambos equipos empezaron a llamar a la ciudá del so rival La Ciudá Prohibida.

La primer victoria del Borussia Dortmund llegó nuna dómina na que'l conxuntu aurinegro convirtiérase n'unu de los principales competidores del Schalke na llucha pola supremacía del fútbol alemano y llegó a conquistar, ente otros ésitos, tres títulos de la Oberliga oeste. Nos años anteriores, los de Gelsenkirchen nun dexaren opción a los sos rivales y fixérense con seis campeonatos y ocho subcampeonatos.

Rivalidá actual[editar | editar la fonte]

Anguaño la situación ta permediada. En 2011 Borussia igualó los siete campeonatos de Schalke - el postreru en 1958 - col so propiu séptimu campeonatu y los rivales enfrentar a mesmu nivel. La rivalidá acentuóse cuando dambos equipos ganaron na mesma temporada los dos trofeos más importantes d'Europa, el Schalke ganó-y al Inter de Milán la Copa de la UEFA en 1997 por una agónica tanda de penaltis onde l'arqueru Jens Lehmann foi la figura atayándo-y un penalti al chilenu Iván Zamorano, y el Borussia Dortmund dirixida por Ottmar Hitzfeld ganó la Lliga de Campeones de la UEFA contra la Juventus nel Estadiu Olímpicu de Múnich por un resultáu de 3 a 1 nel que'l delanteru alemán Karl-Heinz Riedle foi la principal figura del alcuentru al anota-y 2 goles al equipu italianu. Nesa temporada'l Borussia ganaba al Schalke por 2 goles a 1 a falta d'un minutu, pero eso nun terminó asina, l'arqueru Jens Lehmann xubió al área rival pa intentar buscar el gol y foi cuando impactó de cabeza nel área chica y asina el Schalke algamó l'agónicu trunfu. Pero nel 2002 los de Gelsenkirchen tuvieron que mirar de lloñe el títulu alcanzáu polos sos rivales y esta vegada Lehmann atopábase del llau de los aurinegros. Nun alcuentru onde'l Schalke tenía que ganar a falta de dos feches pa poder ganar la lliga alemana, dempués de 49 años enfrentar nel estadiu del Borussia Dortmund. El Schalke había lleváu miles d'espectadores y enriba vendió 70 000 entraes nel Veltins-Arena de Gelsenkirchen en mayu de 2007 nun partíu emocionante onde los dos rivales al títulu del Schalke, el VfB Stuttgart y el Werder Bremen perdíen el so respeutivos partíos; pero Alexander Frei anotó un gol antes de dise al descansu y asina el Schalke quedar coles ganes. El VfB Stuttgart pasó a ganar nel segundu tiempu y el gol de Schalke nun llegaba, pero llegó'l segundu del Dortmund cuando Christoph Metzelder disparó, el balón atopar Euzebiusz Smolarek quien la mandó al fondu de les mallas pa poner al Borussia 2 goles enriba y el golpe al archirrival diérase y el Schalke nun pudo ganar la Bundesliga y caltiénse la so seca de 53 años ensin ganar títulos de lliga local.

Participaciones internacionales[editar | editar la fonte]

Resume[editar | editar la fonte]

Actualizáu hasta la temporada 2017-18

Participación en competiciones Internacionales[editar | editar la fonte]

Temporada Competición Resultáu PX PG PE PP GF GC
1956-57 Copa d'Europa Primer ronda 5 2 1 2 14 8
1957-58 Copa d'Europa Cuartos de final 5 2 1 2 10 11
1963-64 Copa d'Europa Semifinales 8 4 1 3 13 9
1965-66 Recopa d'Europa Campeón 9 7 1 1 27 9
1966-67 Recopa d'Europa Segunda ronda 2 0 1 1 1 2
1982-83 Copa de la UEFA Primer ronda 2 0 1 1 0 2
1987-88 Copa de la UEFA Tercer ronda 6 3 0 3 9 9
1989-90 Recopa d'Europa Segunda ronda 4 2 1 1 4 4
1990-91 Copa de la UEFA Tercer ronda 6 5 0 1 10 2
1992-93 Copa de la UEFA Subcampeón 12 7 0 5 20 15
1993-94 Copa de la UEFA Cuartos de final 8 4 3 1 8 6
1994-95 Copa de la UEFA Semifinales 10 5 1 4 15 9
1995-96 Lliga de Campeones Cuartos de final 8 2 3 3 8 11
1996-97 Lliga de Campeones Campeón 11 9 1 1 23 10
1997 Copa Intercontinental Campeón 1 1 0 0 2 0
1997-98 Lliga de Campeones Semifinales 10 6 2 2 15 5
1997 Supercopa d'Europa Subcampeón 2 0 1 1 0 2
1999-00 Lliga de Campeones Primer Fase de grupos 8 3 3 2 9 9
1999-00 Copa de la UEFA Octavos de final 4 1 1 2 2 4
2001-02 Lliga de Campeones Primer Fase de grupos 8 4 2 2 11 8
2001-02 Copa de la UEFA Subcampeón 9 4 3 2 14 7
2002-03 Lliga de Campeones Segunda Fase de grupos 12 6 2 4 16 12
2003/04 Copa de la UEFA Segunda ronda 4 2 1 1 5 7
2003-04 Lliga de Campeones Tercer Fase de clasificación 2 1 0 1 3 3
2004 Copa Intertoto Tercer ronda 2 1 0 1 2 2
2005 Copa Intertoto Tercer ronda 2 0 2 0 1 1
2008-09 Copa de la UEFA Primer ronda 2 1 0 1 2 2
2010-11 Lliga Europa de la UEFA Fase de grupos 8 4 3 1 15 7
2011-12 Lliga de Campeones Fase de grupos 6 1 1 4 6 12
2012-13 Lliga de Campeones Subcampeón 13 7 4 2 24 14
2013-14 Lliga de Campeones Cuartos de final 10 6 0 4 18 13
2014-15 Lliga de Campeones Octavos de final 8 4 1 3 15 9
2015-16 Lliga Europa de la UEFA Cuartos de final 10 7 1 2 39 16
2016-17 Lliga de Campeones Cuartos de final 10 5 2 3 28 16
2017-18 Lliga de Campeones Fase de grupos 6 0 2 4 7 13
2017-18 Lliga Europa de la UEFA Por definir 0 0 0 0 0 0
Total 3 títulos 232 115 46 71 396 269

Estadístiques en competiciones UEFA[editar | editar la fonte]

Participación en finales internacionales[editar | editar la fonte]

Recopa d'Europa 1966[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera de Inglaterra Liverpool - 2:1 (0:0, 1:1)
Sitiu Hampden Park, Glasgow, 5 de mayu de 1966, 55 000 espectadores
Formación Hans Tilkowski, Gerhard Cyliax, Wolfgang Paul, Theodor Redder, Rudolf Assauer, Dieter Kurrat, Wilhelm Sturm, Reinhard Libuda, Alfred Schmidt, Siegfried Held, Lothar Emmerich
Entrenador Willi Multhaup
Goles 1:0 (Gol marcáu nel minutu 62' 62' - Siegfried Held), 2:1 (Gol marcáu nel minutu 109' 109' - Reinhard Libuda); 1:1 (Gol marcáu nel minutu 68' 68' Roger Hunt)

Copa de la UEFA 1993[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera d'Italia Juventus - 1:3 (1:2)
Sitiu Westfalenstadion Dortmund, 5 de mayu de 1993, 37 000 espectadores
Formación Stefan Klos, Uwe Grauer, Bodo Schmidt, Stefan Reuter, Michael Lusch, Michael Zorc (70. Steffen Karl), Thomas Franck (46. Frank Mill), Gerhard Poschner, Knut Reinhardt, Michael Rummenigge, Stéphane Chapuisat
Entrenador Ottmar Hitzfeld
Goles 1:0 (Gol marcáu nel minutu 2' 2' - Michael Rummenigge); 1:1 (Gol marcáu nel minutu 26' 26' - Dino Baggio), 1:2 (Gol marcáu nel minutu 31' 31' - Roberto Baggio), 1:3 (Gol marcáu nel minutu 74' 74' - Roberto Baggio)
Bandera d'Italia Juventus - Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - 3:0 (2:0)
Sitiu Stadio D´ell Alpi Turín, 19 de mayu de 1993, 62 000 espectadores
Formación Stefan Klos, Ned Zelic, Bodo Schmidt, Michael Schulz, Stefan Reuter (65. Michael Lusch), Michael Rummenigge (43. Thomas Franck), Steffen Karl, Gerhard Poschner, Knut Reinhardt, Lothar Sippel, Frank Mill
Entrenador Ottmar Hitzfeld
Goles 1:0 (Gol marcáu nel minutu 5' 5' - Dino Baggio), 2:0 (Gol marcáu nel minutu 43' 43' - Dino Baggio), 3:0 (Gol marcáu nel minutu 65' 65' Andreas Möller)

Lliga de Campeones de la UEFA 1997[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera d'Italia Juventus - 3:1 (2:0)
Sitiu Estadiu Olímpicu de Múnich, 28 de mayu de 1997, 59 000 espectadores
Formación Stefan Klos, Stefan Reuter, Matthias Sammer, Martín Kree, Jürgen Kohler, Paul Lambert, Jörg Heinrich, Paulo Sousa, Andreas Möller, Karl-Heinz Riedle (67. Heiko Herrlich), Stéphane Chapuisat (70. Lars Ricken)
Entrenador Ottmar Hitzfeld
Goles 1:0 (Gol marcáu nel minutu 29' 29' - Karlheinz Riedle), 2:0 (Gol marcáu nel minutu 34' 34' - Karlheinz Riedle), 3:1 (Gol marcáu nel minutu 71' 71' - Lars Ricken); 2:1 (Gol marcáu nel minutu 66' 66' Alessandro Del Piero)

Copa Intercontinental 1997[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera de Brasil Cruzeiro - 2:0 (1:0)
sitiu Estadiu Olímpicu de Tokiu, 3 d'avientu de 1997, 55 000 espectadores
Formación Stefan Klos, Wolfgang Feiersinger, Stefan Reuter, Julio César, Jörg Heinrich, Paul Lambert, Paulo Sousa, Andreas Möller, Michael Zorc (80. Jovan Kirovski), Heiko Herrlich, Stéphane Chapuisat (75. Harry Decheiver)
Entrenador Nevio Scala
Goles 1:0 (Gol marcáu nel minutu 34' 34' - Michael Zorc), 2:0 (Gol marcáu nel minutu 85' 85' - Heiko Herrlich)

Copa de la UEFA 2002[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera de Países Baxos Feyenoord Rotterdam - 2:3 (0:2)
Sitiu De Kuip Rotterdam, 8 de mayu de 2002, 55 000 espectadores
Formación Jens Lehmann, Evanilson, Jürgen Kohler (31. tarxeta colorada), Christian Wörns, Dedé, Stefan Reuter, Lars Ricken (70. Jörg Heinrich), Tomáš Rosický, Ewerthon (62. Otto Addo), Márcio Amoroso, Jan Koller
Entrenador Matthias Sammer
Goles 1:2 (Gol marcáu nel minutu 47' 47' - Márcio Amoroso), 2:3 (Gol marcáu nel minutu 58' 58' - Jan Koller); 0:1 (Gol marcáu nel minutu 33' 33' - Pierre van Hooijdonk), 0:2 (Gol marcáu nel minutu 40' 40' - Pierre van Hooijdonk), 1:3 (Gol marcáu nel minutu 50' 50' - Jon Dahl Tomasson)

Lliga de Campeones de la UEFA 2013[editar | editar la fonte]

Bandera d'Alemaña Borussia Dortmund - Bandera d'Alemaña Bayern Múnich - 1:2 (0:0)
Sitiu Wembley Arena, 25 de mayu de 2013, 90 000 espectadores
Formación Roman Weidenfeller, Łukasz Piszczek, Mats Hummels, Nieven Subotić, Marcel Schmelzer, Sven Bender (90. Nuri Şahin), İlkay Gündoğan, Jakub Błaszczykowski (90. Julian Schieber), Marco Reus, Kevin Großkreutz, Robert Lewandowski
Entrenador Jürgen Klopp
Goles 1:1 (Gol marcáu nel minutu 68' 68' - İlkay Gündoğan); 0:1 (Gol marcáu nel minutu 60' 60' - Mario Mandžukić), 1:2 (Gol marcáu nel minutu 89' 89' - Arjen Robben)

Uniforme[editar | editar la fonte]

  • Uniforme titular: Camiseta mariella, pantalón negru, medies rayaes marielles y negres.
  • Uniforme alternativu: Camiseta negra, pantalón mariellu, medies rayaes negres y marielles.
  • Tercer uniforme: Camiseta blanca con detalles mariellos, pantalón blancu y medies blanques con detalles mariellos.

Evolución del uniforme[editar | editar la fonte]

2010-11
2011-12 (1)
2011-12 (2)
2011-12 (3)
2012-13 (1)
2012-13 (2)
2012-13 (3)
2013-14
2014-15
2015-16 (1)
2015-16 (2)
2016-17 (1)
2016-17 (2)
2016-17 (3)
Periodu Provisor
1974–1990
Adidas
1990–2000
Nike, Inc.
2000–2004 Goool.de
2004–2009
Nike, Inc.
2009-2012
Kappa
2012-Actualidá
Puma

Patrocinadores[editar | editar la fonte]

  • 1974–1976: Dortmund
  • 1976–1978: Samson (tabacu)
  • 1978–1980: Prestolith (pintura y barniz)
  • 1980–1983: UHU (pegamento)
  • 1983–1986: Artic (xeláu)
  • 1986–1997: Die Continentale (aseguradora sanitaria)
  • 1997–2000: s.Oliver (moda)
  • 2000–2006: Y.ON (enerxía)
  • 2006–present: Evonik (química, enerxía ya inmobiliaria)

Estadiu[editar | editar la fonte]

El Signal Iduna Park en Dortmund.

L'Estadiu del BV Borussia Dortmund ye'l Signal Iduna Park (antes llamáu Westfalenstadion). Tien capacidá pa 81 264 espectadores, siendo l'estadiu más grande y de mayor aforu n'Alemaña y unu de los más grandes d'Europa. Ye consideráu como un templu del fútbol pola so guapura arquitectónica y por ser un estadiu históricu onde se vivieron partíos memorables. El periódicu inglés The Times nomó al estadiu del Borussia Dortmund como'l meyor estadiu de fútbol del mundu.[4] Y ta catalogáu col nivel "cinco estrelles" que la UEFA da a los estadios más modernos del vieyu continente. La famosa "Gelbe Wand - Südtribüne Dortmund" - muriu mariellu tribuna sur Dortmund - ye la tribuna de plaza de pies col aforu más grande d'Europa y da sitiu pa 35 000 de los más fanáticos de l'afición del Borussia.[5]

El Borussia Dortmund tien el permediu d'asistencia más altu de cualquier club de fútbol nel mundu.[6]

Xugadores[editar | editar la fonte]

Plantía y cuerpu téunicu 2017–18[editar | editar la fonte]

Nᵘ Nac. Posición Xugador Edá Procedencia
Porteros
Bandera d'Alemaña POR Roman Weidenfeller 43 años Bandera d'Alemaña 1. FC Kaiserslautern
Bandera d'Alemaña POR Dominik Reimann 26 años Bandera d'Alemaña Cantera
POR Roman Bürki 33 años Bandera d'Alemaña SC Friburgu
Defenses
Bandera de Francia DEF Dan-Axel Zagadou 24 años Bandera de Francia Paris Saint-Germain
Bandera de Portugal DEF Raphaël Guerreiro 30 años Bandera de Francia F.C. Lorient
Bandera d'Alemaña DEF Jeremy Toljan 29 años Bandera d'Alemaña TSG 1899 Hoffenheim
DEF Manuel Akanji 28 años FC Basel
Bandera de Grecia DEF Sokratis Papastathopoulos 35 años Bandera d'Alemaña Werder Bremen
Bandera de Polonia DEF Łukasz Piszczek 38 años Bandera d'Alemaña Hertha Berlín
Bandera d'Alemaña DEF Marcel Schmelzer 36 años Bandera d'Alemaña Cantera
Bandera de Turquía DEF Ömer Toprak 34 años Bandera d'Alemaña Bayer Leverkusen
Bandera d'Alemaña DEF Erik Durm 31 años Bandera d'Alemaña 1. FSV Mainz 05 II
Mediocampistes
Bandera de Turquía MED Nuri Şahin 35 años Real Madrid C.F.
Bandera d'Alemaña MED Mario Götze 31 años Bandera d'Alemaña FC Bayern München
Bandera d'Alemaña MED Sebastian Rode 33 años Bandera d'Alemaña FC Bayern München
Bandera d'Alemaña MED Mahmoud Dahoud 28 años Bandera d'Alemaña Borussia Mönchengladbach
Bandera de Estaos Xuníos d'América MED Christian Pulisic 25 años Bandera d'Alemaña Cantera
Bandera de Xapón MED Shinji Kagawa 35 años Bandera de Inglaterra Manchester United
Bandera d'Alemaña MED Gonzalo Capo Mancáu 36 años Bandera d'Alemaña Bayer Leverkusen
Bandera d'Alemaña MED Julian Weigl 28 años Bandera d'Alemaña 1860 Múnich
MED Sergio Gómez 23 años Futbol Club Barcelona "B"
Delanteros
Bandera de Inglaterra DEL Jadon Sancho 23 años Bandera de Inglaterra Manchester City
Bandera de Ucraína DEL Andriy Yarmolenko 34 años Bandera de Ucraína Dinamo de Kiev
Bandera d'Alemaña DEL Marco Reus 34 años Bandera d'Alemaña Borussia Mönchengladbach
Bandera de Suecia DEL Alexander Isak 24 años Bandera de Suecia AIK Estocolmo
Bandera d'Alemaña DEL Maximilian Philipp Mancáu 30 años Bandera d'Alemaña SC Friburgu
Bandera d'Alemaña DEL André Schürrle 33 años Bandera d'Alemaña VfL Wolfsburgu
Bandera de Bélxica DEL Michy Batshuayi 30 años Bandera de Inglaterra Chelsea

Altes y baxes 2017–18[editar | editar la fonte]

Altes[editar | editar la fonte]

Gastos en fichaxes: 109.840.000 €
Xugador Posición Procedencia Tipu Costo
Bandera de Ucraína Andriy Yarmolenko Delanteru Bandera de Ucraína Dinamo de Kiev Trespasu. 25.000.000 €
Manuel Akanji Defensa FC Basilea Trespasu. 21.500.000 €
Bandera d'Alemaña Maximilian Philipp Delanteru Bandera d'Alemaña SC Freiburg Trespasu. 20.000.000 €[7]
Bandera de Turquía Ömer Toprak Defensa Bandera d'Alemaña Bayer Leverkusen Trespasu. 12.000.000 €
Bandera d'Alemaña Mahmoud Dahoud Mediocampista Bandera d'Alemaña Borussia Mönchengladbach Trespasu.[8] 12.000.000 €[8] (inclusive bonus[8])
Bandera de Inglaterra Jadon Sancho Mediocampista Bandera de Inglaterra Manchester City Trespasu. 7.840.000 €
Bandera d'Alemaña Jeremy Toljan Defensa Bandera d'Alemaña 1899 Hoffenheim Trespasu. 7.000.000 €
Sergio Gómez Delanteru Futbol Club Barcelona B Trespasu. 3.000.000 €
Bandera de Bélxica Michy Batshuayi Delanteru Bandera de Inglaterra Chelsea FC Cesión. 1.500.000 €
Bandera de Francia Dan-Axel Zagadou Defensa Bandera de Francia Paris Saint-Germain Trespasu Llibre.[9] 0 €
Bandera d'Alemaña Dominik Reimann Porteru Bandera d'Alemaña Cantera Ascensu. 0 €
Bandera de Dinamarca Jacob Bruun Larsen Delanteru Bandera d'Alemaña Cantera Ascensu. 0 €
Bandera d'Alemaña Pascal Stenzel Defensa Bandera d'Alemaña SC Friburgu Fin de Cesión. 0 €
Bandera de Serbia Nieven Subotić Defensa Bandera d'Alemaña F.C. Colonia Fin de Cesión. 0 €

Baxes[editar | editar la fonte]

Ingresos por ventes: 240.750.000 €
Xugador Posición Destín Tipu Costo
Bandera de Francia Ousmane Dembélé Delanteru Futbol Club Barcelona Trespasu. 105.000.000 € (+ 45M variables)
Bandera de Gabón Pierre Emerick Aubameyang Delanteru Bandera de Inglaterra Arsenal Trespasu. 63.750.000 €
Bandera d'Alemaña Matthias Ginter Defensa Bandera d'Alemaña Borussia Mönchengladbach Trespasu. 17.000.000 €
Bandera de Turquía Emre Mor Delanteru Celta de Vigo Trespasu. 13.000.000 €
Bandera d'Alemaña Sven Bender Defensa Bandera d'Alemaña Bayer Leverkusen Trespasu. 12.500.000 €
Bandera de Colombia Adrián Ramos Delanteru Bandera de la República Popular China Chongqing Lifan Trespasu. 12.000.000 €
Marc Bartra Defensa Real Betis Trespasu. 10.500.000 €
Bandera d'Alemaña Pascal Stenzel Mediocampista Bandera d'Alemaña SC Freiburg Trespasu. 4.000.000 €
Mikel Merín Mediocampista Bandera de Inglaterra Newcastle United Cesión. 3.000.000 €
Bandera d'Alemaña Hendrik Bonmann Porteru Bandera d'Alemaña 1860 München Trespasu Llibre. 0 €
Bandera de Serbia Nieven Subotić Defensa Bandera de Francia AS Saint-Étienne Trespasu Llibre. 0 €
Bandera d'Alemaña Dženis Burnić Mediocampista Bandera d'Alemaña VfB Stuttgart Cesión. 0 €
Bandera d'Alemaña Felix Passlack Defensa Bandera d'Alemaña 1899 Hoffenheim Cesión. 0 €
Bandera de Dinamarca Jacob Bruun Larsen Delanteru Bandera d'Alemaña VfB Stuttgart Cesión. 0 €
Bandera de Corea del Sur Park Joo-ho Defensa Ensin Equipu Rescisión del contratu.

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Más presencies[editar | editar la fonte]

# Futbolista !bgcolor=#FFFF00

style="color:black;" width=7%|Partíos

Goles
1 Bandera d'Alemaña Michael Zorc 561 155
2 Bandera d'Alemaña Roman Weidenfeller (Porteru) 452 0
3 Bandera d'Alemaña Stefan Reuter 410 15
4 Bandera d'Alemaña Lars Ricken 394 68
5 Bandera de Brasil Dedê 391 13
6 Bandera d'Alemaña Dieter Kurrat 368 12
7 Bandera d'Alemaña Lothar Huber 365 48
8 Bandera d'Alemaña Sebastian Kehl 362 22
9 Bandera d'Alemaña Günter Kutowski 338 4
10 Bandera d'Alemaña Marcel Schmelzer 335 6
En negrina xugadores activos nel club.

Máximos goliadores[editar | editar la fonte]

# Futbolista !bgcolor=#FFFF00

style="color:black;" width=7%|Goles

1 Bandera d'Alemaña Alfred Preißler 174
2 Bandera d'Alemaña Manfred Burgsmüller 158
3 Bandera d'Alemaña Michael Zorc 155
4 Bandera d'Alemaña Lothar Emmerich 146
5 Bandera d'Alemaña Timo Konietzka 145
6 Bandera de Gabón Pierre-Emerick Aubameyang 141
7 Bandera d'Alemaña Jürgen Schütz 137
8 Bandera d'Alemaña Alfred Niepieklo 124
9 Stéphane Chapuisat 123
10 Bandera d'Alemaña Alfred Kelbassa 122
En negrina xugadores activos nel club.

Cuerpu téunicu[editar | editar la fonte]

Actual[editar | editar la fonte]

Posición Nome
Entrenador Bandera de Austria Peter Stöger[10]
Segundu entrenador Bandera de Países Baxos Hendri Krüzen[11]
Tercer entrenador Bandera d'Alemaña Peter Krawietz
Entrenador de porteros Bandera d'Alemaña Wolfgang de Beer

Bandera d'Alemaña Andreas Schlumberger

Bandera d'Alemaña Andreas Beck

Bandera d'Alemaña Florian Wangler

Physiotherapist Bandera d'Alemaña Peter Kuhnt

Bandera d'Alemaña Swantje Thomssen

Bandera d'Alemaña Thorben Voeste

Bandera d'Alemaña Michael Wenzel

Bandera d'Alemaña Thomas Zetzmann

Bandera d'Alemaña Dr Markus Braun

Xefe de ojeadores Bandera d'Alemaña Sven Mislintat

Bandera d'Alemaña Michael Zorc

Bandera d'Alemaña Lars Ricken

Asistente a los siguidores Bandera d'Alemaña Sigfried Held

Entrenadores[editar | editar la fonte]

Ottmar Hitzfeld ganó col Borussia Dortmund la Lliga de Campeones de 1997.

En xunetu de 1935 Fritz Thelen convertir nel primer entrenador a tiempu completu del club. Pero Thelen nun taba disponible nos primeros meses de la temporada, polo que'l xugador del Borussia Dortmund y l'internacional alemán Ernst Kuzorra tuvo que faese cargu per primer vegada de la temporada nel so llugar. En 1966, Willi Multhaup llevo al equipu a ganar la Recopa d'Europa y Borussia Dortmund convertir nel primer equipu alemán en ganar un troféu européu. Horst Köppel foi l'entrenador en ganar un títulu col club per primer vegada dempués de más de 20 años, ganando la Copa d'Alemaña en 1989. Ottmar Hitzfeld foi l'entrenador más esitosu del club, ganando la Bundesliga y la Supercopa caúna dos vegaes. En 1997, depués d'esperar por otru títulu internacional más de 30 años, Hitzfeld corona'l so periodu con un trunfu inesperáu y ganó la Lliga de Campeones. Dortmund ganó la Copa Intercontinental en 1997 y l'entrenador Nevio Scala convertir nel primeru y hasta agora únicu falante non nativu que ganó un títulu importante nel club. En 2001-02, Matthias Sammer, un ex xugador de BVB, llevó'l títulu de la lliga de nuevu a Dortmund. Pa la temporada 2008-09, el club contrató al entrenador del FSV Mainz 05, Jürgen Klopp. Klopp ganó'l séptimu títulu de campeón de lliga del club na temporada 2010-11. Na siguiente temporada, Dortmund ganó denuevo la Bundesliga y amás la Copa d'Alemaña pa completar el primer doblete de lliga y copa na historia del club y consagrase bicampeón per tercer vegada.

Entrenador Entamu !bgcolor=#FFFF00

style="color:black;" width=30px|Fin

Títulos
1 Bandera d'Alemaña Ernst Kuzorra Julio de 1935 Agostu de 1935
2 Bandera d'Alemaña Fritz Thelen Setiembre de 1935 Xunu de 1936
3 Bandera de Austria Ferdl Swatosch Julio de 1936 Mayu de 1939
4 Bandera de Austria Ferdl Swatosch Xunu de 1939 Desconocíu
5 Bandera d'Alemaña Fritz Thelen 10 de xineru de 1946 31 de xunetu de 1946
6 Bandera d'Alemaña Ferninand Fabra 1 d'agostu de 1946 31 de xunetu de 1948 1 Oberliga West
7 Bandera de Austria Eduard Havlicek 1 d'agostu de 1948 31 de xunetu de 1950 2 Oberligas West
8 Bandera d'Alemaña Hans-Josef Kretschmann 1 d'agostu de 1950 31 de xunetu de 1951
9 Bandera d'Alemaña Hans Schmidt 1 d'agostu de 1951 31 de xunetu de 1955 1 Oberliga West
10 Bandera d'Alemaña Helmut Schneider 1 d'agostu de 1955 31 de xunetu de 1957 2 Oberligas West, 2 Campeonatos
11 Bandera d'Alemaña Hans Tauchert 1 d'agostu de 1957 31 de xunetu de 1958
12 Bandera de Austria Max Merkel 10 de xineru de 1958 31 de xunetu de 1961
13 Bandera d'Alemaña Hermann Eppenhoff 1 de xunetu de 1961 30 de xunu de 1965 -align=center 14 Bandera d'Alemaña Willi Multhaup 1 de xunetu de 1965 30 de xunu de 1966 1 Recopa d'Europa
15 Bandera d'Alemaña Heinz Murach 1 de xunetu de 1966 10 d'abril de 1968
16 Bandera d'Alemaña Oßwald Pfau 18 d'abril de 1968 16 d'avientu de 1968
17 Bandera d'Alemaña Helmut Schneider 7 d'avientu de 1968 17 de marzu de 1969
18 Bandera d'Alemaña Hermann Lindemann 21 de marzu de 1969 30 de xunu de 1970
19 Bandera d'Alemaña Horst Witzler 1 de xunetu de 1970 21 d'avientu de 1971
20 Bandera d'Alemaña Herbert Burdenski 3 de xineru de 1972 30 de xunu de 1972
21 Bandera d'Alemaña Detlev Brüggemann 1 de xunetu de 1972 30 d'ochobre de 1972
22 Bandera d'Alemaña Max Michallek 1 de payares de 1972 1 de marzu de 1973
23 Bandera d'Alemaña Dieter Kurrat 2 de marzu de 1973 30 de xunu de 1973
24 Bandera d'Hungría Janos Bedl 1 de xunetu de 1973 14 de febreru de 1974
25 Bandera d'Alemaña Dieter Kurrat 14 de febreru de 1974 30 de xunu de 1974
26 Bandera d'Alemaña Otto Knefler 1 de xunetu de 1974 1 de febreru de 1976
27 Bandera d'Alemaña Horst Buhtz 1 de febreru de 1976 30 de xunu de 1976
28 Bandera d'Alemaña Otto Rehhagel 18 de xunu de 1976 30 d'abril de 1978
29 Bandera d'Alemaña Carl-Heinz Rühl 21 de mayu de 1978 29 d'abril de 1979
30 Bandera d'Alemaña Uli Maslo 30 d'abril de 1979 30 de xunu de 1979
31 Bandera d'Alemaña Udo Lattek 1 de xunetu de 1979 10 de mayu de 1981
32 Bandera d'Alemaña Rolf Bock 11 de mayu de 1981 30 de xunu de 1981
33 Branko Zebec 1 de xunetu de 1981 30 de xunu de 1982
34 Bandera d'Alemaña Karl-Heinz Feldkamp 1 de xunetu de 1982 5 d'abril de 1983
35 Bandera d'Alemaña Helmut Witte 6 d'abril de 1983 30 de xunu de 1983
36 Bandera d'Alemaña Uli Maslo 1 de xunetu de 1983 23 d'ochobre de 1983
37 Bandera d'Alemaña Helmut Witte 6 d'abril de 1983 30 de xunu de 1983
38 Bandera d'Alemaña Heinz-Dieter Tippenhauer 31 d'ochobre de 1983 15 de payares de 1983
39 Bandera d'Alemaña Horst Franz 16 de payares de 1983 30 de xunu de 1984
40 Bandera d'Alemaña Friedhelm Konietzka 1 de xunetu de 1984 24 d'ochobre de 1984
41 Bandera d'Alemaña Reinhard Saftig 25 d'ochobre de 1984 27 d'ochobre de 1984
42 Bandera d'Alemaña Erich Ribbeck 28 d'ochobre de 1984 30 de xunu de 1985
43 Bandera d'Hungría Pál Csernai 1 de xunetu de 1985 20 d'abril de 1986
44 Bandera d'Alemaña Reinhard Saftig 20 d'abril de 1986 26 de xunu de 1988
45 Bandera d'Alemaña Horst Köppel 27 de xunu de 1988 30 de xunu de 1991 -align=center 46 Bandera d'Alemaña Ottmar Hitzfeld 1 de xunetu de 1991 30 de xunu de 1997 2 Campeonatos, 2 Supercopes, 1 Lliga de Campeones, 2 Copes Fuji
47 Bandera d'Italia Nevio Scala 1 de xunetu de 1997 30 de xunu de 1998 1 Copa Intercontinental
48 Bandera d'Alemaña Michael Skibbe 1 de xunetu de 1998 4 de febreru de 2000
49 Bandera de Austria Bernd Krauss 6 de febreru de 2000 13 d'abril de 2000
50 Bandera d'Alemaña Udo Lattek 14 d'abril de 2000 30 de xunu de 2000
51 Bandera d'Alemaña Matthias Sammer 1 de xunetu de 2000 30 de xunu de 2004 -align=center 52 Bandera de Países Baxos Bert van Marwijk 1 de xunetu de 2004 18 d'avientu de 2006
53 Bandera d'Alemaña Jürgen Röber 19 d'avientu de 2006 12 de marzu de 2007
54 Bandera d'Alemaña Thomas Doll 12 de marzu de 2007 19 de mayu de 2008
55 Bandera d'Alemaña Jürgen Klopp 1 de xunetu de 2008 2 de xunu de 2015 2 Campeonatos, 1 Copa, 2 Supercopes
56 Bandera d'Alemaña Thomas Tuchel 3 de xunu de 2015 30 de mayu de 2017 -align=center 57 Bandera de Países Baxos Peter Bosz 6 de xunu de 2017 Actualidá

Récores[editar | editar la fonte]

Borussia Dortmund ta venceyáu a dellos récores de la Bundesliga:

  • El xugador del Borussia Dortmund cola mayor cantidá de presencies ye Michael Zorc (561).
  • El xugador del Borussia Dortmund con más goles ye Alfred Preißler (174).
  • El xugador más nuevu en xugar un partíu foi Nuri Şahin del Borussia Dortmund (16 años y 335 díes).
  • El xugador más nuevu en marcar un gol foi Nuri Şahin del Borussia Dortmund (17 años y 82 díes).
  • Dortmund tuvo la so peor derrota nun partíu de la Bundesliga cuando perdieron 12-0 contra'l Borussia Mönchengladbach el 29 d'abril de 1978.
  • El 1 de setiembre de 1993, BVB y Dynamo Dresden llograron un total de cinco tarxetes coloraes ente los dos.
  • BVB y el FC Bayern München tienen un récor de 15 amonestaciones (3 de Dortmund, 12 de Múnich), nun partíu xugáu'l 7 d'abril de 2001.
  • La mayor cantidá de penaltis nun partíu ye de cinco nun partíu xugáu ente'l Borussia Mönchengladbach y Dortmund el 09 de payares 1965.
  • El primer gol marcáu pol Dortmund na Bundesliga foi de Dortmund Friedhelm Konietzka contra'l Werder Bremen, sicasí, el Werder Bremen ganó 3-2.

Palmarés[editar | editar la fonte]

Torneos nacionales (17)[editar | editar la fonte]

Torneos internacionales (3)[editar | editar la fonte]

Torneos rexonales (22)[editar | editar la fonte]

  • Campeonatu d'Alemaña Occidental (7): 1947, 1948, 1949, 1950, 1953, 1956, 1957.
  • Campeonatu del Interior d'Alemaña (4): 1990, 1991, 1992, 1999.
  • Copa d'Alemaña Occidental (2): 1963, 1965.
  • Bezirksklasse Dortmund (1): 1936.
  • 1. Bezirksklasse Dortmund, Ruhrbezirk (1): 1932.
  • 1. Kreisliga Dortmund-Herne (2): 1923, 1925.
  • A-Klasse Dortmund (1): 1921.
  • B-Klasse Dortmund (1): 1914.
  • C-Lliga Dortmund (1): 1912.
  • Lliga De Westfalia (2): 1947 (2T), 1983 (3T).

Torneos amistosos (14)[editar | editar la fonte]

  • Copa SRS (Tornéu Kriens) (3): 1997, 2001, 2002.[12]
  • Tornéu de Metrópolis (Amberes, Bélxica) (1): 1980.[13]
  • Trofeo Villa de Madrid (1): 1982.
  • Tornéu d'añu nuevu (Zúrich) (1): 1985.[14]
  • Copa Fuji (2): 1991, 1993.
  • Copa centenariu FC Basilea (1): 1993.[15]
  • Copa Gazi (1): 1999.[16]
  • Trofeo Costa del Sol (1): 2007.
  • Copa Lliga Total (1): 2011.
  • Copa Winter (Düsseldorf, Alemaña) (1): 2013.[17]

Reserves[editar | editar la fonte]

Torneos rexonales (6)[editar | editar la fonte]

  • Oberliga Westfalia (3): 1998, 2002, 2006.[18]
  • Lliga de Westfalia (1): 1987 (Segunda Temporada).
  • Regionalliga Oeste (2): 2009, 2012.[19]

Xuveniles[editar | editar la fonte]

Torneos nacionales xuveniles (20)[editar | editar la fonte]

  • Bundesliga sub-19 (5): 1994, 1995, 1996, 1997, 1998.
  • Bundesliga sub-19 Oeste (1): 2009.
  • Bundesliga sub-17 (4): 1984, 1993, 1996, 1998.
  • Bundesliga sub-17 Oeste (1): 2008.
  • Bundesliga sub-14 (4): 1995, 1998, 2006, 2010.[20]
  • Copa junior Adi-Dassler (2): 1986, 1996.[21]

Torneos internacionales xuveniles (12)[editar | editar la fonte]

  • Copa Europa Jugend Sub 17 (Austria)(3): 1981, 1984, 1985.[22]
  • Copa Europa Jugend Sub 16 (Gaildorf, Alemaña)(3): 2000, 2004, 2008.[23]
  • Tornéu xuvenil Naters Sub-19 (Valais, Suiza) (2): 1994, 1995.[24]
  • Tornéu internacional de fútbol Maggioni-Righi (2): 1994, 2009.[25]
  • Tornéu xuvenil estrelles azules Sub-20 (1): 1973.[26]
  • Copa Junior Mercedes Benz (1): 2001.

Torneos rexonales xuveniles (24)[editar | editar la fonte]

  • Lliga Rexonal de Westfalia sub-19 (11): 1972, 1978, 1985, 1986, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996.[27]
  • Regionalliga Oeste sub-19 (2): 1997, 1998.[28]
  • Regionalliga Oeste sub-17 (6): 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006.[29]
  • Regionalliga Oeste sub-15 (1): 2009.[30]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Online Ticker www.ruhrnachrichten.de de la xunta xeneral 2014
  2. Jordi Archs (1 de mayu de 2011). «El bon fútbol tien premiu n'Alemaña». Mundo Deportivo.
  3. «doblete-con-una-goliada-al-bayern-412224.html El Dortmund robla'l doblete con una goliada al Bayern». SportYou (12 de mayu de 2012).
  4. Fonte 9 d'agostu 2009: Sunday Times http://www.timesonline.co.uk/tol/sport/football/article6789326.ece
  5. http://de..org/wiki/Borussia_Dortmund#Westfalenstadion.2FSignal_Iduna_Park Seitdem ist die Südtribüne mit einem Fassungsvermögen von 35.000 Plätzen Europas größte Stehplatztribüne,
  6. «2011-12 World Football Attendances – Best Drawing Leagues (Chart of Top-20-drawing national leagues of association football) / Plus list of 35-highest drawing association football clubes in the world in 2011-12.».
  7. «Perfekt! BVB holt Freiburgs Philipp» (alemán). Bild (7 de xunu de 2017). Archiváu dende l'orixinal, el 7 de xunu de 2017. Consultáu'l 7 de xunu de 2017. «Der Noch-Freiburger soll rund 20 Mio Euru Ablöse kosten. Außergewöhnlich: Der Spieler selbst findet, dass das zu viel Kohle ist.»
  8. 8,0 8,1 8,2 «Dahoud verdreifacht Gehalt – Nachfolger gefunden?» (alemán). Sportbild. Bild (31 de marzu de 2017). Archiváu dende l'orixinal, el 7 de xunu de 2017. Consultáu'l 7 de xunu de 2017. «greift im Sommer eine Ausstiegsklausel in Dahouds Vertrag, die ye ihm ermöglicht, dean Verein für eine festgeschriebene Ablösesumme in Höhe von zehn Millionen Euru zu verlassen. Doch diera Ablöse kann durch Vertragsvereinbarungen auch leicht bis auf 15 Millionen ansteigen.»
  9. «Zagadou erklärt: Darum gehe ich zum BVB» (alemán). Sportbild. Bild (5 de xunu de 2017). Archiváu dende l'orixinal, el 7 de xunu de 2017. Consultáu'l 7 de xunu de 2017. «Der Vertrag des 1,95 Meter großen Zagadou in Paris lief aus, beim BVB unterschrieb er einen Fünfjahresvertrag.»
  10. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Stöger
  11. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Bosz
  12. [Fonte: http://www.rsssf.com/tabless/srs-kriens.html]
  13. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesm/metropool78.html]
  14. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesz/zurich-indoor.html]
  15. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesf/fcb100-93.html]
  16. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesa/antalya.html]
  17. http://mibundesliga.com/2013/01/13/borussia-dortmund-campeon-de-la-wintercup-2013/
  18. en:Oberliga Westfalen
  19. de:Fußball-Regionalliga#Die Meister seit 2009
  20. [1]
  21. [2]
  22. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablese/eurojugend-o17.html]
  23. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablese/eurojugend-o16.html]
  24. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesn/naters-o19.html]
  25. http://www.fcborgaro1965.it/maggionirighi/pagine/albodoro.html
  26. [Fonte: http://www.rsssf.com/tablesb/bluestars.html]
  27. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'abril de 2014. Consultáu'l 30 de marzu de 2014.
  28. de:Fußball-Regionalliga (Jugend)
  29. de:Fußball-Regionalliga (Jugend)#Regionalliga m.C3.A4nnliche B-Junioren
  30. de:Fußball-Regionalliga (Jugend)#Regionalliga m.C3.A4nnliche C-Jugend

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]