Nymphalis polychloros

De Wikipedia
Artículu revisáu
Nymphalis polychloros
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Subfilu: Hexapoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Suborde: Glossata
Infraorde: Heteroneura
(ensin clasif.): Ditrysia
Superfamilia: Papilionoidea
Familia: Nymphalidae
Subfamilia: Nymphalinae
Tribu: Nymphalini
Xéneru: Nymphalis
Especie: N. polychloros
(Linnaeus, 1758)
Sinonimia
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Olmera (Nymphalis polychloros) ye una de les 128 especies que componen el xéneru Nymphalis, incluyíu na familia Nymphalidae. Ye de tamañu medianu, anaranxada con manches negres, y foi descrita por Carlos Linneo en 1758.[1]

El so nome común debese a que puede constituyir plaga de les llameres (Ulmus spp.).[2] El so epítetu xenéricu fai referencia a les ninfes —doncelles de los campos, covarones y fontes— de la mitoloxía griega; y l'específicu a los numberosos puntos o manches azul-verdosu que tien nos márxenes de les ales.[3]

Aglais urticae ye una especie asemeyada cola que puede confundise.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son caparines medianes, machos de 4,5 a 5,5 cm de valumbu, les femes mediu centímetru más. L'anversu o cara cimera de les ales son d'un tonu naranxa con manches negra. L'aviesu ye de color marrón escuru con una franxa distal más clara. Los cantos de les ales son irregulares.

Sistemática[editar | editar la fonte]

Foi descrita por Carlos Linneo en 1758 como Papilio polychloros. En 1781 Eugenius Johann Christoph Esper na so obra Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur  denomínase Papilio testudo.[4] Otros sinónimos foron P. pyrrhomelaena Hübner, 1824, Vanessa pyromelas Freyer, 1834, Vanessa dixeyi Standfuss, 1895 V. polychloros fervida Standfuss, 1896, Vanessa polychloros llucida Fruhstorfer, 1907 y Vanessa polychloros dilucidus Fruhstorfer, 1907.[5]

Ciclu biolóxicu[editar | editar la fonte]

Ye una especie univoltina, (Voltinusmu) que los sos adultos eclosionen de primeres del branu pa, darréu, apariase. El restu del branu y la seronda aliméntense y atropen reserves pa desenvolver los güevos y soportar l'iviernu. Mientres los fríos ivernizos caltiénense ocultes en llugares escuros o abellugaos como oquedades de tueros, resquiebros d'edificios, bodegues, etc. A principios de primavera les femes empiecen a volar en busca de les sos plantes nutricies, onde depositen unu o dos grandes grupos en cuanto la planta puede ufiertar alimentu. Los guxanos eclosionen dos selmanes más tarde y caltiénense xuntes protexíes por un nial sedosu. Al llegar a la penúltima muda, les gates sepártense del nial, viviendo soles hasta la metamorfosis. Aliméntense de gran cantidá de plantes, sobremanera de llameres y sauces, pero tamién de rosácees maderices como «majuelo», pumar, almendru, peral o alcafresnu. A finales de la primavera la canesba forma la crisálida de color pardu nel suelu, tueros d'árboles, cañes o tapiales pocu transitaos.[6][5][7][8]

Hábitat, distribución y caltenimientu[editar | editar la fonte]

Ye una especie amestada a zones d'arboláu, son más frecuentes nos montes caducifolios y nos montes de ribera y montes en galería, y cerca de los cursos d'agua.[9]

Distribúise pela cuenca mediterránea (sur d'Europa y norte d'África) hasta'l sur d'Escandinavia y pel este hasta'l Mar Caspiu, y nel cordal del Himalaya.[5]

El so estáu de caltenimientu nun reviste esmolición y nun s'atopa incluyida na Llista colorada de la UICN nin nel Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España.[10] Sicasí cada vez s'atopa más llindada a zones montascoses o de montes de ribera perbién calteníos, por cuenta del amenorgamientu del so hábitat.[9]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Agenjo, R. (1964). «Los nomes vulgares de les caparines españoles». Graellsia XX: 163-190.  Aguado Martín, L. O. (2007).

Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Aguado Martín, L. O.
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata

Alvar Ezquerra, J. (2000).

Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Alvar Ezquerra, J.
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata
Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Carter, D. J. y B. Hargreaves
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata

«Taxon details» (inglés). Fauna Europaea (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «Taxon details» (inglés). Fauna Europaea (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. Esper, Y. J. C. (1781). Esper, E. J. C. (1781). «Schmetterlinge in Abbildungen nach der Natur» (alemán). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980).

Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Higgins, L. G. y N. D. Riley
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata

Leraut, Patrice (2007).

Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Leraut, Patrice
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata

Linneo, C. (1758). Linneo, C. (1758). «Systema naturae» (latín). Consultáu'l 26 d'abril de 2012. Savela, Markku (2012). Savela, Markku (2012). «Lepidoptera and some other life forms» (inglés). Consultáu'l 26 d'abril de 2012. Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante (2011).

Nymphalis polychloros
taxón
Datos
Autor Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante
Premios Butterfly of the Year  (2018) [1]
Cambiar los datos en Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 URL de la referencia: http://www.bund-nrw-naturschutzstiftung.de/schmetterlinge_des_jahres/schmetterling_des_jahres_2018_der_grosse_fuchs/. Data de consulta: 17 febreru 2019.