Thymus praecox

De Wikipedia
(Redirixío dende Orieganina)
Thymus praecox
orieganina
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Thymus
Especie: T. praecox
Opiz
Subespecies
Ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La orieganina[1] (Thymus praecox) ye una planta de la familia de les lamiacees.

Inflorescencia
Vista de la planta
Planta en flor

Calteres[editar | editar la fonte]

Matu tendida con cañes maderices. Tarmos floríferos cuadrangulares d'unos 10 cm que nacen en files. Fueyes opuestes, xeneralmente obovaes, ciliaes na base, con nervios llaterales prominentes, provistes de numberosos puntos glandulares, de 5-8 mm de llargor. Flores dispuestes a la fin de los tarmos fértiles, n'agrupaciones trupes; mota tubular con 5 dientes; corola bilabiada de color purpúreo. Frutu consistente en 4 pequeñes nozuques incluyíes na mota.. Floria a final de primavera y pel branu.[2]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Praos de monte ==Distribución==

Nativa:

  • EUROPA ;Europa septentrional:

Islandia; Noruega; Reinu Xuníu

Europa central
Austria; Bélxica; República Checa; Eslovaquia; Alemaña; Hungría; Holanda; Polonia; Suiza
Europa suroriental
Albania; Bulgaria; antigua Yugoslavia; Grecia; Italia; Rumanía.
Europa suroccidental
Francia; España.[3]

Usos[editar | editar la fonte]

Esta especie, como otros conxéneres, usar en medicina popular pa facilitar la dixestión, como ansiolíticu, vermífugo y antitusígeno.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Thymus praecox describióse por Philipp Maximilian Opiz y espublizóse en Naturalientausch n. vi. (1824) 40; et in Flora, vii. (182)) Beil. 84. [4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Thymus praecox (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: 2n=28[5]

Etimoloxía

Thymus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: thymon, thymos, que ye'l nome dau a estes plantes. Probablemente deriva de thyein, que significa golor, arume, aludiendo a una carauterística d'estes plantes.[6]

praecox: epítetu llatín que significa "de maduración temprana".[7]

Variedaes
  • Thymus praecox subsp. caucasicus (Willd. ex Ronniger) Jalas
  • Thymus praecox subsp. grossheimii (Ronniger) Jalas
  • Thymus praecox subsp. jankae (Celak.) Jalas
  • Thymus praecox subsp. ligusticus (Briq.) Paiva & Salgueiro
  • Thymus praecox subsp. polytrichus (A.Kern. ex Borbás) Jalas
  • Thymus praecox subsp. praecox
  • Thymus praecox subsp. widderi (Ronniger ex Machule) P.A.Schmidt
  • Thymus praecox subsp. zygiformis (Heinr.Braun ex Wettst.) Jalas
Sinonimia
  • Thymus serpyllum subsp. praecox (Opiz) Vollm.
  • Thymus serpyllum var. praecox (Opiz) Briq.
subsp. caucasicus (Willd. ex Ronniger) Jalas
  • Thymus caucasicus Willd. ex Ronniger
  • Thymus caucasicus var. medvedewii Ronniger
subsp. jankae (Celak.) Jalas
  • Origanum jankae (Celak.) Kuntze
  • Thymus bellicus Velen.
  • Thymus eximius Ronniger
  • Thymus jankae Celak.
  • Thymus jugoslavicus K.Malý
  • Thymus skorpilii Velen.
subsp. ligusticus (Briq.) Paiva & Salgueiro
  • Thymus arcticus (Durand) Ronniger
  • Thymus bracteatus var. penyalarensis (Pau) Rivas Mart.
  • Thymus britannicus Ronniger
  • Thymus drucei Ronniger
  • Thymus pseudolanuginosus Ronniger
  • Thymus zetlandicus Ronniger & Druce
subsp. polytrichus (A.Kern. ex Borbás) Jalas
  • Thymus agoustensis Formánek
  • Thymus alpigenus (A.Kern. ex Heinr.Braun) Ronniger
  • Thymus balcanus' Borbás
  • Thymus kapelae (Borbás) Dalla Torre & Sarnth.
  • Thymus kerneri Borbás
  • Thymus polytrichus A.Kern. ex Borbás
  • Thymus reinegeri Opiz
  • Thymus trachselianus Opiz
  • Thymus vallicola (Heinr.Braun) Ronniger
  • Thymus vandasii Velen.
subsp. praecox
  • Thymus alpicolus Schur
  • Thymus badensis Heinr.Braun ex L.Walz
  • Thymus braunii Borbás
  • Thymus caespitosus Opiz
  • Thymus ciliatus Opiz ex Déségl.
  • Thymus hesperites Lyka
  • Thymus humifusus Bernh. ex Link
  • Thymus mannianus Opiz ex Déségl.
  • Thymus × opizii Ferd.Weber
  • Thymus robustus Opiz
  • Thymus spathulatus Opiz
subsp. widderi (Ronniger ex Machule) P.A.Schmidt
  • Thymus widderi Ronniger ex Machule
subsp. zygiformis (Heinr.Braun ex Wettst.) Jalas
  • Thymus albanus Heinr.Braun ex Wettst.
  • Thymus euxinus (Heinr.Braun) Heinr.Braun ex Klokov & Des.-Shost.
  • Thymus zygiformis Heinr.Braun ex Wettst.[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Luceño Garcés, M. (1998). Flores de Gredos. Ávila:caxa d'Ávila. ISBN 84-930203-0-3.
  3. «Thymus praecox». USDA.
  4. «Thymus praecox». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  5. Estudiu críticu de la flora orófila del Suroeste de Llión: Montes Aquilianos, Sierra del Teleno y Sierra de la Cabrera. Nieto Feliner, G. (1985) Ruizia 2
  6. {http://www.floradecanarias.com/thymus.html En Flora de Canaries]
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. Thymus praecox en PlantList

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]