Neptunu (planeta)
Apariencia
|
ice giant (en) | |
|
| |
| Símbolu astronómicu |
|
| Parte de | Sistema solar esterior |
| Descubridor | Urbain Le Verrier[1], John Couch Adams[1], Johann Gottfried Galle[1] y Heinrich Louis d'Arrest |
| Data de descubrimientu | 23 setiembre 1846[2] |
| Epónimu | Neptunu |
| Llugar de descubrimientu | Observatoriu de Berlín |
| Datos d'observación | |
| Distancia a la Tierra |
4 300 000 000 km (perixéu) 4 600 000 000 km (apoxéu) |
| Llocalización | [[Ficheru:Sistema solar esterior|280px]] |
| Magnitú aparente (V) |
7,67 (banda V) 8 (banda V) |
| Oxetu astronómicu padre | Sol |
| Apoastru | 4 537 039 826 km |
| Periastru | 4 459 753 056 km |
| Argumento del periastru | 44,96476227 °[3] |
| Carauterístiques físiques | |
| Radiu |
24 622 km (media)[4] 24 764 km (llinia ecuatorial)[4] 24 341 km (polar)[4] |
| Diámetru | 49 528 km [5] |
| Superficie | 7 618 300 000 km²[6] |
| Masa | 102 430 Yg |
| Densidá | 1,638 g/cm³[7] |
| Gravedá superficial | 11 m/s²[6] |
| Temperatura | 72 K (media) |
| Achatamientu | 0,0171 |
| Carauterístiques orbitales | |
| Periodu de rotación | 16 h[8] |
| Periodu orbital | 164,8 a y 60 193,2 d |
| Semiexe mayor (a) | 4 503 443 661 km y 30,06992276 au[3] |
| Periheliu (q) | 4 459 753 056 km |
| Afeliu (Q) | 4 537 039 826 km |
| Enclín (i) | 1,77004347 °, 6,43 ° y 0,72 °[3] |
| Escentricidá orbital (e) | 0,009456[3] |
Neptunu ye l'octavu y caberu planeta del sistema solar. Forma parte de los denomaos planetes esteriores o gasiosos. El so nome vien del dios romanu Neptunu.
Tres la descubrición d'Uranu, observóse que les órbites d'Uranu, Saturnu y Xúpiter nun se comportaben tal como predecíen les Lleis de Kepler y de Newton. Adams y Le Verrier, de forma independiente, calcularon la posición d'otru planeta, Neptunu, qu'alcontró Galle, el 23 de setiembre de 1846, a menos d'un grau de la posición calculada por Adams y Le Verrier. Más sero, alvirtióse que Galileu yá observara Neptunu en 1611, pero tomáralu por una estrella.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Afirmao en: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llingua de la obra o nome: inglés británicu. Data d'espublización: 1898.
- ↑ URL de la referencia: http://solarviews.com/eng/neptune.htm.
- 1 2 3 4 E. Myles Standish (15 febreru 2015). «Keplerian elements for approximate positions of the major planets» (n'inglés). Explanatory Supplement to the Ephemeris.
- 1 2 3 Jürgen Oberst (febreru 2011). «Report of the IAU Working Group on Cartographic Coordinates and Rotational Elements: 2009» (n'inglés). Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy (2): páxs. 101-135. doi:.
- ↑ URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html. Referíu como: Equatorial radius (1 bar level) (km): 24,764.
- 1 2 URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html.
- ↑ URL de la referencia: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/neptunefact.html, .
- ↑ URL de la referencia: https://science.nasa.gov/neptune/neptune-facts/#h-orbit-and-rotation. Data de consulta: 3 febreru 2026.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- El Sistema Solar Archiváu 2015-11-05 en Wayback Machine - Sitiu educativu sobre'l sistema solar
- Proyeuto Celestia. Archiváu 2018-09-06 en Wayback Machine - Web educativa sobre astronomía