Idioma dinka

De Wikipedia
Dinka
'Thuɔŋjäŋ [t̪oɔŋ.ɟa̤ŋ]
Faláu en Bandera de Sudán del Sur Sudán del Sur
Falantes 1,4 millones (1986)
Familia Nilu-saḥarianu

  Sudánicu oriental
    Kir-Abbaia
      Nilóticu
        Nilóticu occidental
          Dinka-Nuer
            idioma dinka

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 din

L'idioma dinka (autoglotónimu: Thuɔŋjäŋ), ye un continuu dialeutal de llingües nilótiques faláu polos dinka, el grupu étnicu mayoritariu de Sudán del Sur. Hai cinco variedaes principales: ngok, rek, agaar, twic/twi oriental, y bor, que son lo suficientemente distintes como pa esixir normes lliteraries independientes y, quiciabes, pa ser consideraes idiomes distintos. Les pallabres jaang o jieng son usaes como términu xeneral pa cubrir tolos idiomes dinkas. El rek ye l'estándar y dialeutu de prestíu.

L'idioma non dinka más emparentáu con este ye'l nuer, l'idioma de los rivales tradicionales de los dinka. Los idiomes luos tamién tán bien emparentaos.

El dinka fálase principalmente a lo llargo del Nilu, específicamente orellar oeste del Nilu Blancu, un afluente importante que flúi escontra'l norte dende Uganda, y al norte y sur de la marisma Sudd, nel suroeste y centro-sur de Sudán. Esta zona inclúi tres provincies: Bahr el Ghazal, Nilu Alto, y Kordofán del Sur.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Tien 20 fonemes consonánticos:

Llabiales Dentales Alveolares Palatales Velares
Nasales m n ɲ ŋ
Oclusives p b t d c ɟ k ɡ
Fricatives ɣ
Aproximantes
(Llaterales)
j w
l
Róticas ɾ

El dinka tien un sistema vocálicu ricu, con siquier trelce vocales fonémicamente contrastivas. Les que tienen un puntu debaxo ([◌̤]), indiquen vocales "velaes", representaes na ortografía del dinka por aciu diéresis (Plantía:Angle bracket):

Anterior Posterior
llanu velar llanu velar
Zarrada i o
Semicerrada y o
Semiabierta ɛ ɛ̤ ɔ ɔ̤
Abierta ɑ

Ye posible qu'haya otres distinciones. El dialeutu sureste del dinka conocer por oldear la voz modal, voz velar, voz focalizada y voz dura nos sos vocales, amás de los sos trés tonos. Los diacríticos ad hoc emplegaos na lliteratura son un signu de comines dobles subíndices pa voces focalizadas, [a͈], y un sorrayáu pa voz aspra, [<o>a</o>].[1] Exemplos:

Voice modal breathy harsh faucalized
Bor Dinka tɕìt̪ tɕì̤t̪ tɕ<o>ì</o>t̪ tɕì͈t̪
Meaning diarea siguir alantre escorpiones tragar

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Esti idioma exhibe vocales apófonoas, el cambéu de vocales internes (similar al inglés goose/geese, anque esto ye históricamente una diéresis):[2]

Singular Plural Glosa Alternación de vocal
dom dum 'campu/campos' (o–o)
kat kɛt 'marco/marcos' (a–ɛ)

Tonos[editar | editar la fonte]

El dinka ye un idioma tonal.

Dialeutos del dinka[editar | editar la fonte]

Los llingüistes estremen el dinka en cinco idiomes o continuos dialeutales correspondientes al so allugamientu xeográficu con al respective de los otros:

  • Nororiental y occidental: Abiliang, Nyiël, Dongjol, Luäc, Ngok Lual Yac, Ageer, Rut, Thoi, Alor, Ngók Deng Kuol, Panaru, y Paweny.
  • Surcentral: Aliap, Ciëc, Gok, y Agar.
  • Suroriental: Bor, Hol, Nyaarweng, y Twïc.
  • Suroccidental: Rek, Abiëm, Aguók, Apuk, Awan, Kuac, Lóu, Luäc/Luänyjang, Malual (Malualgiėrnyang), Paliët, Paliëupiny y Twïc.

Ortografía[editar | editar la fonte]

El dinka escribióse con diverses variantes del alfabetu llatín dende'l sieglu XX. L'alfabetu actual ye:

a ä b c d dh y ë ɛ ɛ̈ g ɣ i ï j k l m n nh ny ŋ t th o w o ö ɔ ɔ̈ p r y

Variantes n'otros alfabetos:

Lletra actual Alternatives
ɛ
ė ("y" con un puntu enriba)
ɣ
h, x, q
ŋ
ng
ɔ
ȯ ("o" con un puntu enriba)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Edmondson, Jerold A.; John H. Esling (2005). The valves of the throat and their functioning in tone, vocal register, and stress: laryngoscopic case studies.
  2. After Bauer 2003:35

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Andersen T. (1987). "The phonemic system of Agar Dinka". Journal of African Languages and Linguistics 9, 1-27.
  • Andersen T. (1990). "Vowel length in Western Nilutic languages". Acta Linguistica Hafniensia 22, 5-26.
  • Andersen T. (1991). "Subject and topic in Dinka". Studies in Language 15, 265-294.
  • Andersen T. (1993). "Vowel quality alternation in Dinka verb inflection". Phonology 10, 1-42.
  • Beltrame, G. (1870). Grammatica della lingua denka. Firenze: G. Civelli.
  • Deng, Makwei Mabioor (2010). Piööcku Thuoŋjäŋ: The Elementary Modern Standard Dinka (Multilingual Edition), Xlibris, ISBN 1-4500-5240-1.
  • Malou, Job. (1988) Dinka Vowel System. Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington Publications in Linguistics. ISBN 0-88312-008-9.
  • Mitterrutzner, J. C. (1866). Die Dinka-Sprache in Central-Afrika; Kurze Grammatik, Text und Worterbuch. Brixen: A. Weger.
  • Nebel, A. (1979). Dinka–English, English–Dinka dictionary. 2nd. ed. Editrice Missionaria Italiana, Bologna.
  • Nebel, A. (1948). Dinka Grammar (Rek-Malual dialect) with texts and vocabulary. Institutu Missioni Africane, Verona.
  • Trudinger. R. (1942–44). English-Dinka Dictionary. Suden Interior Mission
  • Tuttle. Milet Picture Dictionary English-Dinka. (en WorldLanguage.com)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]