Telescopiu espacial Hubble

De Wikipedia
Telescopiu espacial Hubble
Hubble Space Telescope (en)
observatorio espacial (es) Traducir
Historia y usu
STS-82 (en) Traducir11 febreru 1997 - 21 febreru 1997
SM1 (es) Traducir2 avientu 1993 - 13 avientu 1993
STS-103 (es) Traducir20 avientu 1999 - 28 avientu 1999
STS-109 (es) Traducir1r marzu 2002 - 12 marzu 2002
STS-125 (es) Traducir11 mayu 2009 - 24 mayu 2009
Llanzamientu espacial 24 abril 1990
Deployment (en) Traducir 25 abril 1990
Primera luz (es) Traducir 20 mayu 1990
Reentrada atmosférica (es) Traducir década de 2030
Xestión Centro de vuelo espacial Goddard (es) Traducir
Space Telescope Science Institute (es) Traducir
Orixe del nome Edwin Hubble
Arquiteutura
Llargor 13,25 m
Superficie 4,525 m²
Masa 12 247 kg
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El telescopiu espacial Hubble (HST poles sos sigles n'inglés), o a cencielles Hubble, ye un telescopiu que orbita nel esterior de l'atmósfera, en órbita circular alredor de la Tierra a 593 km sobre'l nivel del mar, con un periodu orbital ente 96 y 97 min. Denomináu d'esa forma n'honor del astrónomu Edwin Hubble, foi puestu n'órbita'l 24 d'abril de 1990 na misión STS-31 y como un proyeutu conxuntu de la NASA y de l'Axencia Espacial Europea inaugurando'l programa de Grandes Observatorios. El telescopiu puede llograr imáxenes con una resolución óptica mayor de 0,1 segundos d'arcu.

La ventaya de disponer d'un telescopiu más allá de la distorsión que produz l'atmósfera terrestre ye esencialmente que d'esta manera pueden esaniciase los efeutos de la turbulencia atmosférica. Amás, l'atmósfera absuerbe fuertemente la radiación electromagnético en ciertes llonxitúes d'onda, especialmente nel infrarroxu, menguando la calidá de les imáxenes y imposibilitando l'alquisición d'espectros en ciertes bandes caracterizaes pola absorción de l'atmósfera terrestre. Los telescopios terrestres vense tamién afeutaos por factores meteorolóxicos (presencia de nubes) y la contaminación llumínica causada polos grandes asentamientos urbanos, lo qu'amenorga les posibilidaes d'allugamientu de telescopios terrestres.[1]

Una de les carauterístiques del HST yera la posibilidá de ser visitáu por astronautes nes llamaes misiones de serviciu (SM, poles sos sigles n'inglés). Mientres les misiones de serviciu podíen iguar elementos estropiaos, instalar nuevos preseos y alzar la órbita del telescopiu. Realizáronse cinco misiones de serviciu (SM1, SM2, SM3A, SM3B y SM4). La postrera tuvo llugar en mayu de 2009 y nella produció la meyora más drástica de la capacidá instrumental del HST, al instalase dos nuevos preseos (WFC3 y COS), reparase otros dos (ACS y STIS) y ameyorar otru más (FGS).[2] El so socesor científicu va ser el telescopiu espacial James Webb (JWST) que'l so llanzamientu ta previstu pal 2019.

Imaxe de la nebulosa de l'Águila tomada pol Hubble.

Descripción téunica[editar | editar la fonte]

El telescopiu tien una masa en redol a 11 tonelaes; ye de forma cilíndrica, con un llargor de 13,2 m y un diámetru máximu de 4,2 m. El costu del HST xubió (en 1990) a 2800 millones de dólares d'Estaos Xuníos. Primeramente un fallu na apolazadura del espeyu primariu del telescopiu fabricáu por Perkin Elmer produció imáxenes llixeramente desenfocadas por cuenta d'aberraciones esfériques. Anque esti fallu foi consideráu nel so día como una importante neglixencia per parte del proyeutu, la primer misión de serviciu al telescopiu espacial pudo instalar un sistema de correición óptica capaz de correxir el defectu del espeyu primariu, denomináu COSTAR (COSTAR, iniciales n'inglés d'Óptica correutora como reemplazu axial del telescopiu espacial) algamar les especificaciones de resolución primeramente previstes.

El HST ye un telescopiu de tipu reflector y el so espeyu primariu tien un diámetru de 2,4 m. Pa la esploración del cielu incorpora na actualidá cuatro instrumentos con capacidá de llograr imáxenes y espectros, un espectrógrafu y tres sensores d'empuestu finu que pueden actuar como interferómetros. Pa la xeneración d'lletricidá empléguense dos paneles solares qu'alimenten les cámares, los cuatro motores emplegaos pa empobinar y estabilizar el telescopiu, los equipos de refrigeración de los preseos y l'electrónica del telescopiu. Asina mesmu, el HST dispón de bateríes recargables a partir de los paneles solares que-y dexen utilizar la lletricidá almacenada cuando la Tierra clisa'l Sol o cuando la orientación de los paneles solares nun ye l'apropiada.

Les misiones de serviciu[editar | editar la fonte]

Yá dende'l so diseñu, el HST concibióse como un telescopiu espacial que podría ser visitáu pol tresbordador espacial. Les razones pa esa capacidá son:

  • Poder reparar elementos estropiaos. L'espaciu ye una redolada agresiva pa un satélite debíu al efeuto sobre los elementos electrónicos de les partícules elementales cargaes que se mueven a gran velocidá y a la posibilidá d'impactos con micropartículas. Por esi motivu, taba claru dende'l principiu que delles partes del HST fallaríen nun plazu non bien llargu.
  • Instalar nuevos preseos, yá sían preseos científicos o otres partes del telescopiu. Dada la rápida evolución de la teunoloxía, el detectores o ordenadores (por poner dos exemplos) disponibles mientres la llarga vida del telescopiu son cimeros a los que orixinalmente instaláronse antes del so llanzamientu. Les visites del tresbordador dexa actualizar esos elementos y asina ameyorar la capacidá del HST.
  • Caltener la órbita del telescopiu. Debíu al esfregadura cola atmósfera (bien tenue pero non inesistente a esi altor), el telescopiu frénase bien amodo y, de resultes de l'atracción gravitatoria terrestre, pierde altor. Cada vez que'l tresbordador espacial visitar, emburriar a una órbita llixeramente más alta.

La primer misión de serviciu (SM1)[editar | editar la fonte]

La primer misión de serviciu llevar a cabu col tresbordador Endeavour (STS-61) n'avientu de 1993 y tuvo una duración de diez díes. El plan de la SM1 tuvo fuertemente condicionáu pola aberración esférica detectada trés años antes nel espeyu primariu. Los dos arreglos más importantes fueron la sustitución del Fotómetru d'Alta Velocidá (HSP, poles sos iniciales n'inglés) pola óptica correutora COSTAR y l'instalación de la Cámara Planetaria y de Gran Angular 2 (WFPC2) nel llugar de la cámara orixinal (WFPC). El propósitu de COSTAR yera'l consiguir l'enfoque correutu de los otros trés preseos axiles orixinales del telescopiu (la Cámara d'Oxetos Débiles o FOC, l'Espectrógrafu d'Oxetos Débiles o FOS y l'Espectrógrafu Goddard d'Altu Resolvimientu o GHRS). La WFPC2 yá incorporaba la so propia correición del efeutu de l'aberración esférica del espeyu primariu. Amás, instaláronse dos nuevos paneles solares, cuatro giroscopios, dos unidaes llétriques de control, dos magnetómetros y un nuevu ordenador d'a bordu. A lo último, la órbita del HST foi alzada per primer vegada dende'l so llanzamientu.

La segunda misión de serviciu (SM2)[editar | editar la fonte]

La segunda misión de serviciu llevar a cabu col tresbordador Discovery (STS-82) en febreru de 1997. Nella reemplazáronse dos preseos presistentes (el GHRS y el FOS) por otros dos nuevos, l'Espectrógrafu d'Imáxenes del Telescopiu Espacial (STIS) y la Cámara y Espectrómetru Multi-Oxetu del Infrarroxu Cercanu (NICMOS), sustituyóse un sistema d'almacenamientu de datos en cinta per unu d'estáu sólidu, reparóse l'aislamientu térmicu y alzóse la órbita del telescopiu. El sistema de refrigeración de NICMOS nun funcionar de la manera especificada y eso fizo que la so vida útil amenorgar de 4,5 a 2 años.

La tercer misión de serviciu (SM3A)[editar | editar la fonte]

La tercer misión de serviciu llevar a cabu col tresbordador Discovery (STS-103) n'avientu de 1999.

La cuarta misión de serviciu (SM3B)[editar | editar la fonte]

La cuarta misión de serviciu llevar a cabu col tresbordador Columbia (STS-109) en marzu de 2002.

La quinta misión de serviciu (SM4)[editar | editar la fonte]

Hubble 20 años. Nebulosa Carina.

La quinta misión de serviciu llevar a cabu col tresbordador Atlantis (STS-125) en mayu de 2009. Esta foi la última misión de serviciu y duró 11 díes, participaron nella siete tripulantes coles mires de reparar y añedir nuevos preseos al telescopiu.[2]

La quinta misión de caltenimientu, prevista para 2006, atayóse primeramente pero darréu se reinstauró. Con ella, ta previstu que'l Hubble va algamar el final de la so vida útil hasta mediaos de la década de 2010. La fecha exacta del fin del Hubble ye incierta, yá que depende de la vida de los xiroscopios, bateríes y el frenáu atmosféricu (correxible). La NASA preve llanzar en 2018[3] un telescopiu de nueva xeneración (el telescopiu espacial James Webb) pa reparar nel infrarroxu cercanu y mediu. El James Webb nun ye un sustitutu del Hubble sinón un complementu, yá que repara nun rangu distintu del espectru electromagnéticu.

El 14 de xunu de 2006 la cámara avanzada pa sondeos (sigles n'inglés, ACS), unu de los preseos consideraos fundamentales nel telescopiu, dexó de funcionar. La causa foi un escesivu voltaxe nel circuitu d'alimentación principal que foi iguada cola activación del sistema de respaldu. El 30 de xunu l'ACS volvió funcionar correutamente. El 31 d'ochobre de 2006, l'Alministrador de la NASA anunció l'aprobación pa una misión de caltenimientu. Esta misión de 11 díes de duración va tener llugar tentativamente na seronda de 2008 y corada la instalación de nueves bateríes, de la tercer cámara de gran angular (WFC3) y de un nuevu espectrógrafu (COS), según l'arreglu de los xiroscopios y posiblemente de STIS.

El 27 de xineru de 2007, l'ACS dexó de funcionar de nuevu por cuenta de un cortucircuitu na mesma. En principiu, pensóse que'l dañu yera irreversible pa tolos sos detectores. Sicasí, más tarde consiguióse alicar unu d'ellos (la SBC) y na actualidá ta analizándose si ye posible reparar o non los otros dos (el WFC y el HRC) na próxima misión d'arreglu. Na decisión final van influyir los nuevos preseos que se van instalar en dicha misión (la WFC3 y el COS) y si ye preferible reparar l'ACS o STIS (esiste un tiempu máximu que los astronautes pueden pasar fora de la nave y l'arreglu d'un preséu lleva delles hores a lo menos). Mentanto, el Hubble va utilizar los demás preseos que tán disponibles pa investigaciones. [4]

Datos recoyíos sobre l'orixe del universu[editar | editar la fonte]

El Hubble ta llogrando que los teóricos replantéguense dalgunes de les sos idees al respective de la edá del universu. Ello ye que la idea actual atópase ante una paradoxa. Los datos más recién qu'apurrió'l Hubble, según Wilford, escritor d'asuntos científicos del periódicu The New York Times, «indiquen de manera convincente que l'universu puede ser muncho más nuevu de lo que calculaben los científicos. Seique nun tenga más d'ocho mil millones d'años», en cuenta de los cálculos anteriores, que-y asignaben catorce mil millones aproximao. El problema anicia en que se da de cierto que delles estrelles tienen unos dolce mil millones d'años».

Imáxenes unviaes[editar | editar la fonte]

Imaxe del cometa Shoemaker-Levy 9 captada col HST.

Nun tardó en demostrase que valiera la pena correxir el sistema ópticu. En xunu de 1994, la revista Time publicó que'l Hubble había descubiertu claros nicios en sofitu de la esistencia de los furacos negros. La NASA anunció qu'esti afayara una nube de gases en forma de discu que xira a una vertixinosa velocidá. Topar a unos 50 millones d'años lluz, nel centru de la galaxa M 87. Dizse que tien una masa envalorada d'ente 2000 y 3000 millones d'estrelles del tamañu del Sol, pero estruyíes nun espaciu del tamañu del sistema solar. Los científicos calculen que'l discu de gases tien una temperatura de 10 000 graos Celsius. La única esplicación que puede dase na actualidá pa esti fenómenu ye la esistencia d'una enorme fuercia gravitatoria exercida por un mastodóntico furacu negru, en redol al cual da vueltes el discu.

El Hubble tamién unvió imáxenes estraordinaries del cometa Shoemaker-Levy 9 cuando esti dirixir nuna trayeutoria autodestructiva a Xúpiter, onde se desintegró en xunetu de 1994. Les imáxenes de les galaxes qu'unvia'l Hubble son de tal nitidez qu'un científicu calificó asina'l trabayu: “Un llixeru cambéu nel espeyu, un pasu xigante en astronomía”. Según la revista Investigación y Ciencia, na actualidá “el resolución del Hubble dobla la del meyor preséu instaláu en Tierra, y gracies a ello puede reparar con claridá un volume d'espaciu mil vegaes mayor qu'otros telescopios”.

Cifres[editar | editar la fonte]

  • Nel momentu de ser llanzáu yera del tamañu d'un vagón cisterna o d'un edificiu de cuatro pisos, de 13 metros de llargor y 4 de diámetru, y un pesu cimeru a les 12 tonelaes.
  • La cámara más sofisticada del telescopiu espacial Hubble creó una imaxe mosaicu d'un gran cachu del cielu, qu'inclúi siquier 10 000 galaxes.
  • El Hubble atopar a 593 km sobre nivel del mar.
  • Col telescopiu Espacial Hubble reparáronse aproximao un millón d'oxetos. En comparanza, el güeyu humanu tan solo puede ver unes 6000 estrelles a güeyu.
  • Les observaciones del HST, unes 500 000 fotografíes, ocupen 1420 discos ópticos de 6,66 GB.
  • El Hubble orbita la Tierra a unos 28 000 km/h,[5] dando una vuelta al nuesu planeta aproximao cada 97 minutos.
  • A pesar de la gran velocidá a la que orbita la Tierra, el telescopiu ye capaz d'apuntar a un astru con enorme precisión (la esviación ye inferior a la grosez d'un pelo humano vistu a una distancia d'un quilómetru y mediu).
  • El Hubble tien un índiz cola posición detallada de 15 millones d'estrelles (catálogu H.G.S.C. o Hubble Guide Star Catalogue) que-y dexa apuntar con gran precisión a los sos oxetivos.
  • La distancia total que percorrió alredor de la Tierra ye d'unos 3000 millones de quilómetros, superior a la que supondría faer un viaxe d'ida a Neptunu.
  • Astrónomos de más de 45 países publicaron los descubrimientos fechos col Hubble en 4800 artículos científicos.

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Luis Eduardo Galindo Neira (2007). Augusto Ochoa: Ciencies Sociales. Bogotá: Santillana S.A, páx. 197. ISBN 978-958-24-1870-0.
  2. 2,0 2,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes STS-125
  3. «The James Webb Space Telescope». NASA. Consultáu'l 5 de setiembre de 2014.
  4. N'español Axencia Espacial Europea (n'inglés) NASA (n'inglés)
  5. «El principiu del fin del 'Hubble' · ELPAÍS.com». Consultáu'l 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]