Idioma kakchikel

De Wikipedia
kakchikel
'kaqchikel ch'ab'äl'
Faláu en  Guatemala
 Méxicu
Rexón Chimaltenango, Sololá, Sacatepéquez, Quetzaltenango, Quiché, Chiapas y Campeche,
Falantes 500 000 (aprox.)
Familia llingües mayenses
   quicheano-mameano
    quicheano9mayor
     kakchikel
Alfabetu llatín
Estatus oficial
Oficial en Bandera de Guatemala Guatemala[1][2]
Bandera de Méxicu Méxicu[3]
 (Reconocíu como llingua nacional)
Reguláu por Academia de Llingües Mayes de Guatemala
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 myn
ISO 639-3 cak

El kaqchikel, kakchikel o cakchiquel ye un idioma faláu pola población kaqchikel na rexón centro occidental de Guatemala. L'idioma kakchikel forma parte del grupu quicheano de llingües, que de la mesma ye parte de la familia llingüística mayense. Con aproximao mediu millón de falantes, ye una de les llingües mayenses más importantes en Guatemala. La mayoría de los falantes del kakchikel ye billingüe de la so llingua nativa y español.

La variación dialeutal del idioma kakchikel ye relativamente elevada ya inclúi al kakchikel central (132.000 falantes) en Chimaltenango y Patzún, el kakchikel oriental (100.000) al noroeste de la Ciudá de Guatemala y alredor de San Juan Sacatepéquez, San Pedro Sacatepéquez, el kakchikel occidental, el kakchikel centro-sur (43.000) nel área de la panamericana al oeste de la Ciudá de Guatemala, el kakchikel sureñu (43.000) al sur d'Antigua, El kakchikel nortizu (24.000) al nor-este de Chimaltenango, según el kakchikel de San Martín Jilotepeque y Santa Ana Chimaltenango.

La obra más antigua escrita nel idioma kakchikel son los Añales de los Cakchiqueles.[4]

Clasificación[editar | editar la fonte]

El kaqckiquel ye una llingua mayense, de la la subfamilia quicheana.

Escritura kakchikel[editar | editar la fonte]

Lletres usaes nel kakchikel
a ä b' b y ë i ï j k k' l m n o ö p q q' r s t t' o ü ' w x y tz tz' ch ch'

Usu de diéresis[editar | editar la fonte]

Esta grafía indica que la vocal sobre la cual atópase tien de pronunciase relaxada. Les vocales relaxaes son a, e, i, o, u con diéresis en caúna.

Exemplu: tzäy = saláu

Usu d'apóstrofu[editar | editar la fonte]

Esta grafía indica la pronunciación fuerte sobre la lletra que ta asitiada.

Exemplu: ti'ij = carne

Usu de la X[editar | editar la fonte]

Esta lletra pronúnciase como la SH del idioma inglés.

Exemplu: Matyox = gracies

Usu de la Q[editar | editar la fonte]

Esta lletra pronuncia igual qu'en castellán pero nun s'acompaña de la lletra O y puede escribise con cualesquier vocal.

Exemplu: b'aq = güesu

Vocabulariu[editar | editar la fonte]

Animales[editar | editar la fonte]

chiköp - animal
chikopi' - animales
ajqaj - aviespa negra :

umül - coneyu : utiw - coyote : utiwa' - coyotes

tz'i' - perru :

tzi'a' - perros

sanïk - formiga :

sanika' - formigues

kej - caballu :

ixpeq - sapu : ixpa'ch - llagartesa : täp - cámbaru : b'atz' - monu : t'ot' - cascoxu : köj - lleón, puma : ch'oy - mure : kök - tortúa : äk - pita : b'alam - tigre, xaguar

ut - palombu :

xi'l - grillu : utiw - coyote : k'üch - zopilote

m'ye - gatu :

kär - pez

üs - mosca :

tukür - uxu

ch'ök - sanate
kot - águila :

wuch - tacuacín

öm - araña :

q'uq' - quetzal

Anatomía[editar | editar la fonte]

Kakchikel Castellán
jolomaj -bgcolor="#EFEFEF" xikinaj ----- tzamaj ñariz
eyaj ----- telemaj -bgcolor="#EFEFEF" tz'umaj ----- tz'ikaj -bgcolor="#EFEFEF" ruwi' q'ab'aj deos
pamaj -bgcolor="#EFEFEF" runaq' wachaj güeyos
metz'aj ceyes
wi'aj ----- chi'aj -bgcolor="#EFEFEF" qulaj ----- q'ab'aj -bgcolor="#EFEFEF" ixk'äq ----- q'otzaj -bgcolor="#EFEFEF" ch'ekaj ----- aqanaj -bgcolor="#EFEFEF" kïk' ----- b'aq güesu
ruchi' pamaj ----- muxu'x -bgcolor="#EFEFEF" aq'aj ----- paläj -bgcolor="#EFEFEF" moq'öq' camote

Pronomes personales (k'exeb'i'aj)[editar | editar la fonte]

Kakchikel Castellán
rïn -bgcolor="#EFEFEF" rat ----- rixa' -bgcolor="#EFEFEF" röj nós
rïx ustedes
rije' ellos, elles

Conxugación en saludos[editar | editar la fonte]

Kakchikel ----- ¿achike nub'i' rïn? ¿cuál ye'l mio nome?
¿achike ab'i' rat? ¿cuál ye'l to nome?
¿achike rub'i' rixa'? ¿cuál ye'l so nome?
¿achike qab'i' röj? ¿cuál ye'l nuesu nome?
¿achike ib'i' rïx? ¿cuál ye'l so nome? [d'ustedes]
achike kib'i' rije' ¿cuál ye'l so nome? [d'ellos]
Kakchikel Castellán
[nome] nub'i' rïn yo llámome [nome]
[nome] ab'i' rat tu te llames [nome]
[nome] rub'i' rixa' él llámase [nome]
[nome] qab'i' röj nós llamámonos [nome]
[nome] ib'i' rïx ustedes llámense [nome]
[nome] kib'i' rije' ellos llámense [nome]
Kakchikel ----- ¿achike ab'i' rat? ¿cuál ye'l to nome?
Xwan nub'i' rïn. el mio nome ye Juan

Pronomes posesivos[editar | editar la fonte]

Kakchikel Kakchikel ----- nu w el mio

aw

el to
ru r el so
qa q ----- i iw el so
ki k el so
  • Los pronomes de la primer columna utilizar en sustantivos qu'empecipien con lletra consonante.
  • Los pronomes de la segunda columna utilizar en sustantivos qu'empecipien con vocal. En kakchikel nun se dexa l'usu de diptongos.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Congresu de la República de Guatemala. «Decreto Númberu 19-2003. Llei d'Idiomes Nacionales». ALMG. Archiváu dende l'orixinal, el 29 d'abril de 2009. Consultáu'l 22 de xunu de 2009.
  2. «Proyeutu de Reformes a la Constitución Política». Base de Datos Políticos de les Amériques (Llunes 26 d'ochobre de 1998). Consultáu'l 21 de xunetu de 2006. La Consulta Popular realizóse'l 16 de mayu de 1999. Les Reformes Constitucionales nun fueron aprobaes pol pueblu.
  3. «Documentu pal discutiniu del proyeutu de decretu de llei xeneral de derechos lingüísiticos». laneta.apc. Archiváu dende l'orixinal, el 11 de xunu de 2007. Consultáu'l 26 de xunu de 2007.
  4. Brinton, Daniel G. (1885 [2007]). The Annals of the Cakchiquels. The Original Text, with a Translation, Notes and Introduction (HTML) (en kakchikel ya Inglés), Philadelphia: Project Gutenberg, 2007.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • La carta de Cristóbal Colón (Ru wuj ri' Cristobal Colon). Traductor: Luis Ajú Tambriz, profesor de la Universidá Rafael Landívar (Facultaes de Quetzaltenango) y miembru del Proyeutu de Desenvolvimientu Integral de la Población Maya (Guatemala).[1]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Wikimedia Incubator
Wikimedia Incubator



  1. Ajú Tambriz, Luis (2008): La carta de Cristóbal Colón (Ru wuj ri' Cristobal Colon); edición, introducción, trescripción y notes de Juan José Antequera Luengo. Huelva: Facediciones, 2008.