Microtus gerbei

De Wikipedia
Microtus gerbei
xurnia pirenaica
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LR/LC)
Preocupación menor (IUCN 2.3)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Superfamilia: Muroidea
Familia: Cricetidae
Subfamilia: Arvicolinae
Xéneru: Microtus
Subxéneru: Microtus (Terricola)
Especie: M. gerbei
(Gerbe, 1879)
Distribución
Sinonimia
  • brunneus, (Miller, 1908).
  • planiceps, (Miller, 1908).
  • pyrenaicus, (de Sélys Longchamps, 1847).
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La xurnia pirenaica[1] (Microtus gerbei) ye una especie de royedor de la familia Cricetidae. Con anterioridá incluyir nel xéneru Pitymys, anguaño consideráu un subxéneru.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arvicolino de pequeñu tamañu, de 94 a 104 mm, col cuerpu allargáu y les estremidáes y cola pequeñes. Tien el focico curtiu y romu, los güeyos relativamente pequeños, en comparanza colos restantes Microtus, que nun pertenecen al subxéneru Terricola, les oreyes son tamién pequeñes y tán somorguiaes na pelame, más que nel Microtus duodecimcostatus. Estes carauterístiques denotan la so adautación a la vida soterraña y naturaleza cavadora.

Distribución[editar | editar la fonte]

Especie bastante acutada y acutada a zones ensin influencia mediterránea, de los países onde habita (norte de la Península Ibérica y centru y suroeste de Francia. N'España ocupa una estrecha franxa noroccidental que s'estiende dende'l Pirinéu de Girona hasta Cantabria.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Esta especie precisa ambientes montanos y subalpinos, nun tando llindada pola altitú o la llatitú, sinón más bien por factores climáticos. Nun se-y suel atopar percima de la isoterma añal de 15º o 16°C y con una pluviosidá cimera a los 1000 mm añales. Habita preferentemente n'escamplaes forestales y llenderos de montes con praos subalpinos o de siega.

Depredación[editar | editar la fonte]

Suelen ser depredaos por carnívoros de pequeñu y medianu tamañu, xeneralmente de habitos forestales. Na so distribución más meridional, la curuxa común (Tyto alba) ye'l depredador más frecuente d'esta especie.

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]