Akbar Hashemí Rafsanyaní

De Wikipedia
Akbar Hashemí Rafsanyaní
Chairman of the Assembly of Experts for Leadership (en) Traducir

25 xunetu 2007 - 8 marzu 2011
Ali Meshkini - Mohammad-Reza Mahdavi Kani (es) Traducir
Chairman of the Expediency Discernment Council (en) Traducir

4 ochobre 1989 - 8 xineru 2017
Alí Khamenei - Mahmoud Hashemi Shahroudi (es) Traducir
4. Presidente d'Irán

17 agostu 1989 - 2 agostu 1997
Alí Khamenei - Mohammad Jatamí
Member of the Assembly of Experts (en) Traducir

15 agostu 1983 - 8 xineru 2017
Speaker of the Islamic Consultative Assembly (en) Traducir

28 xunetu 1980 - 3 agostu 1989
Javad Saeid - Mehdi Karrubi (es) Traducir
miembru de l'Asamble Consultiva Islámica

28 mayu 1980 - 3 agostu 1989
Distritu: Tehran, Rey, Shemiranat and Eslamshahr (en) Traducir
Ministro del Interior de Irán (es) Traducir

6 payares 1979 - 12 agostu 1980
Hashem Sabbaghian - Mohammad-Reza Mahdavi Kani (es) Traducir
Vida
Nacimientu Nuq District (en) Traducir y Bahreman (en) Traducir25 d'agostu de 1934[1]
Nacionalidá Bandera de Irán Irán
Muerte Teḥrán y Tajrish8 de xineru de 2017[2] (82 años)
Sepultura Cementerio de Behesht Zahra (es) Traducir
Mausoleo del Ayatolá Jomeini (es) Traducir
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Familia
Casáu con Effat Marashi (1958 – )
Fíos/es
Hermanos/es Mohammad Hashemi Rafsanjani
Estudios
Estudios University of Qom (en) Traducir
Universidad de Isfahán (es) Traducir
Universidá de Teḥrán
Llingües falaes persa
Alumnu de Husein Alí Montazerí (es) Traducir
Oficiu políticu, escritor, entamadorakhoond (es) Traducir
Premios
Serviciu militar
Cuerpu militar Fuerzas Armadas de la República Islámica de Irán (es) Traducir
Lluchó en Guerra Irán-Iraq
Creencies
Relixón xiísmu
Partíu políticu Executives of Construction Party (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El ayatolá Akbar Hashemí Rafsanyaní[3] (Kermán, 25 d'agostu de 1934-Teḥrán, 8 de xineru de 2017)[4] foi un políticu y ulema iranín qu'exerció como'l cuartu presidente d'Irán ente los años 1989 y 1997. Foi miembru de l'Asamblea d'Espertos en Direición hasta que dimitió en 2011.[5] Presidió'l Conseyu de Discernimiento del Interés del Estáu, órganu de consulta del Xefe del Estáu iranín y d'arbitraxe ente'l parllamentu y el Conseyu de Guardianes.

La llinia política de Rafsanyaní ye conocida pol so pragmatismu conservador, centráu nos sos años de presidente na revitalización económica per mediu del fomentu del sector priváu (incluyendo la privatización d'empreses estatales) y pol apandamientu nes rellaciones colos países occidentales.[6]

Biografía[editar | editar la fonte]

Formación[editar | editar la fonte]

Nació'l 25 d'agostu de 1934 nuna familia adinerada de terratenientes cultivadores de pistachos de la provincia de Kermán, nel pueblu de Bahremán (contorna de Rafsanyán). Los sos padres, Mirzá Alí Hashemí Bahremaní y Mahbibí Safarián, tuvieron un total de nueve fíos.

A los cinco años, empezó la so primer instrucción nuna escuela tradicional islámica (maktabjané) del pueblu de Nouq y en 1948, cuando tenía catorce años, los sos padres unviáron-y al centru d'estudios teolóxicos xiinos de Qom. Foi ellí qu'empezó a asistir a clases, en virtú de les cualos Rafsanyaní estudia la llei islámica, la ética y la gnosis (‘erfān). Los sos maestros fueron el gran ayatolá Seyyed Hosein Boruyerdí (entós consideráu única autoridá del chiismu mundial), Seyed Ruhollah Jomeini, Seyed Mohammad Mohaqqeq Damad, Mohammad Rezá Golpayeganí, Seyed Mohammad Kazem Shariatmadarí, Abdolkarim Haerí Yazdí, Shahaboddín Nayafí Marashí, Mohammad Hosein Tabatabaí y Hosein Alí Montazerí.[7][8]

Familia[editar | editar la fonte]

En 1958 casóse con Effat Marashí, fía d'una familia relixoso y descendiente de Seyed Mohammad Kazem Tabatabaí Yazdí, unión que dio nacencia a cinco fíos: Fatemé, Mohsén, Faezé, Mehdí y Yaser. Los sos dos fíes casaríense más palantre con dos de los fíos de Hasán Lahutí Ashkevarí, antiguu imán de Rasht col que Hashemí Rafsanyaní trabó amistá en prisión. De los dos, solo Faezé implicaríase más tarde en política, aportando a diputada nel parllamentu posrevolucionario. El so fíu Mohsén foi presidente de la empresa del Metro de Teḥrán. El so fíu Mehdí ocupó diversos cargos de responsabilidá, ente ellos la presidencia del Centru d'Investigaciones de la Universidá Islámica Azad.[7]

Militancia prerrevolucionaria[editar | editar la fonte]

Akbar Hashemí Rafsanyaní foi una personalidá de gran influyencia nel desarrollu de la Revolución Islámica de 1979, según na política iranina dende entós hasta l'actualidá.[9] Amigu de Jomeini dende finales de los años 50, esi venceyu reforzóse arriendes de la implicación en política de Rafsanyaní coincidiendo col llevantamientu de Qom de 1963 contra la Revolución Blanca.[10] Tres l'exiliu de Jomeini, l'actividá d'oposición de Rafsanyaní al gobiernu de la dinastía Pahlavi amontóse, lo que lo llevó a ser condergáu poles sos actividaes subversives clandestines a penes de prisión en siete causes, sumando 4 años y 5 meses d'encarcelamientu ente 1958 y 1978.[11][8] Rafsanyaní yera l'encargáu por Jomeini de xestionar les finances del movimientu revolucionariu, lo mesmo que de coordinar con él l'aición de los distintos grupos dientro d'Irán,[12] ocupando la mayor parte del so tiempu los discursos y la publicación de testos revolucionarios.[8]

Ente los grupos colos que Hashemí tuvo estrechamente rellacionáu figuraba'l Partíu de la Coalición Islámica, fundáu en 1962 con base social de comerciantes del bazar de calter tradicional y conservador, acusáu entós d'implicación nel asesinatu del primer ministru Hasanalí Mansur —unu de los motivos de les detenciones de Rafsanyaní—. En prisión tuvo ocasión de trabar contautu col restu de los grupos opuestos a la monarquía del Xa. Hashemí xunióse fugazmente a principios de los años setenta a la organización islamo marxista de los Muyahidines del Pueblu d'Irán, qu'abandonó tres bien pocu tiempu pa dedicase a actividaes económiques, principalmente nel ámbitu inmobiliariu de Teḥrán.[13]

Hashemí Rafsanyaní foi ente 1977 y 1978 unu de los 28 miembros fundadores de la Sociedá del Cleru Combatiente, formación política de carís islámicu conservador,[14]

Akbar Hashemí Rafsanyaní y Seyed Mohammad Jatamí na Asamblea de Consulta Islámica.

Del trunfu de la Revolución al fallecimientu de Jomeini (1979-1989)[editar | editar la fonte]

Xunto con Mohammad Yavad Bahonar, Mohammad Beheshtí, Morteza Motahharí y Abdolkarim Musaví Ardebilí, convertir nun miembru clave del Conseyu de la Revolución Islámica mientres la instauración de la República Islámica d'Irán, y Foi'l primer orador de l'anovada Asamblea Consultiva Islámica hasta 1989.

Hashemí Rafsanyaní participó en febreru de 1979 na fundación del Partíu de la República Islámica coles mires de promocionar la instauración de la forma estatal de república islámica y consolidala, hasta qu'en 1987 consideró cumplíos los oxetivos de la formación y solicitó al ayatolá Jomeini permisu pa eslleila.[14]

Suelse atribuyir a Hashemí Rafsanyaní una astucia política cimera a la del restu d'actores de la escena política del Irán posrevolucionario, lo cual dexó-y detentar un poder creciente.[15] Rafsanyaní caltúvose como'l principal home d'enfotu del ayatolá Jomeini mientres los años en qu'ésti exerció como líder carismáticu de la República Islámica. Según Dore Gold, la contribución de Hashemí foi esencial na fundación de la Guardia Revolucionaria Islámica en 1980.[9]

La primer llei eleutoral de la República Islámica foi ellaborada cola collaboración de Rafsanyaní, que resultó escoyíu diputáu na Asamblea Consultiva Islámica y primer presidente de la mesma'l 28 de xunu de 1980.[10] Tuvo igualmente un papel determinante na destitución del presidente Abolhasán Banisadr como comandante en xefe de les fuercies armaes na primavera de 1981, y de siguío na moción parllamentaria de la so incapacitación política.[10]

Nel branu de 1981, al vetar el Conseyu de Guardianes un proyeutu de llei promovíu por Rafsanyaní, este llogró, comunicando al ayatolá Jomeini el malestar na cámara llexislativa, establecer per primer vegada un mecanismu pa faer adoptar la llexislación decretada contraria a la llei islámica por aciu la creación del Conseyu de Discernimiento del Interés del Estáu, organismu de mediación ente l'Asamblea de Consulta Islámica y el Conseyu de Guardianes y de consulta del Líder Supremu d'Irán que terminaría per tar presidíu por él mesmu dende 1989 hasta l'actualidá (2013).[14]

Nel procesu de les terceres eleiciones presidenciales (ochobre de 1981), Rafsanyaní introdució'l so votu na urna p'Alí Jamenei —ganador de los comicios— declarando «esti ye'l votu d'el Imam, del cleru y del parllamentu».[10] Aun así, nes diferencies habíes nos años 80 ente'l primer ministru Mir Hosein Musaví y el presidente Jamenei —calificaos por munchos observadores como representantes de les ales izquierda y derecha[10]—, Rafsanyaní llogró caltener una posición entemedia ente dambos[14] y, a la muerte de Jomeini, al quedar descabezada l'ala izquierda surdida de los «Estudiantes siguidores de la llinia del Imam», Rafsanyaní llogró una sólida posición que se reflexó na so aición como presidente de la república ente 1989 y 1997.[10]

Amás de la presidencia de la cámara llexislativa, Rafsanyaní exerció mientres los años 80 como unu de los direutores transitorios del rezu coleutivu selmanal de Teḥrán; como representante del imán Jomeini nel Conseyu Cimeru de Defensa Nacional[16] al mandu del exércitu y la seguridá interior mientres la guerra Irán-Iraq tres l'asesinatu de Mostafá Chamrán en xunu de 1981; y como llugarteniente del comandante en xefe de los exércitos nos últimos meses de la guerra. Akbar Hashemí Rafsanyaní desempeñó un papel n'obligar a Jomeini a aceptar el final de la guerra.[17] Apenes tres meses de ser designáu Hashemí por Jomeini a la lugartenencia de la comandancia xeneral, Irán aceptó en xunetu de 1988 el resolución 598 del Conseyu de Seguridá de la ONX d'un añu primero qu'esixía el fin de les hostilidaes.

En 1985, Rafsanyaní —como fixera tamién Alí Akbar Velayatí— ordenó intervenir ante'l Hezbolá d'El Líbanu por que fueren lliberaos rehenes occidentales reteníos n'El Líbanu.[18]

Foi Hashemí Rafsanyaní quien allanó el camín por que l'Asamblea de los Espertos designara a Alí Jamenei como Líder Supremu d'Irán en sustitución del ayatolá Jomeini, fináu'l 3 de xunu de 1989.[14] Según una anéudota rellatada por el mesmu Rafsanyaní na Asamblea de los Espertos, el ayatolá Jomeini aceptara esa designación en vida.[15] Rafsanyaní y Jamenei ellaboraron los cambeos necesarios de la Constitución d'Irán por que'l sustitutu cumpliera los requisitos,[10] en particular la condición de tener reconocíu'l grau tradicional nel chiismu duodecimano de «fonte de emulación» (marŷaʿ), que foi esaniciada de la llei fundamental.[19]

Presidencies (1989-1997)[editar | editar la fonte]

Nes primeres eleiciones presidenciales celebraes el 28 de xunetu de 1989 tres la muerte del ayatolá Jomeini, Akbar Hashemí Rafsanyaní nun tuvo más oponente qu'Abbás Sheybaní —del Movimientu pola Llibertá d'Irán—, al que s'impunxo col 94 % de los votos y el sofitu tantu de la izquierda como de la derecha iraninessobremanera de la Sociedá del Cleru Combatiente.[20]

Política interior[editar | editar la fonte]

Rafsanyaní, acabada la guerra, estableció como prioridaes el desarrollu económicu, la reconstrucción de les infraestructures materiales y l'arreglu de la destrucción causada por ocho años de guerra[21] y adoptó una política económica de privatizaciones contraria al enclín estatalizadora que prevaleciera hasta entós na República Islámica.[18][22] Dellos analistes describen la so alministración como «lliberal no económico, autoritaria no político y tradicional no filosófico», lo que lo enfrentó a diputaos de la mayoría más radical de l'Asamblea Consultiva Islámica.[17]

Rafsanyaní escorrió reintegrar Irán a los fluxos comerciales internacionales y de desenvolver la industria nacional a cuenta de amontar la delda esterna del país, aplicando les regles d'axuste estructural inspiraes pol Bancu Mundial.[14][21] Favorecióse la creación d'una nueva burguesía urbana beneficiada poles privatizaciones, y Rafsanyaní foi acusáu de corrupción tantu por sectores conservadores[23][21] como polos antiguos siguidores de la llinia del Imam, reconvertíos en «reformistes» a partir de 1997.[24]

Rafsanyaní aguiyó la cooperación de les universidaes cola industria y creó la (única) rede d'universidaes de titularidá privada, la Universidá Islámica Azad («llibre»).[25]

Mientres la presidencia de Rafsanyaní producióse, como nel periodu anterior, un considerable númberu d'execuciones polítiques de disidentes, comunistes, activistes curdos, bahaíes ya inclusive clérigos islámicos. Fueron tamién escorríos los Muyahidines del Pueblu d'Irán, qu'en collaborando na guerra con Sadam Husein contra Irán calteníen oficialmente la llucha armada contra'l gobiernu iranín y yeren reconocíos como organización terrorista tantu por ésti como pola CIA.[26]

Dientro d'un espíritu modernizador y liberalizador, les reformes de Rafsanyaní buscaben tantu tresformar les estructures de gobiernu de la República Islámica con un criteriu d'eficiencia[15] como amenorgar tutelar ideolóxica del gobiernu sobre'l pensamientu y l'estilu de vida de la población,[27] lo que foi oxetu de crítiques tantu dende'l puntu de vista del continuismo islamista como pol abandonu de la prioridá de la xusticia social.[21]

La política económica de Rafsanyaní dio llugar a nueves dificultaes col aumentu del preciu de la cesta básica y del desemplegu. La fuerte depreciación del rial, l'amenorgamientu de los subsidios y l'eliminación del control de precios de dellos productos básicos amontaron la inflación del 23 % oficial de 1992-1994 al 35 %, tamién oficial, de 1994/1995, concentráu nos precios d'alimentos y bébores y nel agospiamientu. Solo na primavera de 1994 el preciu de los aceites vexetales, l'azucre y les cebolles amontar nun 75 % de media. Estos aumentos de precios teníen claramente'l so mayor efeutu nos probes y les persones con ingresos fixos. En 1995/96 el salariu mínimu amontóse solo nun 10 per cientu, menos d'un terciu de la tasa d'inflación. Asina, les polítiques neolliberales del programa de reestructuración económica, incluyendo la unificación del tipu de cambéu, dieron llugar a una serie de trestornos sociales y económicos políticamente insostenibles.[28][29]

El creciente descontentu pola baxada del nivel de vida dio llugar a protestes antigubernamentales en delles ciudaes, ente elles Teḥrán en 1990; en 1991/92, en Teḥrán, Mashhad, Arak y Shiraz. En 1994/95 producióse una nueva fola de descontentu qu'incluyó la detonación de delles bombes en Teḥrán y otres ciudaes, intentos d'asesinatu contra Rafsanyaní[30] y otros funcionarios, fuelgues y manifestaciones de los trabayadores de tol país, incluyendo Teḥrán, Zahedán, Qazvín, Tabriz, Mahabad y Eslamshahr.[28]

Política esterior[editar | editar la fonte]

Rafsanyaní esforciar por reconstruyir venceyos colos países árabes dempués de los años de la guerra, en que les rellaciones quedaren gravemente deterioraes,[18][21] según colos países d'Asia Central y d'El Cáucasu —incluyíes les repúbliques d'Azerbaixán, Turkmenistán y Kazakstán.[31] Tres años dempués apenes de que Jomeini calificara a la dinastía Saudín de «enemigos del islam», Rafsanyaní llograba una invitación pa visitar Arabia y dambos países normalizaben les sos rellaciones.[18]

En paralelu al acercamientu a los vecinos árabes, Rafsanyaní obró conforme a una divisa de «primeru desarrollu, el rearmamientu dempués»,[21] y retayó el so presupuestu militar de manera significativa amenorgando'l númberu d'efectivos de 654 000 al términu de la guerra iraquina a una media de 480 000 ente 1990 y 1999, con un gastu que pasaba de 9900 millones de dólares en 1990 a 5300 en 1995.[18]

Magar la esperiencia de Rafsanyaní resolviendo crisis y situaciones dificultoses,[32] les rellaciones colos países europeos y los Estaos Xuníos siguieron sicasí en mala traza,[21] entá cola influyencia iranina na resolución de la crisis de los rehenes de Hezbolá n'El Líbanu. La preconcesión d'un contratu petroleru por valor de miles de millones de dólares a la empresa estauxunidense Conoco, que nun principiu recibió garantíes per parte de l'alministración Clinton, foi finalmente refugada pol presidente norteamericanu al anunciar la prohibición de too comerciu con Irán nun discursu pronunciáu'l 30 d'abril de 1995 ante'l Congresu Xudíu Mundial, tres un intensu llabor de cabildeo del lobby proisraelí AIPAC, basada nel refugu per Teḥrán de la esistencia del estáu xudíu y de los Alcuerdos d'Oslu como «intentu americanu de llegalizar la ocupación per Israel de tierres palestines y musulmanes». La presidencia de Rafsanyaní averábase asina al so fin, magar los esfuercios d'acercamientu, coles más dures sanciones decretaes hasta entós contra Irán per Estaos Xuníos.[18]

Sofitos y oponentes políticos[editar | editar la fonte]

Hashemí Rafsanyaní caltuvo so les sos presidencies la práutica del periodu jomeinista de faer convivir nel so gabinete a ministros d'ideoloxíes contrapuestes: conservadores islámicos como Alí Akbar Velayatí, Alí Lariyaní, Alí Fallahián, Yahya Al-y Eshaq, etc. xunto a personalidaes d'enclín más izquierdista como Mostafá Moín, Abdolá Nurí, Seyed Mohammad Jatamí, Mohammad Saidikiá. Sicasí, cola medría de les crítiques a la so xestión dende l'Asamblea de Clérigos Combatientes (ACC) y l'ala jomeinista pol so calter privatizador, pola inflación y la desigualdá sufiertes poles clases trabayadores y poles restricciones a l'actividá política, amás del cambéu de mayoría parllamentaria a favor de la derecha nes eleiciones llexislatives de 1992 —en parte gracies el vetu de numberoses candidatures de la ACC pol Conseyu de Guardianes— llevaron al segundu mandatu presidencial, empecipiáu en 1993, a escorarse escontra la derecha. Rafsanyaní trató de permediar los sos sofitos cola creación en 1995 del Partíu de los Executivos de la Constructividad[33] (Hezb-y Kargozarán-y Sazandegí),[34] presentáu como de derecha moderna», qu'incluyía a personalidaes consideraes d'izquierda o reformistes como Ataollah Mohayeraní, l'alcalde de Teḥrán Gholamhosein Karbaschí, Mohammad Alí Nayafí, Biyán Zangané…, munchos de los cualos atoparíen puestos nos posteriores gobiernos reformistes de Seyed Mohammad Jatamí, yá de calter menos sincréticu.[20]

Sicasí, el modernismu relativamente lliberal de Rafsanyaní y los sos intentos d'acercamientu a los países occidentales -y alienaban a los sectores conservadores, progresivamente arrexuntaos en redol al xefe del estáu Alí Jamenei, que denunciaben la modernización promovida por Rafsanyaní y dempués por Jatamí como una agresión cultural» (tahayom-y farhangí) occidentalizante[15] y consideraben que'l pragmatismu materialista y inigualitario de la política de Rafsanyaní yera contrariu a los ideales del fundador de la República Islámica, Jomeini.[19][21] Foi nestes circunstancies que tomó forma'l grupu paramilitar clandestín Ansar-y Hezbollah («compañeros del partíu de Dios»),[33] venceyáu a los sectores derechiegos y al ayatolá Alí Jamenei[35] qu'operaría como fuercia de choque esforcia en contra de diverses manifestaciones consideraes esviaes del islam jomeinista, yá fueren mozos en paxellu occidental, periodistes, tiendes qu'ufiertaren xéneru indeseado, manifestantes opuestos a la llinia conservadora, etc.[36] Jamenei empezó a denunciar l'agresión cultural» en 1992 y, de magar, trató de llindar el poder de Rafsanyaní en beneficiu propiu,[37] llegando a finales de la so última presidencia a ordenar la destitución de distintos ministros de Hashemí.[14]

Antes de expirar el so segundu mandatu, la comisión de Cultura y Guía de la cámara llexislativa promocionó un proyeutu de llei que dexara a Rafsanyaní optar a una tercer presidencia. Les protestes que de momentu causó la iniciativa[38] movieron a Rafsanyaní a alliniase col reformismu de los antiguos siguidores de la llinia del Imam.[15] N'encamentando ensin ésitu mientres dellos meses a Mir Hosein Musaví por que presentara la so candidatura, Rafsanyaní sofitó la de Seyed Mohammad Jatamí, quien n'abandonando'l gabinete en 1992 permaneciera como conseyeru so.[17]

Periodu reformista (1997-2005)[editar | editar la fonte]

Rafsanyaní allegó a les eleiciones llexislatives de 2000 y llogró l'últimu escañu asignáu a la circunscripción de Teḥrán.[17] Les acusaciones de fraude llevar a dimitir antes de la invistidura.[39]

Akbar Hashemí Rafsanyaní caltuvo un poder en cayente dientro del sistema políticu iranín, magar nun ostentar la presidencia y al so fracasu nes llexislatives, gracies a la so posición como presidente del Conseyu de Discernimiento de la Conveniencia del Estáu y a la potencia económica de les sos redes d'influyencia.[38] El so hermanu Mohammad Hashemí llogró un puestu d'asistente executivu del presidente Jatamí.[17] Esi cayente acelerar al convertise Rafsanyaní en blancu de les crítiques de los dos ales de la clase política iranina. En 1998, unu de los sos aliaos fundamentales, l'alcalde de Teḥrán Gholamhosein Karbaschí, foi condergáu a dos años de prisión per malversación de fondos.[27] Akbar Ganyí dedicó al analís de la so implicación nos asesinatos en serie d'intelectuales de los años 90 el so llibru «Eminencia colorada y eminencies grises»,[40] publicáu en 2000 y qu'en cuatro años algamó 33 reediciones.[41][42]

El casu Mykonos[editar | editar la fonte]

En 1997, un tribunal alemán condergó a dos homes pol asesinatu de Sadiq Sarafkindi, un líder curdu-iranín, en 1992, dientro del restorán Mykonos, según a trés de los sos collaboradores, y condergó a otros dos por complicidá nesti cuádruple crime. El presidente del tribunal, Frithjof Kubsch, afirmó que los homes nun teníen motivos personales sinón qu'obedecíen órdenes. Ensin dar nomes, Kubsch dixo qu'esti asesinatu fuera ordenáu pola Comisión d'Operaciones Especiales d'Irán, a la que presuntamente pertenecíen el presidente y el líder supremu d'Irán. Según los fiscales, la orde de los asesinatos fuera dada direutamente polos ayatolás Jameneí y Rafsanyaní.[43]

Propaganda eleutoral caleyera de Rafsanyaní en 2005.

Presidencia de Mahmud Ahmadineyad (2005-2013)[editar | editar la fonte]

Hashemí Rafsanyaní postular na eleición presidencial de xunu de 2005, quedando como candidatu más votáu na primera vuelta pero perdiendo con un 36 % de los sufraxos frente a Mahmud Ahmadineyad na segunda. Al igual que los candidatos reformistes Mehdí Karrubí y Mostafá Moín, Rafsanyaní denunció una interferencia del estamentu militar nos comicios[44] y calificó el procesu como «contamináu por inxerencies sistemátiques».[45]

N'avientu de 2006, Rafsanyaní foi escoyíu con más de 1,5 millones de votos pola circunscripción de Teḥrán pa l'Asamblea d'Espertos, organismu con poder llegal pa destituyir y designar al Irán. El 4 de setiembre de 2007 foi designáu pa presidir dicha asamblea, hasta que'l 10 de marzu de 2011 foi sustituyíu pol ayatolá Mohamed Reza Mahdaví Kaní, más próximu al Líder Alí Jamenei y al presidente Mahmud Ahmadineyad.[46]

El casu AMIA[editar | editar la fonte]

El 25 d'ochobre de 2006, un equipu de fiscales arxentinos acusó formalmente a Irán y a la milicia xiinata libanesa Hezbolá pol atentáu a la AMIA en 1994 en Buenos Aires, acusando a les autoridaes iranines de dar instrucciones al Hezbolá de llevar a cabu esi ataque, y pidió la detención de Rafsanyaní y la d'otros siete persones.[47][48][49][50] Esti incidente punxo'l gobiernu d'Ahmadineyad na incómoda posición de la defensa de Rafsanyaní, magar ser esti presentáu como corruptu y pro occidental.[51]

Manifestantes en Teḥrán, en redol al rezu coleutivu empobináu por Rafsanyaní el vienres 17 de xunetu de 2009.

Crisis eleutoral de 2009[editar | editar la fonte]

Nes protestes que siguieron al anunciu del trunfu del saliente Ahmadineyad sobre el ex-primer ministru Mir Hosein Musaví y Mehdí Karrubí, la fía de Rafsanyaní Faezé foi arrestada'l 21 de xunu y dempués condergada a seis meses de prisión por «propaganda contra'l sistema políticu».[52] El mesmu Akbar Hashemí Rafsanyaní —entós presidente de l'Asamblea de los Espertos, competente pa destituyir al Líder Supremu, treslladó la so residencia a Qom, sede de les máximes autoridaes relixoses chiitas, anque nos díes de máxima crisis guardó silenciu sobre la situación.[53]

El vienres 17 de xunetu de 2009, Rafsanyaní disponía de la vez rotativa na direición de la plegaria coleutiva na Universidá de Teḥrán y un gran ensame, compuesta tantu por reformistes como por conservadores concentróse alredor, soriellos ante tomar de posición del ex-presidente, qu'acusó al Conseyu de Guardianes de desperdiciar oportunidaes, calificó el resultáu eleutoral de dudosu y pidió al gobiernu la lliberación de los presos políticos pa reinstaurar l'enfotu públicu, según la garantía de la llibertá d'espresión poles fuercies del orde.[54][55] Foi l'últimu sermón de vienres de Hashemí Rafsanyaní, hasta entós l'imán qu'en más ocasiones —más de 400— dirixiera la oración central de la capital iranina.[56]

El 8 de marzu de 2011, Rafsanyaní perdió la presidencia de l'Asamblea de los Espertos en beneficiu del conservador Mohammad Rezá Mahdaví Kaní dempués de delles selmanes d'intensu cabildeo per parte de los partidarios del xefe del estáu.[57] El 14 de marzu de 2012 el so mandatu como presidente del Conseyu de Discernimiento de la Conveniencia del Estáu foi prorrogáu por cinco años adicionales pol ayatolá Jameneí.

Eleición presidencial de 2013[editar | editar la fonte]

Akbar Hashemí Rafsanyaní rexistró la so candidatura pa un nuevu mandatu presidencial el 11 de mayu de 2013, últimu día d'inscripción, a última hora, a la edá de 79 años.[58] La so candidatura recibió'l sofitu vehemente del ex-presidente Seyed Mohammad Jatamí, amás del diputáu Alí Motahharí, l'Asamblea d'Investigadores y Docentes de Qom, l'Asamblea de Clérigos Combatientes y el Frente de Participación del Irán Islámicu.

A finales d'abril, declaraciones de Rafsanyaní según les cualos Irán nun querdría guerra con Israel[59] provocaron protestes del ministru d'Intelixencia Heydar Moslehí, que lo acusó de ser organizador de les protestes de 2009.[60] Tamién lo atacó l'hermanu del Líder, Mohammad Jameneí, quien lo calificó de «meyor opción pa les intrigues d'Estaos Xuníos n'Irán».[61] La candidatura de Rafsanyaní foi anulada pol Consejo de Guardianes de la Constitución.[62] El 11 de xunu, Rafsanyaní declaró'l so sofitu a la candidatura de Hasán Rouhaní, a quien calificó de «más fayadizu»[63] y que finalmente s'impunxo na votación el 14 de xunu.

Morrió'l 8 de xineru de 2017 a los 82 años en siendo internáu nun hospital de Teḥrán por un ataque al corazón.[64]

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Alí Jamenei

Presidente de la República Islámica d'Irán

1989-1997
Socesor:
Mohammad Jatamí

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Hashemi-Rafsanjani. Apaez como: Hashemi Rafsanjani. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «Iran's ex-President Rafsanjani dies at 82».
  3. En grafía persa اکبر هاشمی رفسنجانی, —treslliteráu Akbar Hâšemi Rafsanŷani—.
  4. http://abcnews.go.com/International/wireStory/iranian-state-media-akbar-hashemi-rafsanjani-influential-president-44633658
  5. Ex presidente Rafsanyaní pierde un puestu clave nel réxime iranín. 8 de marzu de 2011. http://www.que.es/ultimas-noticias/internacionales/201103081401-presidente-rafsanyani-pierde-puestu-clave-efe.html. Consultáu'l 10 de mayu de 2013. 
  6. Ehteshami, Anoush; Zweiri, Mahjoob (2007). Iran and the Rise of its Neoconservatives (n'inglés). Londres: I.B. Tauris, páx. 24. ISBN 978 1 84511 388 9. Consultáu'l 10 de mayu de 2013.
  7. 7,0 7,1 Melman, Yossi; Javedanfar, Meir (2007). The Nuclear Sphinx of Tehran (n'inglés). Carroll & Graf. ISBN 978-0-78671-877-0. Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  8. 8,0 8,1 8,2 «زندگینامه: اکبر هاشمی رفسنجانی (1313- ), «Biografía: Akbar Hashemí Rafsanyaní (1313-)»» (persa). Hamshahrí. Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  9. 9,0 9,1 Gold, Dore (2009). The Rise of Nuclear Iran: How Tehran Defies the West. Regnery Publishing Inc, páx. 404. ISBN 978-1-59698-571-1.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Baktiary, Bahman (1996). Parliamentary politics in revolutionary Iran: the institutionalization of factional politics. University Press of Florida, páx. 312. ISBN 978-0-8130-1461-6.
  11. John Y., Jessup (1998). An encyclopedic dictionary of conflict and conflict resolution, 1945-1996. Westport (Connecticut): Greenwood Publishing Group, páx. 887. ISBN 978-0-313-28112-2.
  12. Thomas R., Mattair (2008). Global security watch--Iran: a reference handbook (n'inglés). Westport (Connecticut): ABC-CLIO Praeger, páx. 208. ISBN 978-0-275-99483-9.
  13. Ganji, Manouchehr (2002). Defying the Iranian revolution: from a minister to the Shah to a leader of Resistance (n'inglés). Westport (Connecticut): Greenwood Publishing Group, páx. 269. ISBN 978-0-275-97187-2.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Moslem, Mehdi (2002). Factional politics in post-Khomeini Iran (n'inglés). Nueva York: Syracuse University Press, páx. 371. ISBN 0-8156-2978-8.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Takeyh, Ray (2009). Guardians of the revolution: Iran and the world in the age of the Ayatollahs. Nueva York: Oxford University Press, páx. 254. ISBN 978-0-19-532784-7.
  16. En persa, شورای عالی دفاع ملی —treslliteráu Šourâ-ye ʿÂli-y Defâʿ-y Melli—.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Brumberg, Daniel (2001). [http://www.press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/R/bo3683155.html Reinventing Khomeini : The Struggle for Reform in Iran] (n'inglés). University of Chicago Press, páx. 320. ISBN 9780226077581.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Parsi, Trita (2007). Treacherous Alliance : the secret dealings of Israel, Iran and the United States (n'inglés). Yale University Press, páx. 384. ISBN 9780300120578.
  19. 19,0 19,1 Appleby, Scott (1997). Spokesmen for the despised: fundamentalist leaders of the Middle East. Londres: University of Chicago Press, páx. 429. ISBN 0-226-02124-ir.
  20. 20,0 20,1 Mehdí Honarí (2 de marzu de 2013). «بازخوانی کارنامه ۱۶ سال دولتداری «هاشمی» و «خاتمی» /دولت هاشمیرفسنجاني؛ كارگزاران سازندگي و «کمپانی سهامی قدرت», «Relectura de los fechos de 16 años de gobiernu de Hashemí y Jatamí/El gobiernu de Hashemí Rafsanyaní, los Executivos de la Constructividad y la Sociedá Anónima del Poder»» (persa). Consultáu'l 16 de mayu de 2013.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Mohammad Abdollahí (14 de mayu de 2013). «حکایت پروسه‌ وادادگی در دو دولت هاشمی و خاتمی, «Narración del procesu de cesión nos gobiernos de Jatamí y Rafsanyaní»» (persa). Consultáu'l 16 de mayu de 2013.
  22. «Hojjatoleslam Akbar Hashemi Rafsanjani» (inglés). Consultáu'l 14 de mayu de 2013.
  23. Chua-Eoan, Howard (19 de xunu de 2009). «Could Khameini's Ominous Sermon Be a Turning Point?» (n'inglés). Time. http://www.time.com/time/world/article/0,8599,1905758,00.html. Consultáu'l 14 de mayu de 2013. 
  24. Slackman, Michael (21 de xunu de 2009). «Former President at Center of Fight Within Political Elite» (n'inglés). New York Times. https://www.nytimes.com/2009/06/22/world/middleeast/22rafsanjani.html. Consultáu'l 14 de mayu de 2013. 
  25. Hamid Farokhnia (8 de xunetu de 2010). «Azad University: A Schooling in Power Politics» (inglés). PBS Tehran Bureau. Consultáu'l 14 de mayu de 2013.
  26. Sciolino, Elaine (18 de xunetu de 2009). «Iranian Critic Quotes Khomeini Principles» (n'inglés). New York Times. https://www.nytimes.com/2009/07/19/world/middleeast/19assess.html?_r=1&hp. Consultáu'l 14 de mayu de 2013. 
  27. 27,0 27,1 Güneş Murat, Tezcür (2010). Muslim reformers in Iran and Turkey: the paradox of moderation (en persa). Texas: University of Texas Press, páx. 306. ISBN 978-0-292-72195-7.
  28. 28,0 28,1 Panah, Maryam (2007). The Islamic Republic and the World: Global Dimensions of the Iranian Revolution (n'inglés). Pluto Press, páx. 224. ISBN 978-0-7453-2622-1. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  29. Espinosa, Ánxeles (22 de mayu de 1997). «[https://elpais.com/diario/1997/05/22/internacional/864252001_850215.html Irán disponer a endurecer el so réxime pola mor del fracasu de la so política económica]». El País (España). https://elpais.com/diario/1997/05/22/internacional/864252001_850215.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  30. Gumucio, Juan Carlos (4 de febreru de 1994). «Teḥrán anuncia desmantelar una conxura p'asesinar a Rafsanjani». El País (España). https://elpais.com/diario/1994/02/04/internacional/760316401_850215.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  31. Mafinezam, Alidad; Mehrabi, Aria (2008). Iran and its Place Among Nations (n'inglés). Praeger, páx. 160. ISBN 9780275999261.
  32. El-Labbad, Mustafa (23-29/6/2005). «[http://weekly.ahram.org.eg/2005/748/re1.htm Showdown in Tehran]» (n'inglés). Al-Ahram Weekly On-line. http://weekly.ahram.org.eg/2005/748/re1.htm. Consultáu'l 14 de mayu de 2013. 
  33. 33,0 33,1 Afshari, Reza (2001). Human Rights in Iran: The Abuse of Cultural Relativism.. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, páx. 440. ISBN 978-0-8122-2139-8.
  34. En grafía persa, حزب کارگزاران سازندگی—treslliteráu Ḥezb-y Kârgozârân-y Sâzandegi—.
  35. (2004) The Middle East and North Africa (n'inglés). Londres: Europa, páx. 1370. ISBN 1857431847.
  36. «Ansar-i Hizbullah Followers of the Party of God» (inglés). Global Security. Consultáu'l 16 de mayu de 2013.
  37. Walt, Stephen M. (1996). Revolution and War. Cornell University, páx. 365. ISBN 0-8014-8297-6.
  38. 38,0 38,1 Maddy-Weitzman, Bruce (1999). Middle East Contemporary Survey, vol. 23. Tel Aviv University, páx. 694. ISBN 965-224-049-4.
  39. Akbarín, Mohammad Yavad (8 de marzu de 2011) (en persa). اکبر هاشمی رفسنجانی؛ پایان حیات سیاسی چهره ای قدرتمند؟, «Akbar Hashemí Rafsanyaní: ¿final de la vida política d'una cara poderosa?». BBC Persa. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2011/03/110308_khobregan_4th_hashemi_rafsanjani.shtml. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  40. Títulu orixinal persa, عالیجاناب سرخ‌پوش و عالیجنابان خاکستری —treslliteráu ʿÂliŷenâb sorjpuš va ʿâliŷenâbân-y jâkestari—.
  41. Fisk, Robert (9 de marzu de 2000). «Rafsanyani, implicáu en más de 80 asesinatos de disidentes n'Irán». El País (España). https://elpais.com/diario/2000/03/09/internacional/952556417_850215.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  42. Peterson, Scott (2010). Let the swords encircle me: Iran--a journey behind the headlines (n'inglés). Nueva York: Simon & Schuster, páx. 732. ISBN 978-1-4165-9728-5.
  43. German court implicates Iran leaders in '92 killings
  44. (en persa) [https://www.bbc.co.uk/persian/iran/story/2005/06/050618_sm-elections-objection.shtml اعتراض نامزدهای اصلاح طلب به 'دخالت نظاميان' در انتخابات, «Protesta de los candidatos reformistes por "inxerencia de los militares" nes eleiciones»]. BBC Persa. 19 de xunu de 2005. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/story/2005/06/050618_sm-elections-objection.shtml. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  45. (en persa) [https://www.bbc.co.uk/persian/iran/story/2005/06/050619_mf_hashemi.shtml هاشمی انتخابات را آلوده به دخالتهای سازمان يافته دانست, «Hashemí califica les eleiciones como "contaminaes por "inxerencies sistemátiques"»]. BBC Persa. 19 de xunu de 2005. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/story/2005/06/050619_mf_hashemi.shtml. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  46. El réxime iranín estrema del aparatu del poder al ex-presidente Rafsanyaní
  47. Terrorism Tehran-style | The Courier-Mail
  48. Terrorism Tehran-style Archiváu el 28 de setiembre de 2007 na Wayback Machine.
  49. (n'Inglés) Iran, Hezbollah charged in 1994 Argentine bombing. Daily Jang. 25 d'ochobre de 2006. http://www.thenews.com.pk/update_detail.asp?id=11864. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2006. 
  50. (n'Inglés) Iran charged over Arxentina bomb. BBC news. Wednesday, 25 d'ochobre 2006, 22:47 GMT 23:47 UK. http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/americas/6085768.stm. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2006. 
  51. BBCPersian.com
  52. «Lliberada la fía disidente del ex-presidente iranín Rafsanyani, tres seis meses de cárcel». ABC (España). 20 de marzu de 2013. https://www.abc.es/internacional/20130320/abci-fía-rafsanjani-201303191935.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  53. Hafezi, Parisa (26 de xunu de 2009) (n'inglés). Rafsanjani's future at stake in Iran turmoil. http://www.reuters.com/article/2009/06/26/us-iran-election-rafsanjani-analysis-idUSTRE55P3WI20090626. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  54. Hafezí, Parisa; F. Dahl (18 de xunetu de 2009). «El ex-presidente Rafsanyaní pide la liberación de los detenidos en Irán». El País (España). https://elpais.com/diario/2009/07/18/internacional/1247868003_850215.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  55. Daniel, Elton L. (2012). The History of Iran (n'inglés). Westport (Connecticut): Greenwood Publishing Group, páx. 334. ISBN 978-0-313-37509-5.
  56. (en persa) [https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2009/12/091210_he dir88_moslehi_hashemi.shtml وزیر اطلاعات: رفسنجانی مباحث سران فتنه را مطرح می کند, «Ministru d'Intelixencia: Rafsanyaní defende les tesis de los xefes de la sedición»]. BBC Persa. 10 d'avientu de 2009. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2009/12/091210_he dir88_moslehi_hashemi.shtml. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  57. Ánxeles, Espinosa (9 de marzu de 2011). «El réxime iranín estrema del aparatu del poder al ex-presidente Rafsanyaní». El País (España). https://elpais.com/diario/2011/03/09/internacional/1299625209_850215.html. Consultáu'l 17 de mayu de 2013. 
  58. en-les eleiciones presidenciales_c23CvkVg7r0T7Htqqg4qO2/ Rafsanyani y Mashaei inscribir nes eleiciones presidenciales. 11 de mayu de 2013. http://noticias.lainformacion.com/politica/elecciones/rafsanyani-y-mashaei-inscribir en-les eleiciones presidenciales_c23CvkVg7r0T7Htqqg4qO2/. Consultáu'l 11 de mayu de 2013. 
  59. Karami, Arash (29 d'abril de 2013). «Rafsanjani Says Iran ‘Not at War With Israel'» (n'inglés). Iran Pulsie (Al Monitor). http://iranpulse.al-monitor.com/index.php/2013/04/1886/rafsanjani-says-iran-not-at-war-with-israel/. Consultáu'l 2 de mayu de 2013. «Nós nun queremos la guerra con Israel. Bonu, si los arabes lleguen a faer la guerra nós ayudaríamos».  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  60. Karami, Arash (2 de mayu de 2013). «Iran's Minister of Intelligence Attacks Rafsanjani» (n'inglés). Iran Pulsie (Al Monitor). http://iranpulse.al-monitor.com/index.php/2013/05/1918/irans-minister-of-intelligence-attacks-rafsanjani/. Consultáu'l 3 de mayu de 2013.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  61. (en persa) [https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2013/05/130504_dir92_hashemi_rafsanjani_khamenehi.shtml برادر آیت الله خامنه ای: هاشمی رفسنجانی بهترین فرد برای توطئه آمریکا علیه نظام است, «Hermanu del ayatolá Jameneí: Hashemí Rafsanyaní ye la persona aparente pa les combalechadures d'Estaos Xuníos contra la República Islámica»]. BBC Persa. 4 de mayu de 2013. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2013/05/130504_dir92_hashemi_rafsanjani_khamenehi.shtml. Consultáu'l 5 de mayu de 2013. 
  62. Bahmani, Arash (22 de mayu de 2013). «The Arbiter of State Expediency is Disqualified» (n'inglés). Roozonline. http://www.roozonline.com/english/news3/newsitem/article/the-arbiter-of-state-expediency-is-disqualified.html. Consultáu'l 4--8-2013. 
  63. «اعلام حمایت هاشمی رفسنجانی از روحانی «Hashemí Rafsanyaní anuncia'l so sofitu a Rouhaní»» (en persa). BBC Persa. 11 de xunu de 2013. https://www.bbc.co.uk/persian/iran/2013/06/130611_l39_rafsanjani_rowhani_dir92.shtml. Consultáu'l 4 d'agostu de 2013. 
  64. (en castellanu) Muerre'l ex-presidente iranín Hashemi Rafsanyaní a los 82 años - RTVE.es. 8 de xineru de 2017. https://www.rtve.es/noticias/20170108/muere-ex-presidente-irani-hashemi-rafsanyani-82-anos/1468901.shtml. Consultáu'l 8 de xineru de 2017. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]