Microtus gerbei
Microtus gerbei xurnia pirenaica | ||
|---|---|---|
| Estáu de caltenimientu | ||
|
Preocupación menor (IUCN 2.3) | ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Animalia | |
| Filu: | Chordata | |
| Clas: | Mammalia | |
| Orde: | Rodentia | |
| Suborde: | Myomorpha | |
| Superfamilia: | Muroidea | |
| Familia: | Cricetidae | |
| Subfamilia: | Arvicolinae | |
| Xéneru: | Microtus | |
| Subxéneru: | Microtus (Terricola) | |
| Especie: |
M. gerbei (Gerbe, 1879) | |
| Distribución | ||
|
| ||
| Sinonimia | ||
| ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
La xurnia pirenaica[1] (Microtus gerbei) ye una especie de royedor de la familia Cricetidae. Con anterioridá incluyir nel xéneru Pitymys, anguaño consideráu un subxéneru.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye un arvicolino de pequeñu tamañu, de 94 a 104 mm, col cuerpu allargáu y les estremidáes y cola pequeñes. Tien el focicu curtiu y romu, los güeyos relativamente pequeños, en comparanza colos restantes Microtus, que nun pertenecen al subxéneru Terricola, les oreyes son tamién pequeñes y tán somorguiaes na pelame, más que nel Microtus duodecimcostatus. Estes carauterístiques denotan la so adautación a la vida soterraña y naturaleza cavadora.
Distribución
[editar | editar la fonte]Especie bastante acutada y acutada a zones ensin influencia mediterránea, de los países onde habita (norte de la Península Ibérica y centru y suroeste de Francia. N'España ocupa una estrecha franxa noroccidental que s'estiende dende'l Pirinéu de Girona hasta Cantabria.
Hábitat
[editar | editar la fonte]Esta especie precisa ambientes montanos y subalpinos, nun tando llindada pola altitú o la llatitú, sinón más bien por factores climáticos. Nun se-y suel atopar percima de la isoterma añal de 15º o 16°C y con una pluviosidá cimera a los 1000 mm añales. Habita preferentemente n'escamplaes forestales y llenderos de montes con praos subalpinos o de siega.
Depredación
[editar | editar la fonte]Suelen ser depredaos por carnívoros de pequeñu y medianu tamañu, xeneralmente de habitos forestales. Na so distribución más meridional, la curuxa común (Tyto alba) ye'l depredador más frecuente d'esta especie.
Referencies
[editar | editar la fonte]- (ye) Microtus gerbei nel Atles de la biodiversidá del Ministeriu de Mediu Ambiente (MMA). Archivu en PDF.
- (en) Microtus (Terricola) gerbei, en Wilson, D. E. & Reeder, D. M. (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed). Vistu'l 1 de setiembre de 2009.
- Estatus de caltenimientu: Amori, G., Hutterer, R., Krystufek, B., Yigit, N., Mitsani, G. & Muñoz, L. J. P. 2008. Microtus gerbei. In: IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2009.1. - IUCN Red List <www.iucnredlist.org> (LC). Consultáu'l 1 de setiembre de 2009.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre Microtus gerbei. |