Kigali
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Tipu d'entidá | subdivisión alministrativa de primer nivel[1] |
| Mayor of Kigali (en) | Samuel Dusengiyumva |
| Nome oficial |
Umujyi wa Kigali (rw) City of Kigali (en)[2] Ville de Kigali (fr)[2] |
| Nome llocal | Kigali (rw) |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 1°57′09″S 30°06′54″E / 1.9525°S 30.115°E |
|
| |
| Superficie | 730 km² |
| Altitú | 1567 m |
| Llenda con |
|
| Demografía | |
| Población | 1 745 555 hab. (2022) |
| Porcentaxe | 11.98% de Ruanda |
| Densidá | 2391,17 hab/km² |
| Más información | |
| Fundación | 1907 |
| Prefixu telefónicu |
25 |
| Estaya horaria | UTC+02:00 |
| Llocalidaes hermaniaes | Kampala, San Bernardino, Oklahoma City, Durban, Pretoria, Lusaka, Mainz, Roma, Waremme, Chengdu, Shenzhen y Jinan |
| kigalicity.gov.rw | |
Kigali[3] ye la capital nacional de Ruanda, asitiada nel centru del país,con una población (en 2005) de 851 024 habitantes.
Fundada en 1907 mientres el dominiu alemán, la ciudá convertir na capital del país tres la independencia en 1962.
Antes de la independencia, en 1962, Bélxica alministraba'l país dende l'actual capital de Burundi, Buyumbura. La capital tradicional de Ruanda yera la sede del rei mwami en Nyanza y el poder colonial tenía sede en Butare, entós llamada Astrida. Cola independencia escoyer a Kigali y non a Butare como capital, por cuenta de la so posición nel centru xeográficu del país. Desque ye la capital de Ruanda, la población de Kigali aumentó notablemente. La cifra nos años 1960 yera de 5000 habitantes.

Escenariu a partir del 7 d'abril de 1994 del asesinatu de miles d'hutos y tutsis, lo mesmo que de combates ente l'exércitu gubernamental y les milicies del Frente Patrióticu Ruandés.
Kigali ta asitiada a 1º 57' Sur y 30º 3' Este.
Ta edificada nuna zona de llombes, con una altitú que varia ente los 1433 y los 1645 metros, lo que fai que tenga un relieve bastante accidentáu. El paisaxe qu'amuesa Kigali ye con muncha variedá d'árboles y plantes.
Ente los edificios importantes tán l'edificiu del aeropuertu y la embaxada china. Nel Mercáu d'Artesanos puede almirase como ellaboren los distintos instrumentos típicos. Otru llugar d'importancia ye la Ilesia Episcopal.

Cuenta con diversos hoteles, dalgunu d'ellos de luxu, y con restoranes onde apreciar la comida africana. Tamién tien la so parte cultural: nel Centru Cultural Francés suélense entamar esposiciones, ciclos de cine, documentales y otres actividaes culturales.
Ciudaes hermaniaes
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: https://www.iso.org/obp/ui/#iso:code:3166:RW.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.kigalicity.gov.rw/about/overview.
- ↑ (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Imáxenes de Kigali
- Sitiu oficial de Kigali
- Más imáxenes de satélite de Kigali del Google Earth
- Universidá Independiente de Kigali
- Site del Hotel Des Mille Collines
- Centro de la Memoria del Xenocidiu
- Biblioteca Pública Archiváu 2001-07-10 en Wayback Machine
- Tour de semeyes de Kigali de RwandaTourism.com
- Institutu d'Educación Archiváu 2010-03-10 en Wayback Machine
