Perotín

De Wikipedia
Perotín
Vida
Nacimientu Paríscirca 1155
Nacionalidá Bandera de Francia Reinu de Francia [1]
Muerte Reinu de Francia1230 (greg.) (74/75 años)
Estudios
Llingües falaes llatín
Oficiu compositormusicólogu
Movimientu música clásica
Instrumentu musical órganu
Cambiar los datos en Wikidata

Perotín, llamáu en francés Pérotin Le Grand («el Grande») o en llatín Magister Perotinus Magnus (circa 1155París – circa 1230 (greg.)Reinu de Francia) foi un compositor medieval francés, que nació en París ente 1155 y 1160 y morrió escontra 1230. Consideráu'l compositor más importante de la Escuela de Notre Dame de París, na cual empezó a xestase l'estilu polifónicu. Revisó'l Grand livre d'órganum (en llatín Magnus liber organi o Magnus liber, atribuyíu a Leonín) ente 1180 y 1190.

Vida[editar | editar la fonte]

Poco se sabe sobre la so vida, les úniques fontes fiables deriven de los trataos teóricos de Johannes de Garlandia y el conocíu como Anónimu IV, dambos de la segunda metá del sieglu XIII.

Obra[editar | editar la fonte]

Alleluia nativitas de Pérotin, muestra de polifonía sacra medieval.

Nel periodu góticu de la música ye oxetu d'atención dende'l puntu de vista téunicu y teóricu. Desenvuélvese'l contrapuntu. Ente los tratadistas más notables d'ésta dómina alcuéntrase Perotín, que foi conocíu en Francia ente los años 1180 y 1207. Los sos llibros fueron utilizaos na ilesia parisina de la Virxe Bendita inclusive dempués de la so muerte. Considérase que perteneció a la Escuela de Notre Dame de París, centru del Ars antiqua (anterior al Ars nova), anque nun esisten pruebes fehacientes d'esto.

Compunxo obres a trés y cuatro voces a principios del sieglu XIII. El triplum y el quadruplum de Perotín constitúin lo más llograo de la polifonía eclesiástica nos empiezos del sieglu XIII. La so obra más importante ye Viderunt omnes,[2] que foi un encargu de les autoridaes eclesiástiques pa celebrar el día de Navidá del añu 1198. Una de les sos obres más almirables ye'l organum quadruplum Sederunt.[3]

Magnus liber organi[editar | editar la fonte]

A finales del sieglu XII, cuando los murios de la catedral de Notre Dame de París taben alzándose amodo sobre les cases de la ciudá de París, desenvolvióse una escuela de compositores acomuñaos cola catedral. Taben tratando de xenerar un nuevu tipu d'estructura musical p'alzar la lliturxa divina que se llevaba a cabu ellí.

Los manuscritos que sobreviven d'esa dómina (en Santiago de Compostela, en San Marcial de Limoges, o na catedral de Winchester) dende'l sieglu XI al XII caltienen tempranos esperimentos en polifonía llitúrxica, amestándo-y al cantar llano prescritu pa les adoraciones, una voz ornamental extra pa provocar un serviciu más gloriosu nos díes de fiesta. Pero'l centru de París, que foi llar d'una clase burguesa cada vegada más fuerte, y de la renombrada Universidá de París, llueu protagonizaría la revolucionaria nueva música que sería conocida como'l «organum de Notre Dame».

Desafortunadamente nun se sabe casi nada de los dos compositores principales d'esta escuela, Leonín y Perotín. L'únicu esbozu sobrevive nun documentu del sieglu XIII que contién les notes d'un anónimu estudiante universitariu inglés. Él rexistró qu'un tal Magister Leoninus (qu'en francés se llamaría Leonin), gran compositor, produxera un completu Magnus liber organi (gran llibru de organum) pa ser usaos nes celebraciones de la lliturxa. Los eruditos creen qu'esta compilación data de 1160 a 1180.

L'estudiante (conocíu agora como Anónimu IV) sigui diciendo que Magister Perotinus, un compositor de discanto inclusive meyor que Leoninus, revisó'l trabayu del maestru anterior, amestándo-y munches pieces (posiblemente mesmes). Esto tuvo llugar aproximao en 1180, 1190 o a principios del sieglu siguiente. D'estes notes d'Anónimu 4 y d'otros rexistros contemporáneos de la dómina, hai música específica de los manuscritos sobrevivientes que puede atribuyise a Perotín el Grande.


Perotín foi'l más famosu músicu arreyáu na revisión y renotación del Magnus liber, atribuyíu a Leoninus o Léonin). Dos lapidarios decretos del obispu de París de 1198 y 1199, alrodiu de la fiesta de los llocos» (xeneralmente llamábase-y asina a la fiesta de pascua) y l'interpretación de organum cuádruples (a cuatro voces), fueron acomuñaos a Perotín por cuenta de que'l denomináu Anónimu IV estableció qu'él compunxo partitures a cuatro voces pa tan importantes testos. Sicasí, los intentos por identificar la so participación en Notre Dame fueron infructuosos.

Unos datos indiquen que Perotín nació aparentemente ente 1155 y 1160, revisó'l Magnus liber ente 1180 y 1190, y compunxo les sos obres a trés y cuatro voces nos primeros años del sieglu XIII. Pero hai otros estudios qu'afirmen qu'escribió eses partitures al empiezu de la so carrera, revisó'l Magnus liber na primer década del sieglu XIII y morrió cerca del 1225.

Al considerar les revisiones de Perotín al Magnus liber, Anónimu IV menta los sos abreviaciones y meyores a la obra al sustituyir pasaxes n'estilu discantus pol órganum más floríu.

El organum melismático (o órganum floríu) atribuyir a Léonín y a Perotín, maestros de capiya de la catedral de Notre Dame de París. El Magnus liber organi de Leonín (finales del sieglu XII) ye una antoloxía de graduales, aleluyes y responsorios escoyíos pa fiestes relixoses. Esti llibru con obres a dos voces foi revisáu por Perotín, quien entrepoló curties seiciones llamaes clauses (cláusulae) a trés o cuatro voces compuestes n'estilu de discanto.

La creación de organum a trés y cuatro voces circa 1200 ye un pasu importante nel desenvolvimientu de la polifonía, qu'hasta entós fuera concebida en términos de dos voces. Y les composiciones de Perotín amuesen gran conocencia de les implicancias de la estructura y la tonalidá. El tracamundiu sobre les feches deriven de problemes de notación non resueltos.

Esisten dos pieces de Perotín, Viderunt omnes y Sederunt principes[3] —correspondientes a la lliturxa de Navidá y san Esteban, respeutivamente—, que posiblemente representen la música pa cuatro voces más antigua que sobrevive n'Europa. Un fragmentu de cantar gregoriano, xeneralmente cantáu por un solista ta n'estilu de órganum (acompañáu por una voz paralela por quintes).

Discografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 138983833. Data de consulta: 16 marzu 2023. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  2. Viderunt omnes 1234 en YouTube.
  3. 3,0 3,1 Sederunt principes 12 en YouTube.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Específica
Xeneral

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]