Laportea aestuans
Laportea aestuans ![]() | ||
---|---|---|
| ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Filu: | Tracheophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Urticales | |
Familia: | Urticaceae | |
Xéneru: | Laportea | |
Especie: |
Laportea aestuans (L.) Chew | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Laportea aestuans ye una planta herbal añal, de la familia Urticaceae, que s'atopa dende California, Méxicu, Florida y les Antilles, hasta Colombia , Bolivia, Perú y Brasil; y tamién en Zimbabue, Tanzania y Madagascar.
Descripción[editar | editar la fonte]
Desenvuélvese en forma arrastrante, tapizante, algamando cada planta unos 30 cm de llargor. Presenta tricomes urticantes esvalixaos. Les sos fueyes son simples, alternes, con llámina entera, trinervada, con márxenes dentaos; contienen cristales d'oxalatu de calciu que pue causar enritaciones na piel. Inflorescencies en visos o glomérulos iguaos n'estructures paniculiformes, axilares. Los frutos son aquenios asimétricos.
Usos[editar | editar la fonte]
Los sos tarmos que contienen fibres usaes pa la fabricación de teles, prendes de vistir y artesaníes. La medicina tradicional atribúi al fervinchu de les fueyes, propiedaes como diuréticu y llaxante. El zusmiu de les fueyes úsase escontra la conxuntivitis y polo xeneral como bactericida y antiinflamatoriu.
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Laportea aestuans describióse por (Linneo) Chew y espublizóse en The Gardens' Bulletin Singapore 21(2): 200, nel añu 1965. (31 May 1965)[1]
|
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Característiques de les urticacees
Referencies[editar | editar la fonte]
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Chew, W. 1969. A monograph of Laportea (Urticaceae). Gard. Bull. Singapore 25(1): 111–178.
- Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas, Venezuela.
- Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae y Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. H. Nee Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia. Editorial FAN, Santa Cruz.
- Pool, A. 2001. Urticaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2479–2495.
- Trusty, J. L., H. C. Kesler & G. H. Delgado. 2006. Vascular Flora of Isla del Coco, Costa Rica. Proc. Calif. Acad. Sci., ser. 4, 57(7): 247–355.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Laportea aestuans. |
- Laportea aestuans Flora Dixital de la Selva
- Laportea aestuans Muestres Neotropicales d'Herbariu
- Laportea aestuans Fleurya aestuans Gardening eu
- Ishanga Resume sobre caracterización y utilización de plantes medicinales frecuentes n'Amazonia peruana.
- West Indian woodnettle (en inglés)