Parllamentu de les Islles Baleares

De Wikipedia
Parlament de Les Illes Balears
Parllamentu de les Islles Baleares
(IX Llexislatura)
Datos Xenerales
País  Islles Baleares
Tipu Parllamentu autonómicu (unicameral)
Lideralgu
Presidente Baltasar Picornell, Podemos
Vicepresidente Primeru Vicenç Thomàs, PSOE
Vicepresidencia Segunda Miquel Vidal, PP
Líder de la Mayoría Francina Armengol, PSOE
Líder de la Oposición Biel Company, PP
Estructura
Miembros 59 diputaos
(mayoría absoluta: 30)
Parlament_Balear_2015.svg
Grupos representaos

     PPIB (19)

     Partíu Socialista de les Islles Baleares
Atribuciones Títulu III, Capítulu Primeru del Estatutu d'Autonomía les Islles Baleares
Sedes
{{{salon_sesiones}}}
Cronoloxía
VII Llexislatura Parlament de Les Illes Balears
Parllamentu de les Islles Baleares
IX Llexislatura
[editar datos en Wikidata]

El Parllamentu de les Islles Baleares (en catalán y oficialmente Parlament de les Illes Balears) ye, según l'Estatutu d'Autonomía, la representación del pueblu de Baleares, al que correspuende l'exerciciu del poder llexislativu, aprueba los presupuestos, exerz el control del Gobiernu y escueye al Presidente de les Islles Baleares.

La so sede atopar na cai Conquistador de Palma de Mallorca, nel edificiu del antiguu Círculu Mallorquín. El so presidente dende'l 14 de febreru de 2017 ye Baltasar Picornell, de Podemos.

Historia[editar | editar la fonte]

L'antecedente del actual Parllamentu atopar nel Gran i Xeneral Consell del Reinu de Mallorca, anque esti nun tenía rangu de Cortes colos mesmos poderes.

El Parllamentu Balear constituyese cola aprobación del Estatutu d'Autonomía en 1983.

Posición estatutaria[editar | editar la fonte]

Asignación d'escaños[editar | editar la fonte]

Acordies con l'artículu 12 del Títulu IV de la Llei 8/1986, de 26 de payares, Eleutoral de la Comunidá Autónoma de les Islles Baleares [1] el Parllamentu de les Islles Baleares ta compuestu por 59 diputaos, escoyíos nes cuatro circunscripciones insulares. Les atribuciones d'escaños nes distintes circunscripciones insulares ye la siguiente:

Funciones de la Cámara[editar | editar la fonte]

Según los artículos 40, 45, 46, 50 y 51 del Estatutu d'Autonomía de les Islles Baleares[2], les funciones del Parllamentu de les Islles Baleares son les siguientes:

  1. Aprobar los presupuestos de la Comunidá Autónoma.
  2. Controlar l'acción de Gobiernu Balear.
  3. Establecer el so propiu Reglamentu.
  4. Escoyer una Diputación Permanente, na que tean representaos tolos Grupos Parllamentarios, en proporción a la so respeutiva importancia numbérica.
  5. Crear la institución del Síndicu d'Agravios de les Islles Baleares pa la defensa de les llibertaes y de los derechos fundamentales de los ciudadanos, según pa supervisar ya investigar les actividaes de l'Alministración de la Comunidá Autónoma de les Islles Baleares. El Síndicu va ser escoyíu pol Parllamentu, pola mayoría favorable de los trés quintes partes de los Diputaos de la Cámara.
  6. Designar, n'aplicación del criteriu de representación proporcional, al senador o a los Senadores qu'han de representar a la Comunidá Autónoma de les Islles Baleares nel Senáu, acordies con lo qu'establez l'artículu 69.5 de la Constitución.
  7. Unviar proposiciones de llei a la Mesa del Congresu de los Diputaos y nomar un máximu de trés Diputaos encargaos de defendeles, acordies con lo que dexa l'artículu 87.2 de la Constitución.
  8. Solicitar del Gobierno del Estáu l'adopción d'un proyeutu de llei.
  9. Interponer el recursu d'inconstitucionalidad ante'l Tribunal Constitucional nos casos previstos na llexislación vixente.
  10. Afitar les previsiones d'orde políticu, social y económicu que, acordies con lo que dispón l'apartáu 2 del artículu 131 de la Constitución, tengan d'adoptase pa la ellaboración de proyeutos de planificación.
  11. Aprobar y decidir tresferencies o delegaciones de competencies a favor de los Conseyos Insulares y demás entes llocales de la Comunidá Autónoma.
  12. Esaminar y aprobar les cuentes de la Comunidá Autónoma, ensin perxuiciu del control que pueda corresponder a otros organismos del Estáu o de la Comunidá Autónoma.
  13. Exercer cualesquier otres competencies que-y atribuyan esti Estatutu, les lleis del Estáu y les del mesmu Parllamentu.

IX Llexislatura (2015-2019)[editar | editar la fonte]

Grupos parllamentarios nel Parllamentu de les Islles Balares
Nome Partíos Voceru Líder Escaños
Grupu Parllamentariu Popular (GPP) PPIB Margalida Prohens Rigo Gabriel Company Bauzà 19
Grupu Parllamentariu Socialista (GPS) PSIB-PSOE Andreu Alcover Ondrinas Francina Armengol Socies 14
Grupu Parllamentariu Podemos Islles Baleares (GPPIB) Podemos Laura Camargo Fernández

8

Grupu Parllamentariu Més per Mallorca (GPMPM) Més David Abril Hervás Gabriel Barceló Milta 6
Grupu Parllamentariu Més per Menorca (GPMPM) MpM Nel Martí Llufriu Josep Castells Baró 3
Grupu Parllamentariu La Pi Propuesta poles Islles Baleares (GPEPPIB) La Pi Jaume Font Barceló Jaume Font Barceló 3
Grupu Parllamentariu Mistu Podemos: 2
C's: 2
GxF: 1
PPIB: 1
María Consuelo Huertas Calatayud
Xavier Pericay Hosta
Sílvia Tur Ribas
Álvaro Xixón Carrasco |

6

Llista de presidentes[editar | editar la fonte]

Precedentes preautonómicos del Parllamentu de les Islles Baleares[editar | editar la fonte]

Asamblea de Parllamentarios de les Islles Baleares [3] (institución preautonómica)

Jeroni Albertí i Picornell (presidente [4]) 30/VII/1977- 24/VII/1978 UCD


Conseyu Xeneral Interinsular [5] (institución preautonómica). El plenu d'esti organismu ostentaba'l "poder llexislativu" y dio llugar, al entrar a valir l'Estatutu d'Autonomía, al Parllamentu de les Islles Baleares, y una Comisión Executiva ostentaba'l "poder executivu", que dio llugar al Gobiernu de les Islles Baleares.

Presidentes:

Jeroni Albertí i Picornell 28/VII/1978- 27/IX/1982 UCD

Francesc Tutzó Bennàsar 27/IX/1982- 07/VI/1983 UCD


Etapa autonómica[editar | editar la fonte]

Parllamentu de les Islles Baleares

Non. Leg. Nome Entamu

Fin

Partíu
1.IAntoni Cirerol i Thomàs19831987AP (güei PP)
2.IIJeroni Albertí i Picornell19871991UM
3.IIICristòfol Soler i Cladera19911995PP
4.IVJoan Huguet i Rotger19951999PP
5.VAntoni Diéguez Siguí19992003PSIB-PSOE
6.VIPere Rotger i Llabrés20032007PP
7.VIIMaria Antònia Munar i Riutort20072010UM
8.VIIAina Rado Ferrando20102011PSIB-PSOE
9.VIIIPere Rotger i Llabrés20112012PP
10.VIIIMargalida Duren i Cladera20122015PP
11.IXMaría Consuelo Huertas Calatayud20152017Podemos
12.IXBaltasar Picornell Lladó2017actualidáPodemos

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. https://www.boe.es/boe/dias/1987/02/04/pdfs/A03428-03431.pdf Llei 8/1986, de 26 de payares, Eleutoral de la Comunidá Autónoma de les Islles Baleares
  2. https://www.boe.es/boe/dias/2007/03/01/pdfs/A08703-08728.pdf LLEI ORGÁNICA 1/2007, de 28 de febreru, de reforma del Estatutu d'Autonomía de les Illes Balears.
  3. VV.AA., Entrada "Assemblea de Parlamentaris" na Enciclopedia d'Eivissa y Formentera, Conseyu Insular d'Eivissa y Formentera, volume I, añu 1995, ISBN 84-88018-03-7
  4. Jaume Mateu, D’un temps, d'aquest país. (Cronologia de la construcció de l'autonomia balear), Diariu de Mallorca, añu 2011
  5. VV.AA., Entrada "Consell Xeneral Interinsular" na Enciclopedia d'Eivissa y Formentera, Conseyu Insular d'Eivissa y Formentera, volume III, añu 1999, ISBN 84-88018-03-7

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • [1] Parllamentu de les Islles Baleares