Llingües sudániques orientales

De Wikipedia
Llingües sudániques orientales
Distribución xeográfica África central y oriental
Países Bandera de Sudán Sudán
Bandera de Sudán del Sur Sudán del Sur
Bandera de Exiptu Exiptu
Bandera d'Eritrea Eritrea
Bandera d'Etiopía Etiopía
 Chad
Bandera de Kenia Kenia
Bandera de Tanzania Tanzania
Bandera d'Uganda Uganda
Bandera de República Democrática d'El Congu Congo (RDC)
Filiación xenética (agrupaes dientro de les Nilo-Saḥarianu.)
Subdivisiones Daju
Jebel oriental
Nara
Nilóticu
Nubiu
Nyima
Súrmico
Tamano
Temein-Tese
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües sudániques orientales constitúin una caña ente les llingües nilo-saḥarianes, siendo la más importante en cuanto al númberu de falantes, y estiéndese dende'l sur d'Exiptu hasta'l norte de Tanzania.

El nubiu (o posiblemente'l meroíticu) da'l testimoniu escritu más antiguu. Pero la caña más importante ye la de les llingües nilótiques, al este d'África.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Según Bender 2000 [1980] la clasificación ye la siguiente:

Sudánicu <br />oriental 

S.O. septentrional <br /> (grupu k


Nubiu (Sudán, Exiptu)



Nara (Eritrea)



Nyima (Sudán)



Tamano (Chad, Sudán)



S.O. meridional <br /> (grupu n


Súrmico (Etiopía, Sudán del Sur)



Jebel oriental (Sudán)



Temein (Montes Nuba-Sudán)



Daju (Sudán, Chad)



Nilóticu (Sudán, Uganda, Kenia, Tanzania, Etiopía Congo)




Sicasí Ehret 2001 [1984] llapada al grupu Saheliano oriental y estremar en tres rames:

  • Astaborano (grupu k): Arrexunta a Nubiu, Tara y Tamano
  • Kir-abbaiano (grupu n): Equivalente al grupu meridional pero incluyendo a Nyima y al idioma berta.
  • Kuliak (en Uganda)

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Bender reconstrúi'l siguiente sistema consonánticu pal proto-sudánicu oriental:[1]

Llabial Coronal Palatal Velar
oclusiva sorda *p *t, *t2 (*c) *k
sonora *b *d, *d2 *g, *g2
fricativa *f *s
líquida *r, *l,
*l2, *l3, *l4
nasal *m *n
semiconsonante *w *y

La reconstrucción de *c ye insegura y nun ta claro qu'esistan pares mínimos. Tocantes a otros fonemes, que la so esistencia sí ye más segura, resulta difícil reconstruyir dalgunos de les traces subfonémicos, asina *t2 y *d2 reconstruyir pa dar cuenta alternacias de tipu d/t, al igual que *l2, *l3 postular pa delles alternacias de tipu l/r, ente que *l4 postular pa una variación alofónica aparentemente llibre l ~r. Finalmente *g2 da cuenta d'alternances g/k. Magar los detalles nun son reconstruibles nel estáu de conocencia actual los fonemes /*t2, *t2; *l2, *l3, *l4; *g2/ podríen corresponder a fonemes dientro del conxuntu /tʼ, ɗ, ṭ, ḍ, θ, z; ɹ, ɻ, ɽ, ɺ, ɭ, ɬ, ɮ; x, ɣ/.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües sudániques occidentales:

GLOSA Septentrional Meridional PROTO-
SUDÁNICU
PROTO-
NUBIU
Nara PROTO-
NYIMA
PROTO-
TAMANO
PROTO-
SÚRMICO
PROTO-
JEBEL
PROTO-
DAJU
PROTO-
NILÓTICU
'1' *weer dōkkūū *kor- *-onom *di-y *ungun *-kyɛl *
'2' *ori(?) àrigáà *a-ram- *wari *ramːan *watːi *pɛtdaɣ *a-reik *wari(?)
'3' *toski sāāná *eti(?) *odo~*ede *kɔdɔs *
'4' *kims- šōōná *kors- *kus-(?) *-wec *tɛspɛt *-ŋwan *
'5' *dicci wiita *mul *masi *el toːr *moduk *mut- *mud-(?)/
*el toːr
'6' *gorci dáátà *kurš(?) *toor *tur-k-onom *aɣaŋ *5+1 *
'7' *kolod jāārigáà *kulad *koli *tur-kɪ-ram *pɛt-anda *5+2 *
'8' *idiw dèssèná *kimis(?) *tur-k- *kɔdɔs-anda *5+3 *
'9' *oskodi lùfūttá-màdāā *uku- *tur-k-wec *bist-anda *5+4 *
'10' *dimi- lùfūk *-bura *mir *amoto *caːraːli *(saʔ-)asːɪŋ *tɔmɔn *tɔmɔn

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bender, 1997, páxs. 832-833

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bender, M. Lionel. 2000. "Nilo-Saharan". In Bernd Heine and Derek Nurse, eds., African Languages: An Introduction. Cambridge University Press.
  • Ehret, Christopher. 2001. A historical-comparative reconstruction of Nilo-Saharan. Köln: Rudiger Köppe.