Mus spretus

De Wikipedia
(Redirixío dende Mure mediterraneu)
Mus spretus
mure mediterraneu
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Superfamilia: Muroidea
Familia: Muridae
Subfamilia: Murinae
Xéneru: Mus
Subxéneru: Mus (Mus)
Especie: M. spretus
Lataste, 1883
Distribución
Sinonimia
  • M. caoccii, Krausse, 1919.
  • M. hispanicus, Miller, 1909.
  • M. lusitanicus, Miller, 1909.
  • M. lynesi, Cabrera, 1923.
  • M. mogrebinus, Cabrera, 1911.
  • M. parvus, Alcover, Gosalvez y Orsini, 1985.
  • M. rifensis, Cabrera, 1923.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El mure mediterraneu[1] (Mus spretus) ye una especie de royedor miomorfu de la familia Muridae. Cabrera propunxo la esistencia na Península Ibérica de dos subespecies de mures de cola curtia: Mus spicilegus hispanicus y Mus spicilegus lusitanicus. Darréu Schwarz, axuntó a toles formes de cola curtia nuna mesma subespecie Mus musculus spretus, sicasí, estudios bioquímicos y xenéticos na década de los 80 confirmaron a M. spretus como especie separada.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye un múrido de pequeñu tamañu, con focico arrondáu, güeyos y oreyes pequeños. Presenta una coloración dorsal gris castañu, con una franxa más escura dende la cabeza al empiezu de la cola, banduyu blancu buxu, nítidamente separáu del envés. Estrémase fácilmente de Mus musculus pola so coloración y pola llargor relativa de la cola, siempres abondo menor que'l cuerpu.

Distribución[editar | editar la fonte]

Habita la zona occidental de la Europa mediterránea y del norte d'África: La Península Ibérica, suroeste de Francia y el Magreb, en Marruecos, Arxelia y Tunicia y aislladamente en Libia. La so preferencia pol clima mediterraneu fai que tea ausente del norte d'España y de gran parte de los Pirineos, ocupa les Islles Baleares.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una especie montesa qu'ocupa ambientes típicamente mediterráneos subhúmedos y semiáridos, los sos escasos requerimientos hídricos, déxen-y ocupar ambientes más grebos y inaccesibles a otros royedores, ocupa espacios abiertos, árees de carba, zones predreses con vexetación herbal y cultivos de secanu. Nunca ye comensal.

Depredación[editar | editar la fonte]

Forma parte del réxime alimenticiu de numberoses especies de depredadores tantu rapazos nocherniegues, como diurnes, mamíferos carnívoros y ofidios.

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]