Rubió

Coordenaes: 41°38′47″N 1°34′17″E / 41.646388888889°N 1.5713888888889°E / 41.646388888889; 1.5713888888889
De Wikipedia
Rubió
flag of Rubió (en) Traducir Q11920205 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Anoia
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Rubió Francisco de Asis Sillero Carmona
Nome oficial Rubió (ca)[1]
Códigu postal 08719
Xeografía
Coordenaes 41°38′47″N 1°34′17″E / 41.646388888889°N 1.5713888888889°E / 41.646388888889; 1.5713888888889
Rubió alcuéntrase n'España
Rubió
Rubió
Rubió (España)
Superficie 48 km²
Altitú 629 m[2]
Llenda con Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Òdena, Jorba, Copons y Els Prats de Rei
Demografía
Población 254 hab. (2023)
- 133 homes (2019)

- 106 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Anoia
0% de provincia de Barcelona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 5,29 hab/km²
Viviendes 36 (1553)
Más información
Prefixu telefónicu 93
Estaya horaria UTC+01:00
rubio.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Rubió ye un conceyu rural de la contorna del Anoia, na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña. Ta asitiáu al norte de la contorna y na llende cola del Bages.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El cuetu de Sant Miquel.

El terrén del términu municipal ye de roca caliar y carauterízase por grandes desniveles de terrén por cuenta de lo accidentao del terrén de la sierra de Rubió (835 msnm). La zona forestal del términu ocupa unes 3000 ha, la vexetación mayoritaria anguaño del términu son los pinares de pinu blancu con carbayu y encina y la maleza de romeru. En 1986 tuvo llugar una gran quema que fizo desapaecer tola cubierta de montes frondosos de pinu blancu y encinares.

El términu municipal forma parte de la frontera de la Anoia y delimita cola contorna del Bages, colos términos municipales d'Aguilar de Segarra y Castellfollit del Boix.

El términu municipal delimita colos siguientes términos municipales:

Veciana Prats del Rei Aguilar de Segarra
Copons Castellfollit del Boix
Jorba Òdena Òdena

Climatoloxía[editar | editar la fonte]

El clima de Rubió, a diferencia d'otros de la zona pre-mariniega y por cuenta del so altor, nun tien un clima mediterraneu típicu, tien un clima estremu con iviernos fríos y branos calorosos.

Comunicación[editar | editar la fonte]

  • Tresporte priváu. Puede aportase al conceyu pela carretera por trés formes distintes:
    • Comarcal C-1412, dende la N-II, dempués de Jorba)
    • Carretera BV-1037 BV-1031, dende Igualada
    • Accesu dende l'Autovía Barcelona-Lleida en direición Prats del Rei.
  • Tresporte públicu:
    • Esiste una llinia regular d'autobús de la compañía Hispanu Igualadina, la llinia Igualada-Calaf que llega hasta Copons, dempués a puede aportase a cuerpu o en taxi.

Historia[editar | editar la fonte]

Dientro del términu municipal afayáronse resclavos de la ocupación humana dende la Edá del Cobre Eneolíticu. Amuesa d'esta ocupación son los dos sepulcros megalíticos y la villa romana.

Na Alta Edá Media la Sierra de Rubió taba partida ente trés castiellos delimitados:

  • El de Rubió
  • El de Ardesa
  • El de Maçana

Mientres el sieglu XIV, el pueblu sufrió la peste y delles males colleches que fixeron que munches tierres quedaren desiertes y una gran parte de la población rural movióse a les ciudaes y a les villes cercanes.

A principios del sieglu XIX, mientres la guerra de la Independencia Española, la sierra de Rubió foi un puntu estratéxicu pa la resistencia igualadina. En 1841 los bandoleros Marimon y Casulleres qu'encabezaben una gran partida de lladrones fueron atrapaos polos mozos d'escuadra y el somatén de Rubió. Ellí diéron-yos muerte nel llamáu «Pla de les Bruixes» (llanu de les bruxes), dempués d'años d'apavoriar los llabradores de les cercaníes ya inclusive villes medianes como Jorba, Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui y Miralles.

Toponimia[editar | editar la fonte]

Hai delles opiniones sobre l'orixe del nome:

  1. Rubió ye un topónimu que deriva etimolóxicamente de la pallabra llatina rubeus (acoloratáu), probablemente faciendo alusión al color acoloratáu de la tierra y les roques del monte onde se construyó'l castiellu de Rubió.[3]
  2. Rubió deriva del antropónimu llatín rufus que significa rubiu, al traviés del nome Rubione, posesor d'una finca o fundus na zona mientres la dómina romana.[4]

Símbolos[editar | editar la fonte]

Escudu[editar | editar la fonte]

L'escudu de Rubió defínese pol siguiente blasón:

«Escudu embaldosáu: de púrpura, un castiellu de gules abiertu sobremontáu d'un montante d'argén acompañáu na cabeza d'una flor de lliriu d'argén. Por timbre una corona mural de pueblu.»[5]

Foi aprobáu'l 12 de febreru de 1996. L'escudu lleva'l castiellu del pueblu (del sieglu XI) y un montante y la flor de lliriu, atributos de la Virxe María, patrona de la llocalidá.

Bandera[editar | editar la fonte]

Rubió tien oficializada una bandera que tien la siguiente definición:

«Bandera apaisada de proporciones dos d'altu por trés d'anchu, estremada verticalmente por trés franxes del mesmu tamañu, roses la esquierda y la de la derecha y colorada la del centru. Na franxa del palu, un cuadráu imaxinariu de tamañu 1/2 na parte cimera col montante y la flor de lliriu del escudu de color blancu.»[6]

Economía[editar | editar la fonte]

L'actividá económica principal del conceyu ye l'agricultura de secanu, especialmente la cebera, dedicando 344 ha. de la so estensión a ello. Con muncha menor midida, hai esplotaciones de viñes, pataques y olivares. Tamién hai actividá ganadera, en sector porcín y de llana, y avicultora.

Parque eólicu de Rubió[editar | editar la fonte]

Molinos de vientu del parque eólicu de Rubió.

El parque eólicu de Rubió ta formáu por un total de 33 aeroxeneradores y ye consideráu'l proyeutu eólicu más importante de Cataluña hasta'l 2007. Estos aeroxeneradores son capaces de producir enerxía pa 30.000 llares. La instalación del parque eólicu realizóse mientres la seronda de 2004, anque entró en funcionamientu mientres la primavera de 2005. El parque eólicu ta dientro de los términos municipales de Rubió y parte de los términos de Castellfollit del Boix (Bages) y Òdena (Anoia).

Calcúlase que'l parque va evitar la emisión añal de 110.000 tonelaes de CO2, efeutu depurativu equivaliente al de casi 6 millones d'árboles en procesu de fotosíntesis. Sicasí, pa la construcción d'esti gran parque tuviéronse que destruyir delles zones de cultivos y la vida vexetal d'una parte del términu.[7]

Servicios[editar | editar la fonte]

La falta de población abonda nun dexa'l caltenimientu d'edificios de servicios, y la población treslládase a Igualada pa resolver les necesidaes. Esiste una antigua escuela en desusu dende va años, y dos restoranes.

Demografía[editar | editar la fonte]

Rubió tien un total de 161 habitantes, de los cualos 85 son homes y 76 muyeres, según datos del INE 2007. En 2006 cuntaba con 146.

Rubió ye un conceyu rural carauterizáu por tener una población bien tremada en masíes. El conceyu tien pequeños nucleos de población alredor del castiellu de Rubió, nel Pla de Rubió y en Sant Martí de Maçana, amás d'un gran númberu de masíes esvalixaes alredor del términu. Ye unu de los conceyos más grandes de la subcomarca de l'Alta Anoia, y de la mesma tien la población más amenorgada de tola zona.

Nucleos de población[editar | editar la fonte]

Rubió ta formáu por trés nucleos o entidaes de población. Tamién inclúi l'anguaño desapaecíu términu de Sant Pere d'Ardesa.

Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2005) Habitantes (2006)
Pla de Rubió, El
56
57
Rubió
44
52
Masana
35
57
Fonte: Municat

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Rubió
19001930196019902007
337432344119161
(Fonte: [ensin referencies])
Gráficu demográficu de Rubió ente 1717 y 2007
1717-1981: población de fechu; 1990-: población de derechu
Fonte: Municat
Gráfica ellaborada por: Wikipedia

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 CC-UCD
1983-1987 CiU
1987-1991 CIR
1991-1995 CIR
1995-1999 CiU
1999-2003 CiU
2003-2007 Francesc Miquel Archela Gil CiU
2007-2011 Francesc Miquel Archela Gil CiU
2011-2015
2015-2019 Francesc Miquel Archela Gil[8] CiU
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Según información de la revista Rubió al día, con datos estrayíos del llibru d'actos del Conceyu, apaecen como alcaldes anteriores a les eleiciones democrátiques de 1979 la siguiente llista:[9]

Fecha de asignación Alcalde Ideoloxía
3 de xineru de 1924 José Mas Tomás Republicanu
30 d'ochobre de 1925 Isidro Pujol Gumà ?
26 de febreru de 1930 Pablo Vives Casanovas Nacional
1 de febreru de 1934 Ramón Mensa Farrés Nacional
29 d'agostu de 1936 Joan Estruch Mas Republicanu
28 d'ochobre de 1936 Isidre Font Solé Neutru
26 de marzu de 1938 Isidre Font Solé Neutru

Eleiciones municipales 2007[editar | editar la fonte]

Resultaos municipales de 2007
Candidatura Votos %Votos Conceyales
Convergència i Unió (CIU) 41 41,84 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM) 22 22,45 2
Iniciativa per Rubió - Progrés Municipal (IR-PM) 20 20,41 -
GIR 15 15,31 -
votu en blancu 2 2,41 -
Conceyales electos nes Eleiciones Municipales de 2007
Nome Partíu políticu
Francesc Miquel Archela Gil
CiU
Joaquín Julian Tomàs
CiU
Xavier Puiggros Estruch
CiU
Maria Teresa Esquius Fernández
ERC-AM
Isabel Albinyana Gordon
ERC-AM

Eleiciones municipales 2003[editar | editar la fonte]

Resultaos municipales de 2003
Candidatura Votos %Votos Conceyales
Convergència i Unió (CIU) 63 77,78 5
Partíu Popular (PP) 2 2,47 0
IMR - Progrés Municipal (IMR-PM) 20 24,69 0

Eleiciones municipales 1999[editar | editar la fonte]

Resultaos municipales de 1999
Candidatura Votos %Votos Conceyales
Convergència i Unió (CIU) 55 75,34 5
Partíu Popular (PP) 3 4,11 0

Evolución de la delda viva[editar | editar la fonte]

El conceutu de delda viva contempla solo les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Ente los años 2008 a 2014 esti conceyu nun tuvo delda viva.[10]

Llugares de interés[editar | editar la fonte]

Castillo de Rubió[editar | editar la fonte]

Restos d'una torre del castiellu de Rubió.

Nació como un castiellu delimitado, alzáu a finales del sieglu X. El primer documentu nel que aparició el castiellu data del 1069 anque l'orixe ye abondo anterior. Nel sieglu XII la família de los Rubió yeren los propietarios, que dieron llugar a un llinaxe que s'estendió por distintos llugares de Cataluña.

Mientres el sieglu XIV el Castiellu de Rubió pasó a manes de la familia Castellolí y nel añu 1380 la família de los Boixadors mercó los derechos xurisdiccionales al rei Pere III, calteniéndolo ente les sos posesiones hasta'l sieglu XVIII.

La estructura del castiellu medieval ta anguaño bastante destruyida anque se caltién la parte inferior de la torre circular, construyida con sillares escontra'l sieglu XI, según los restos d'unos murios perimetrales de bona factura, estos probablemente son frutos d'una ampliación realizada ente los sieglos XII-XVIII. Alredor del castiellu formó un nucleu de población, anguaño bastante amenorgáu.

Ilesia de Sant Pere d'Ardesa[editar | editar la fonte]

La ilesia de Sant Pere ta asitiáu nel antiguu términu del Castiellu de Ardesa, baxando pola cara sud-oeste del cuetu de Sant Miquel. Foi construyíu con anterioridá al añu 1082 y exerció les funciones de parroquia ente'l sieglu XI y el sieglu XII.[11] La ilesia ye d'estilu románicu y dispón d'una pequeñu nave con ábside semicircular na cabecera. Anguaño ta nun estáu completu de semi-ruina.[7]

Ilesia de Santa Maria de Rubió[editar | editar la fonte]

Ilesia de Santa Maria de Rubió.

La ilesia de Santa Maria de Rubió ta asitiada nel nucleu urbanu de Rubió. La ilesia exerció les funciones parroquiales dende'l los sos oríxenes nel sieglu XI hasta l'actualidá.

L'edificiu actual foi construyíu ente 1275 y 1300, substituyendo una ilesia anterior que se esmenta en documentos medievales dende'l 1082. La construcción foi a pidimientu de los señores de Castelloló, quiciabes soterraos na zona del presbiteriu.

La ilesia de Santa Maria de Rubió ye un templu d'estilu góticu. La planta rectangular tien una única nave cubierta con doble vuelta de crucería, y presenta a los vértices dos llaves de vuelta esculpíes con un Agnus Dei y un pequeñu Pantocrátor. Los arcos arrencan de ménsulas esculpíes: San Joaquín y Santa Ana al presbiteriu, escudos heráldicos de los Castellolí nel arcu total central y l'águila de San Juan con un escudu, na zona del corazón. La nave central tien a banda y banda dos tales capiyes llaterales de vuelta ojival y cubierta de crucería.

Asitiaes nel ángulu nord-este hai la sacristía y una capiya, tamién d'estilu góticu. El restu de capiyes fueron abiertes ente los contrafuertes nos sieglos XVI y XVII, coincidiendo cola construcción del tercer pisu, el campanariu y el corazón. A lo llargo de los sieglos XVI y XVIII, y nel sieglu XX, la ilesia sufrió diverses restauraciones. La postrera foi llevada a términu ente 1985 y 1989.

Portadala de la ilesia de Santa Maria de Rubió.

Nel muriu norte de la ilesia hai la portalada principal de tradición románica. Construyida a finales del sieglu XIII], componer de archivueltas de mediu puntu qu'arrinquen de columnes apariaes con capiteles esculpíos con motivos vexetales y zoomórficos. Polos sos caractarísticas estilístiques, la obra venceyar a la escuela de Lleida. La portalada foi restaurada l'añu 1989.

Nel muriu sur caltién un amenorgáu portal secundariu, con forma d'arcu de mediu puntu adovelado.

Ilesia de Santa Maria de Rubió de nueche.

Nos años 1985-86 realizáronse unes escavaciones que punxeron al descubiertu sol pavimentu de la nave de la ilesia, dos campos de silos, utilizaos p'almacenar ceberes y que ja teníen de ser utilizaos con anterioridá a la edificación del templu.

Dientro de la ilesia entá se caltién el retablu que presenta carauterístiques italogóticas y constitúin una de les pieces pictóriques más importantes del góticu catalán.

Los estudiosos de la obra atribúin la obra al llamáu maestru de Rubió», discípulu de Ramón Destorrents, y por tanto asitien la so factura más lloñe del añu 1380, so la propiedá de los Boixadors.

La obra ta pintada al temple sobre madera. Consta de tres cuerpos verticales subdividíos en tres pisos nos llaterales y dos al llau central. Ente'l cuerpu central y los llaterales y ente estos y el guardapulso hai cuatro muntantes, remataos por pináculos. El bancu orixinal, del inferior del retablu caltener nel Muséu Episcopal de Vic.

El retablu ta dedicáu a les allegríes de la Virxe María y contién siete escenes d'allegríes y siete escenes de dolor.

La ilesia abre tolos domingos a les 11:30 pa celebrar la lliturxa.

Ilesia de Sant Macari[editar | editar la fonte]

Trátase d'una pequeña ilesia asitiada nel llanu de Rubió. Ye una edificación relixosa d'una pequeña nave, orixinalmente d'estilu románicu, anque na actualidá ta bien tresformada. Tubu una restauración nel añu 1954. La església tubu la advocación de San Tiberio. Anguaño nesta pequeña ilesia nun s'oficiar misa davezu dende va años, anque una vegada al añu, mientres la Fiesta Mayor del Pla de Rubió, ofíciase misa.

Ilesia de Sant Martí de Maçana[editar | editar la fonte]

La ilesia de Sant Martí ta asitiada nel pequeñu nucleu de población de Sant Martí de Maçana. Foi construyida mientres el sieglu X y el sieglu XI y foi sometida a delles reformes. Por esti motivu, del edificiu orixinal románicu tan solo resta un fragmentu de parede.[11] La planta ye de cruz llatina y cubierta con vuelta apuntada. El campanariu ye de seición cuadrangular adosáu na ilesia. El campanariu foi reconstruyíu por causa de un rayu.

Esta ilesia taba dedicada mientres el sieglu XVI a San Acisclo, anque anguaño ta dedicáu a San Martín.

Dolmen dels Trés Reis[editar | editar la fonte]

Traducíu al castellán: dolmen de los Trés Reyes. El sepulcru megalíticu ta asitiáu na Sierra de Rubió. Esti dolmen foi escaváu nel añu 1964 por un equipu venceyáu al Museu Arqueolóxicu de Barcelona, encabezáu por R. Batista Noguera. Les escavaciones constataron que foi utilizáu como monumentu funerariu alredor del 1200 e. C.

El dolmen ta formáu por una cámara sepulcral construyida con grandes llábanes de piedra llocal. La cámara tien una forma cuadrada, formada por cinco lloses, una na cabecera, otra nel llau esquierdu, do nel derechu y una de zarru, más pequeña. Orixinariamente tenía de tener una gran llosa de cubierta que nun se caltién na actualidá.

Cuando se realizó la escavación, el sepulcru ja fuera escaláu pero'l saquéu yá venía d'antiguu. Pola razón de ser escaláu non pudo concretase el nome exactu d'individuos soterraos. Casi con seguridá sábese que la estructura d'entierru yera múltiple.

Sepulcru Megalíticu de Les Maioles[editar | editar la fonte]

El sepulcru megalíticu de Les Maioles ta nel entamu del cordal de Rubió. Esti dolmen ye de la tipoloxía llamada «pequeña galería catalana» o «sepulcru de corredor anchu». L'espaciu de la cámara, asitiáu no fondero del conxuntu, restaba precedíu por un corredor al traviés del cual introducíense los entierros finalmente depositaos no fondero de la cámara. Tola estructura megalítica taba envolubrada por un túmulu de tierra delimitada por piedres. Esti sepulcru foi utilizáu mientres los primeros sieglos del segundu mileniu edC.

El descubrimientu y la so respeutiva escavación empezó en 1996, y esti sepulcru nun fuera espoliáu y calteníase intactu, asina que s'atoparon restos humanos de dolce individuos adultos, dos nuevos y un neñu de pocu tiempu soterraos. Colos cuerpos atoparon oxetos d'usu personal, oxetos d'ornamientu o rellacionaos con actividaes granibles y doméstiques. Entá se caltién un fragmentu posiblemente de la llábana de la cubierta con unes incisiones, unos grabaos en piedra, unos petroglifos que dexen identificar claramente unos círculos concéntricos.[7]

Mas de Pedrafita[editar | editar la fonte]

Trátase d'una masía asitiada na carretera de les Malloles, na banda esquierda diendo en direición Prats del Rei. Recibe'l nome de «Mas de Pedrafita» (pedra signficia piedra y fita significa afitáu) por causa de tar enclavada nun puntu de partición de términos municipales. Esta masía foi construyida ente los sieglos XVI-XVII, como tresformamientu del antiguu hospital, qu'esistía yá nel añu 1295. Na cara de poniente, tien adosada la capiya de Santa Anna, del sieglu XV y que foi reformada nel sieglu XVII.

Casa Berenguer (La torre del Castillo)[editar | editar la fonte]

La Torre del Castillo ye una casa que sigue'l modelu de la masía catalana pero entrepolando elementos d'estilu modernista creada pol arquiteutu de Reus Francesc Berenguer, collaborador y mano derecha d'Antoni Gaudí. La torre foi empecipiada nel añu 1908 y foi rematada pol so fíu, anque nos planos orixinales tamién apaecía una torre que nun llegó a construyise y que dexara una vista panorámica de tol términu.[12] Por esta razón puede afirmase que ye una obra incompleta de la idea orixinal del arquiteutu. La casa ta asitiada nel cume de la carena, al nordeste del castiellu.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Mientres l'añu'l pueblu de Rubió celebra distintes festividaes nos distintos nucleos de población:

  • El 1 de xineru primer y el 2 de xineru segundu día del añu celebra la Fiesta Mayor del Pla de Rubió.
  • El 25 d'abril, San Marcos, celébrase la Fiesta Mayor de Primavera de Sant Martí de Maçana.
  • La cuarta selmana dempués de la Pascua, el día de l'ascensión, celébrase la Fiesta Mayor de Rubió, que dura los dos díes del fin de selmana y ye conocida pola bendición y pola repartición del Panet.
  • El fin de selmana dempués del 11 de payares hai la celebración de la Fiesta Mayor de Sant Martí de Maçana.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2017.
  3. Xavier Pedraza i Albert Álvarez, 1997: Anoia: Etimologia toponímica. Edición: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Depósitu llegal: B-16628-97
  4. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Celdrán
  5. «RESOLUCIÓN de 12 de febreru de 1996, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de Rubió.». DOGC núm. 2174. Generalitat de Catalunya (28 de febreru de 1996). Consultáu'l 31 d'ochobre de 2011.
  6. «RESOLUCIÓN GAP/4453/2006, de 29 d'avientu, pola que se da conformidá a l'adopción de la bandera del conceyu de Rubió.». DOGC núm. 4807. Generalitat de Catalunya (25 de xineru de 2007). Consultáu'l 12 de xunu de 2009.
  7. 7,0 7,1 7,2 Area de Turismu del Conseyu Comarcal de la Anoia (2007): Guia comarcal "L'Anoia en viu". Depósitu llegal BI-46-07.
  8. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. «Portal d'Entidaes Llocales». Consultáu'l 10 d'ochobre de 2015.
  9. Rubió al dia, núm.1 Març 2008 p.12, Fonte: Llibru d'Actos del Conceyu de Rubió
  10. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  11. 11,0 11,1 Ficha de Rubió en comarcalia (en catalán)
  12. Ro Pérez, J.L.; 1983: Los dibuxos d'un modernista: Clarescuru de Franciscu d'Asís Berenguer i Mestres. Tesis Doctoral. Escola Tècnica Superior d'Arquiteutura de Barcelona

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]