Narcissus pseudonarcissus

De Wikipedia
Narcissus pseudonarcissus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Liliidae
Orde: Asparagales
Familia: Amaryllidaceae
Tribu: Narcisseae
Xéneru: Narcissus
Seición: Pseudonarcissi
Especie: Narcissus pseudonarcissus
L.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Narcissus pseudonarcissus ye una especie botánica de la familia de les Amarilidácees.

Ilustración
Vista de la planta
Narcissus pseudonarcissus

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una planta nativa d'Europa central y septentrional y crez nos montes húmedos. Na península ibérica estender pelos Pirineos y el Cantábricu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta perenne y bulbosa, col bulbu globular de color blancu nel so interior y coritu na so cubierta. Les fueyes radicales y lliniales de color verde escuru de 500 km de llargor. La inflorescencia más alta que les fueyes, ye erecta y tien nel so estremu una fragante flor de color mariellu doráu, acanalada y compuestes por seis segmentos agudos, El frutu ye una cápsula.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Contién narcitina o narcisina que tien propiedaes eméticas. Encamentóse pa casos d'epilepsia y afecciones de tipu espástico. Reparóse una actividá favorable nel tratamientu de tumores y na leucemia.

Les dosis escesives d'esta planta provoca'l vultura y son llaxantes.[1]

Nome común[editar | editar la fonte]

Golguera, manteguera, flor maya, pipirripí.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Narcissus pseudonarcissus describióse por Carlos Linneo y publicada en Species Plantarum 1: 289. 1753.[2]

Etimoloxía

Narcissus, nome xenéricu que fai referencia al mozu narcisista de la mitoloxía griega Νάρκισσος (Narkissos), fíu del dios río Cephissus y de la ninfa Leiriope, que s'estremaba pola so guapura.

El nome deriva de la pallabra griega: ναρκὰο, narkào (= narcóticu) y refierse al golor caltriante y embriagante de les flores de delles especies (dalgunos sostienen que la pallabra deriva de la pallabra persa نرگس y que se pronuncia Nargis, qu'indica qu'esta planta ye embriagadora).

pseudonarcissus: epítetu llatín que significa "falsu narcisu".[3]

Sinonimia
  • Ajax pseudonarcissus (L.) Haw., Monogr. Narciss.: 2 (1831).
  • Narcissus albescens Pugsley
  • Narcissus alpestris Pugsley
  • Narcissus confusus Pugsley
  • Narcissus hispanicus Gouan
  • Narcissus leonensis Pugsley
  • Narcissus macrolobus (Jord.) Pugsley
  • Narcissus major Curtis
  • Narcissus moschatus L.
  • Narcissus nevadensis Pugsley
  • Narcissus nobilis (Haw.) Schult. & Schult.f.
  • Narcissus pallidiflorus Pugsley
  • Narcissus portensis Pugsley
  • Narcissus tortuosus Haw.
Subespecies

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Dr. Berdonces i Serra en Gran Enciclopedia de les Plantes Melecinales. ISBN 84-305-8496-X
  2. «Narcissus pseudonarcissus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 19 d'abril de 2013.
  3. N'Epítetos Botánicos
  4. Variedaes en KWE

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]