Hainan

Coordenaes: 20°02′00″N 110°19′26″E / 20.03342°N 110.32398°E / 20.03342; 110.32398
De Wikipedia
Hainan
Alministración
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
ISO 3166-2 CN-HI
Tipu d'entidá Provincies de China
Capital Haikou
Cabezaleru/a del gobiernu Shen Xiaoming
Nome oficial 海南省 (zh-cn)
División
Xeografía
Coordenaes 20°02′00″N 110°19′26″E / 20.03342°N 110.32398°E / 20.03342; 110.32398
Superficie 33920 km²
Llenda con Guangxi, Guangdong, Filipines, Vietnam, Indonesia, Brunéi y Malasia
Puntu más altu Wuzhi Mountain (en) Traducir
Altitú media 1840 m
Demografía
Población 10 081 232 hab. (1r payares 2020)
Densidá 297,21 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+08:00
hi.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata

Hainan (en chinu: 省, pinyin: Hǎinán shěng) ye una de les ventidós provincies que, xunto coles cinco rexones autónomes, cuatro conceyos y dos rexones alministratives especiales, conformen la República Popular China. La so capital ye Haikou. Hainan ta formada por distintes islla —siendo la mayor d'elles la islla homónima de Hainan— asitiaes nel Mar de China Meridional, na parte más meridional del país, a 240 quilómetros al oeste de Vietnam.

La islla de Hainan tien una estensión de 34.000 quilómetros cuadraos y una población de 8,6 millones de persones (2010). Na zona habiten mayoritariamente miembros de les etnies miao y li, con traces bien paecíes a los vietnamites. La relixón mayoritaria ye'l budismu, siguida del Islam y el cristianismu

La islla foi conquistada poles tropes del emperador Qin Shi Huang anque l'exércitu llueu lu abandonó por cuenta de la resistencia de los li y a la falta de curiosos. Hainan foi reconquistada pola dinastía Tang y convirtióse en llugar de destierru.

Hainan tien l'estatus de provincia dende 1988, antes dependía de l'alministración de Guangdong. Dende esi mesmu añu considerar como zona económica especial. Ye una de les provincies menos industrializaes de tol país.

División alministrativa[editar | editar la fonte]

La provincia de Hainan utiliza un sistema alministrativu llixeramente distintu al de les otres provincies de la República Popular China. La mayoría de les otres provincies estremar na so totalidá a nivel de prefeutures, caúna de les cuales estrémase por completu a nivel de divisiones de condáu. Les divisiones de nivel de condáu xeneralmente nun dependen direutamente de la provincia. En Hainan, casi toles divisiones a nivel de condáu (salvaos los cuatro distritos) dependen direutamente de la provincia. Esti métodu de división deber a la relativamente escasa población de Hainan, de solamente unos 8'6 millones de persones.

Mapa
Map of Hainan
# Nome Capital Calteres
y Pinyin
Población
(2010)
ciudá-prefeutura
1 Haikou Meilan 2,046,189
2 Sanya Hedong 685,408
3 Danzhou 儋州市
Dānzhōo Shì / Dam Ju Si |932,362
*19 Sansha Yongxing 三沙市
Sānshā Shì
444
Ciudá-subprefeutura
4 Qionghai Jiaji 483,217
5 Wanning Wancheng 545,597
6 Wuzhishan Chongshan 104,122
7 Dongfang Basuo 408,309
8 Wenchang Wencheng 537,428
El Condao
9 Lingao Lincheng 427,873
10 Chengmai Jinjiang 澄迈县
Chéngmài Xiàn / Deng Mai Kuai
467,161
11 Ding'an Dingcheng 定安县
Dìng'ān Xiàn / Deng An Kuai
284,616
12 Tunchang Tuncheng 屯昌县
Túnchāng Xiàn / Ton Siang Kuai
256,931
Condáu autónomu
13 Changjiang Li Shilü 昌江黎族自治县
Chāngjiāng Lízú Zìzhìxiàn / Siang Kiang Loitoc Seji Kuai
223,839
14 Baisha Li Yacha 白沙黎族自治县
Báishā Lízú Zìzhìxiàn / Be Tua Loitoc Seji Kuai
167,918
15 Qiongzhong Li y Miao Yinggen 琼中黎族苗族自治县
Qióngzhōng Lízú Miáozú Zìzhìxiàn / Kheng Tong Loi-Miautoc Seji Kuai
174,076
16 Lingshui Li Yelin 陵水黎族自治县
Língshuǐ Lízú Zìzhìxiàn / Leng Tui Loitoc Seji Kuai
320,468
17 Baoting Li y Miao Baocheng 保亭黎族苗族自治县
Bǎotíng Lízú Miáozú Zìzhìxiàn / Bo Deng Loi-Miaotoc Seji Kuai
146,684
18 Ledong Li Baoyou 乐东黎族自治县
Lèdōng Lízú Zìzhìxiàn / Loc Dong Loitoc Seji Kuai
458,876
Zona económica especial
20 Yangpu Xinganchong 洋浦经济开发区
Yángpǔ Jīngjì Kāifā Qū / Yo Fu Kengji Khuihuat Khi
37,000
Vease:Oficina Alministrativa de les Islles Xisha, Zhongsha y Nansha.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Sableres de Hainan

Con 33 920 km², Hainan ye la islla más grande de la República Popular China, país que sicasí, considerar como la so segunda islla más grande, yá que Taiwán ye vista como la más grande.

Ta dixebrada del continente asiáticu pol estrechu de Qiongzhou (琼州海峡), que lo dixebra de la península de Leizhou (雷州半岛), na provincia de Guangdong, Al oeste de Hainan atópase'l Golfu de Tonkín. El Monte Wuzhi (1876 metros) ye'l monte más altu de la islla.

D'alcuerdu a la República Popular China, la provincia de Hainan non yá inclúi a esta islla, sinón que tamién a unes 200 islles menores del Mar de China Meridional. Nestes islles (llamaes Spratly y Paracelso) hai un conflictu sobre la soberanía, que s'apuesten en distintu grau la mesma República Popular China, a Malasia, a Brunéi, a Filipines, a Vietnam y a la República de China (Taiwán).

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]