Samia cynthia

De Wikipedia
Samia cynthia
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Saturniidae
Xéneru: Samia
Especie: S. cynthia
(Drury, 1773)
Sinonimia
  • Phalaena Attacus Cynthia Drury, 1773
  • Saturnia aylanti Motschulsky, 1858
  • Attacus Walkeri Felder & Felder, 1862 (in part)
  • Bombyx Ailanthi Weil, 1863
  • Philosamia Cynthia Grote, 1874
  • Philosamia cynthia Rothschild, 1895
  • Saturnia Ailanti Fauvel, 1895
  • Attacus cynthia var. Parisiensis Clément, 1899
  • Samia cynthia pryeri Jordan, 1911 (in part; misidentification)
  • Philosamia cynthia advena Watson, 1912
  • Philosamia cynthia eulouvaina Watson, 1914
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Samia cynthia, denominada comúnmente como Canesba de seda del ricino, de la familia Saturniidae, ye una especie de Lepidoptera (un heteróceru) gracies al cual produzse un tipu de seda. Esta especie alimentase de fueyes d'árboles del xéneru Ailanthus a diferencia de la gata de seda común, Bombyx mori, que lo fai de les moreres (del xéneru Morus). Samia cynthia tien unes ales de gran tamañu, de 113–125 mm con una mancha en forma de lluna creciente nes ales cimeres ya inferiores.

Samia cynthia ricini[editar | editar la fonte]

La subespecie S. cynthia ricini, que s'atopa na India, aliméntase de fueyes del ricino y tamién produz un tipu de seda (n'inglés: eri silk). Ye esta subespecie la que ta adomada.

La so seda ye bien duradera pero nun puede estrayese entera del brotu y polo tanto fórmase una especie de llana o algodón.[1]

Rangu[editar | editar la fonte]

Peigler & Naumann (2003), revisaron el xéneru Samia: Poblaciones indíxenes [2]

Asia: China (Zhejiang, Shanghai, Jiangxi, Jiangsu, Shandong, Beixín, Shanxi, Liaoning y Heilongjiang); Corea (Norte de Pyongan, Sur de Pyongan, Pyongyang, Kangwon y Sur de Kyongsan)

Poblacions introducíes (escapaes del cultivu o introducíes y naturalizaes) Asia: Xapón; India Australasia: Australia América: Canadá; Estaos Xuníos; Venezuela; Uruguái; Brasil. África: Tunicia Europa: Francia; Austria; Suiza; Alemaña; España; Bulgaria.

Ciclu vital[editar | editar la fonte]

Güevos[editar | editar la fonte]

Los güevos ablancazaos, marcaos de marrón, ponense en fileres de 10 a 20 en fueyes. La eclosión de los güevos tarda ente 7-10 díes.

Canesbes[editar | editar la fonte]

Les gates son gregaries y primeramente de color mariellu. El so llargor máximu ye de 70–75 mm.

Pupes[editar | editar la fonte]

El brotu ye de color blancu a gris.

Adultos[editar | editar la fonte]

Les femes empiecen l'apareyamientu al atapecer o pela nueche, dempués d'abandonar el brotu pela mañana. Los adultos entamen el vuelu mientres los meses de mayu y xunu (nel norte d'Europa, como una xeneración). Nel sur d'Europa puede dase parcialmente una segunda xeneración en setiembre.

Alimentu[editar | editar la fonte]

Los canesbes pueden alimentase d'otres plantes pero colos ailantes (Ailanthus altissima) los resultaos son meyores y nel casu de la subespecie S. cynthia ricini col Ricinus communis.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. "The Queen of Textiles." Nina Hyde. National Geographic Magazine. Vol. 165, No. 1, January, 1984, pp. 2-49.
  2. Peigler, R.S. & Naumann, S., 2003. A revision of the Silkmoth Genus Samia. Texas, San Antonio: University of the Incarnate Word. 230 pp., 10 maps, 228 figs. ISBN 0-9728266-0-2

Galería[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]