Palaeoloxodon antiquus

De Wikipedia
Palaeoloxodon antiquus
Rangu temporal: Pleistocenu
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Proboscidea
Familia: Elephantidae
Xéneru: Palaeoloxodon
Especie: P. antiquus
(Falconer & Cautley, 1847)
Distribución
Xacimientos con fósiles de P. antiquus.
Xacimientos con fósiles de P. antiquus.
Sinonimia
  • Elephas antiquus
  • Elephas (Palaeoloxodon) antiquus
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Palaeoloxodon antiquus ye una especie estinta de mamíferu proboscidiu de la familia Elephantidae que vivió demientres el Pleistocenu, dende hai unos 800.000 años hasta hai 30 000.

Foi una especie d'un gran tamañu que llegaba a algamar los 4 metros d'altor. Tenía unes pates relativamente más llargues que los elefantes modernos y unos caniles llargos y rectillinios acabaos nuna pequeña curva.

Distribución[editar | editar la fonte]

P. antiquus vivía nos ambientes cálidos y viescosos qu'había n'Europa demientres los periodos interglaciares. Los restos más recién atopáronse en Portugal y tienen unos 30 000 años. Presumiblemente son los antepasaos de dalgunos de los elefantes nanos de delles islles mediterránees que s'estinguieron nel Holocenu.

No qu'a España se refier, destaquen los restos topaos nos xacimientos de Torralba y Ambrona (Soria), nes proximidaes de Medinaceli.

En sedimentos eólicos del Pleistocenu cimeru del Alentejo Llitoral portugués describiéronse delles icnitas de la icnoespecie Proboscipeda panfamilia, atribuyíes a Palaeoloxodon antiquus.[1][2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Estos animales podíen algamar los 3,9 m d'altu y un pesu envaloráu de 6000 a 7000 kg. Teníen caniles llargos, llixeramente curvados escontra riba.[3] Les pates de P. antiquus yeren llixeramente más llargues que les de los elefantes modernos. Créese qu'estos elefantes teníen una llingua de 80 cm de llongura que podría ser proyeutada a poca distancia p'atrapar fueyes y herba.

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Neto de Carvalho, C.. «Vertebrate tracksites from the Mid–Late Pleistocene eolianites of Portugal: the first record of elephant tracks in Europe» (n'inglés). Geological Quarterly 53 (4):  407–414. https://gq.pgi.gov.pl/article/viewFile/7529/6179. 
  2. Neto de Carvalho, C.. «Pegadas de vertebrados nos eolianitos do Plistocénico Superior do Suroeste Alentejano, Portugal» (en portugués). Comunicações Geológicas 98:  99-108. http://www.lneg.pt/download/4849/ComunGeol_V98_N1_Article%20(10).pdf. 
  3. Stuart, A. J. (1999). «Late Pleistocene megafaunal extinctions: a european perspective». En: McPhee, R. D. E.; Ross, D. E. y Sues, H.-D. (eds.) Extinctions in Near Time: Causes, Contexts, and Consequences. Advances in Vertebrate Paleobiology, 2: 257-270 (páx. 262)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Universidá Complutentense: Unu quexal de Elephas antiquus en Ciempozuelos (Madrid)