Bidens tripartita

De Wikipedia
Bidens tripartita
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Coreopsideae
Xéneru: Bidens
Especie: B. tripartita
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Bidens tripartita
Detalle de la planta
Ilustración

Bidens tripartita ye una especie de planta perteneciente a la familia Asteraceae. Ye orixinaria del hemisferiu norte dende América del Norte onde se distribúi por Estaos Xuníos y Canadá, hasta Europa y Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta añal qu'algama los 20-70 (-200) cm d'altor. Les fueyes son sésiles o con peciolos de 5-15 (-35 +) mm (± aláu); les fueyes elíptiques a ovaes o llanceolaes, de 40-80 (-150 +) × 15-40 (-60 +) mm, con lóbulos 1-4 + cerca de les bases, bases cuneiforme, cantos enteros o dentaos, xeneralmente ciliaos, el ápiz agudu a acumináu.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

El cáñamu acuáticu , (Bidens tripartita) ye orixinariu de les rexones templaes del vieyu mundu: Europa, África del norte y Asia. Alcuéntrase na mayoría de los países d'Europa, dende Finlandia hasta Portugal y dende la Islles Britániques a Ucraína . N'Asia atopar dende'l mediu Oriente y Asia central hasta l'estremu oriente (China, Xapón) según nel subcontinente indiu. La especie naturalizóse n'otros continentes.

Habita en márxenes de regueros y llugares anubiertos.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Indicaciones: La yerba úsase como antiescorbútico, emenagogo, antisépticu, astrinxente, diuréticu, estíptico, sudoríparu, febrífugo, sedante, selemente narcóticu. El raigañu ye un purgante nidiu.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Bidens tripartita describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 831–832. 1753.[2]

Etimoloxía

Bidens: nome xenéricu que deriva de dos pallabres llatines "bis" (= dos veces) y " taburdios " (= diente)[3] y refierse a les goches de los aquenios de delles especies d'esti xéneru que tán formaos namái por dos dientes afilaos. Los primeros eruditos de la naturaleza del Renacimientu, incluyendo Pietro Andrea Mattioli (1501 - 1578), humanista y médicu, según botánicu, incluyera les especies d'esti xéneru nel grupu de Eupatorium, pero foi'l botánicu francés Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708 ) quien da importancia al calter del aqueniu y utilizó per primer vegada esti nome (y, por tanto, fundó la etimoloxía), que más tarde Carl von Linné caltuvo nos sos escritos a partir de 1737 d'equí p'arriba.[4]

tripartita: epítetu llatín que significa "con trés partes".[5]

Sinonimia
  • Bidens acuta (Wiegand) Britton
  • Bidens ambrosioides Willd. ex Willd. ex O.Schulz
  • Bidens comosa (A.Gray) Wiegand
  • Bidens orientalis Velen.
  • Bidens riparia Greene
  • Bidens trifoliata Gueldenst. ex Ledeb.
subsp. bullatus (L.) Rouy
  • Bidens bullata L.
  • Bidens hirtus Godr.
var. repens (D.Don) Sherff
  • Bidens repens D.Don
  • Bidens trifida Buch.-Ham. ex Roxb.[6]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Bidens pilosa». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 10 de payares de 2009.
  2. «Bidens tripartita». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de febreru de 2013.
  3. «Botanical names». Consultáu'l 19 de febreru de 2011.
  4. Motta, op. cit., vol. 1 - p. 299
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Bidens tripartita en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  7. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 933 pp. Univ. Xeorxa Press, Athens.
  9. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  10. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  11. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  12. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  13. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  14. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]