Allium chinense

De Wikipedia
Allium chinense
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Liliidae
Orde: Asparagales
Familia: Amaryllidaceae
Subfamilia: Allioideae
Tribu: Allieae
Xéneru: Allium
Especie: Allium chinense
G.Don.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Allium chinense, ye una especie de planta bulbosa del xéneru Allium, perteneciente a la familia de les amarilidacees, del orde de les Asparagales. Orixinaria d'Asia.

Ilustración
Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

Allium chinense tien bulbos arrexuntaos, estrechamente ovoides, de (0,5 -) 1-1,5 (- 2) cm de diámetru, túnica blanca, dacuando tiñida de colloráu, membranosa. Les fueyes 3 - 5 angulaes. El escapo llateral, de 20 - 40 cm, cilíndricu, cubiertu con vaines de les fueyes namái na base. Periantu de color púrpura maciu a púrpura opacu. El númberu cromosómico ye de 2 n = 24, 32.

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en Anhui, Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hainan, Henan, Hubei, Hunan, Jiangxi, Zhejiang.[1]

Usos[editar | editar la fonte]

Culinarios

Por cuenta del so sabor, bien nidiu y "dulce", A. chinense ye de cutiu encurtido y sírvese como guarnición en Xapón y Vietnam, pa permediar el fuerte sabor de dalgún otru componente de la comida. Por casu, na cocina xaponesa comer con sushi (pa permediar el salín del mueyu de soya na que'l sushi ye dacuando somorguiáu) o col curry xaponés (pa permediar el sabor picante).

En Vietnam, A. chinense sírvese de cutiu, en escabeche, mientres el Tet (Añu Nuevu vietnamita).

Melecinales

Allium chinense utilizar na medicina tradicional como tónicu p'ayudar a los intestinos y como remediu estomacal.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Allium chinense describióse por G.Don. y espublizóse en Memoirs of the Wernerian Natural History Society 6: 83, nel añu 1827.[3][4][5]

Etimoloxía

Allium: nome xenéricu bien antiguu. Les plantes d'esti xéneru yeren conocíos tantu polos romanos como polos griegus. Sicasí, paez que'l términu tien un orixe celta y significa "quemar", en referencia al fuerte golor acre de la planta.[6] Unu de los primeros n'utilizar esti nome pa fines botánicos foi'l naturalista francés Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708).

chinense: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en China.

Sinonimia
  • Allium bakeri Regel, Trudy Imp. S.-Peterburgsk. Bot. Sada 3(2): 141. 1875.
  • Allium bodinieri H.Lév. & Vaniot in A.A.H.Léveillé, Liliac. & C.Chine: 38. 1905.
  • Allium exsertum G.Don, Mem. Wern. Nat. Hist. Soc. 6: 17. 1827.
  • Allium exsertum Baker, J. Bot. 12: 294. 1874, nom. illeg. non G.Don (1827).
  • Allium martinii H.Lév. & Vaniot, Liliac. & C.Chine (A.A.H.Léveillé) 40. 1905.
  • Allium splendens Miq., Ann. Mus. Bot. Lugduno-Batavi 3: 154. 1867, nom. illeg. non Willd. (1830).
  • Allium triquetrum Lour., Fl. Cochinch., 202. 1790., nom. illeg. non L. (1753).
  • Caloscordum exsertum (G.Don) Herb., Edwards's Bot. Reg. 33: t. 5. 1847.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Allium chinense en Flora de China
  2. James A. Duke. «Allium chinense (LILIACEAE)». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Consultáu'l 13 de mayu de 2011.
  3. Allium chinense en Trópicos
  4. «Allium chinense». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 8 de xunetu de 2013.
  5. 5,0 5,1 Allium chinense en PlantList
  6. Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume primu, Milano, Federico Motta Editore, 1960, páx. 76.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]