Pería frutescens

De Wikipedia
Pería frutescens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Elsholtzieae
Xéneru: Pería
L. 1764
Especie: P. frutescens
(L.) Britton, 1894
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Pería frutescens ye una planta añal de la familia de les lamiacees. En climes templaos la planta se poliniza a si mesma. La variedá más común ye Pería frutescens var. crispa (shiso) que se cultiva principalmente nel Xapón y Vietnam. Pería frutescens (pería coreana o deulkkae) se cultiva principalmente na Corea. Hai tantu de fueya verde y morada, les variedaes de fueyes tán reconocíes como separaes polos botánicos. Les fueyes asemeyar a les de la ortiga, siendo llixeramente arrondada. Ye llargamente conocida como la planta bistec. Tamién se-y conoz como menta purpura, albahaca xaponés, o coleus montés (al pie de Basil y Coleus

Los sos aceites esenciales apurren un sabor fuerte, que la so intensidá podría comparase a la de menta o fenoyu. Considérase ricu en minerales y vitamines, tien propiedaes anti-inflamatorias y ta pensáu p'ayudar a caltener y esterilizar otros alimentos. En Nepal y partes d'India, llámase silam (सिलाम). Les sos granes son cocíes con chile y tomate pa faer un sabrosu mueyu / platu.

China[editar | editar la fonte]

Pería (chinu tradicional: 紫蘇, chinu simplificáu: 紫苏, pinyin: zǐ sū) ye usada tradicionalmente na medicina china usóse p'aguiyar l'actividá interferón y polo tanto'l sistema inmune.

Xapón[editar | editar la fonte]

Akajiso (Shiso colorada- Pería frutescens var. encrespa f. purpurea).

En xaponés el so nome és shiso (紫蘇?). Los xaponeses llamen a la variedá verde aojiso (青紫蘇?), aoba ("fueya verde"), ōba (corrupción de aoba) o aoshiso y dacuando inxerida con sashimi (rodajas de pexe crudo) o cortáu en tires delgaes pa ensalaes, espaguetis, fideos, carne y pexe y platos. Tamién s'utiliza como especie nuna gran variedá de platos, inclusive pizza (primeramente utilizóse como reemplazu de l'albahaca).

La variedá purpura ye conocida como akajiso (赤紫蘇? "Shisho coloráu") y ye usada como colorante en umeboshi (encurtidos d'ume) colloráu o en combinación con ume pa pegar nel sushi y faer umeshiso 'Maki.

Una fervinchu de shiso llámase hojiso (espiga de Shiso). Les sos fueyes y los botones de les flores utilícense para en Xapón y Taiwán.

Planta de Shisho en detalle.

Variedaes y Sinonimia[editar | editar la fonte]

Perilla frutescens (L.) Britton., Cultiváu en Corea.

  • Melissa cretica Lour.
  • Melissa maxima Ard., Animadv. Bot. Spec. Alt.: 28 (1764).
  • Mentha perilloides Lam., Encycl. 4: 112 (1797).
  • Ocimum frutescens L., Sp. Pl.: 597 (1753).
  • Perilla albiflora Odash., J. Soc. Trop. Agric. 7: 84 (1935).
  • Perilla avium Dunn, Notes Roy. Bot. Gard. Edinburgh 8: 161 (1913).
  • Perilla frutescens var. auriculatodentata C.Y.Wu & S.J.Hsuan ex H.W.Li
  • Perilla frutescens f. crispidiscolor Makino
  • Perilla frutescens var. frutescens
  • Perilla frutescens var. laviniata W.Mill. & L.H.Bailey
  • Perilla frutescens var. purpurascens (Hayata) H.W.Li
  • Perilla ocymoides L., Xen. Pl. ed. 6: 578 (1764).
  • Perilla ocymoides f. discolor Makino
  • Perilla ocymoides var. japonica Hassk.
  • Perilla ocymoides var. purpurascens Hayata
  • Perilla ocymoides f. purpurea Makino
  • Perilla ocymoides f. viridicrispa Makino
  • Perilla ocymoides f. viridis Makino
  • Perilla shimadae Kudô, J. Soc. Trop. Agric. 3: 225 (1931).
  • Perilla urticifolia Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 80 (1796).

Perilla frutestens var. crispa (Thunb.) H.Deane, Rhodora 25: 40 (1923). Cultiváu en Xapón.

  • Dentidia nankinensis Lour., Fl. Cochinch.: 869 (1790).
  • Dentidia purpurascens Pers., Syn. Pl. 2: 135 (1806).
  • Dentidia purpurea Poir., in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 2: 466 (1812).
  • Ocimum acutum Thunb., in J.A.Murray, Syst. Nat. ed. 14: 546 (1784).
  • Ocimum crispum Thunb., Nova Acta Regiae Soc. Sci. Upsal. 4: 38 (1783).
  • Perilla acuta (Thunb.) Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 42: 474 (1928).
  • Perilla arguta Benth., in A.P.de Candolle, Prodr. 12: 164 (1848).
  • Perilla crispa (Thunb.) Tanaka, Bull. Sci. Hort. Inst. Kyushu Imp. Univ. 1: 204 (1925).
  • Perilla frutescens var. acuta (Thunb.) Kudô
  • Perilla frutescens var. arguta (Benth.) Hand.-Mazz.
  • Perilla frutescens f. crispa (Thunb.) Makino
  • Perilla frutescens var. crispa (Benth.) Deane ex Bailey
  • Perilla frutescens var. nankinensis (Lour.) Britton
  • Perilla nankinensis (Lour.) Decne., Rev. Hort., IV, 1: 61 (1852).
  • Perilla ocymoides var. crispa (Thunb.) Benth.

Pería frutescens var. hirtella (Nakai) Makino in T.Makino & K.Nemoto, Fl. Japan, ed. 2: 218 (1931).

  • Pería hirtella Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 31: 286 (1917).
  • Pería citriodora (Makino) Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 31: 285 (1917).[1]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Pería frutescens». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 de bril de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • (en xaponés) Bokuya shin-nihon-shokubutsu zukan|牧野新日本植物図鑑 n'inglés Newly revised Makino's new illustrated flora of Japan, The Hokuryukan Co., Tokyo, 2000.