Hibiscus schizopetalus

De Wikipedia
Hibiscus schizopetalus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Malvoideae
Tribu: Hibisceae
Xéneru: Hibiscus
Especie: Hibiscus schizopetalus
(Dyer) Hook.f.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Hibiscus schizopetalus ye una especie de hibisco perteneciente a la familia de les malvacees. Ye orixinaria del este d'África tropical en Kenia, Tanzania y Mozambique.

Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu, dacuando enredadera, qu'algama hasta los 3 m d'altor. Les flores son de color coloráu o rosáu y son bien distintivos los sos pétalos con volantes finamente estremaos.[1][2]. Los pétalos de les flores presentar nuna variada gama de colores, siendo'l más común el color coloráu.[3] Les fueyes paecer a les de Hibiscus rosa-sinensis.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en carbaes caducifolios, de cutiu cerca de l'agua, como en mangles, a altitúes de 1-150 msnm. Ye nativa de la mariña de Kenia y Tanzania, anque tamién se cultiva n'otros países.

Composición química[editar | editar la fonte]

Les principal antocianina presente nes sos flores ye la cianidina-3-sambusoforósida[4] y de les sos fueyes fueron aisllaos dos ésteres triterpénicos, enantes desconocíos.[5]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Hibiscus schizopetalus describióse por (Dyer) Hook.f. y espublizóse en Botanical Magacín 106: pl. 6524. 1880.[6]

Etimoloxía

Hibiscus: nome xenéricu que deriva de la pallabra griega: βίσκος ( hibískos ), que yera'l nome que dio Dioscórides (aC. 40-90) a Althaea officinalis.[7]

schizopetalus: epítetu llatín que significa "con pétalos estremaos".[8]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Germplasm Resources Information Network: Hibiscus schizopetalus
  2. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  3. Keena, C., Yanker-Hansen, K., Marcos Capelini, M. (2002). “Marvellous mallows”. http://www.internationalhibiscussociety.org/hiv1n11-1.htm#1.
  4. Lowry, J.B. (1976). “Floral anthocyanins of some Malesian Hibiscus species”. Phytochemistry 15: 1395–1396.
  5. Jose, Y.A. & Vijayan, K.K. (2006). “New taraxerane esters from Hibiscus schizopetalus leaves”. Indian Journal of Chemistry - Section B Organic and Medicinal Chemistry 45(5): 1328–1331.
  6. 6,0 6,1 «Hibiscus schizopetalus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de payares de 2014.
  7. Lawton, Barbara Perry (2004). Timber Press: Hibiscus: Hardy and Tropical Plants for the Garden. ISBN 978-0-88192-654-5.
  8. N'Epítetos Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Ng, F.S.P. 2006. “Tropical Horticulture and Gardening”. Clearwater Publications, Kuala Lumpur, Malaysia. 361 pp.
  2. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. CONABIO, 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. Cap. nat. Méxicu 1.
  5. Flora of China Editorial Committee, 2007. Fl. China Vol. 12.
  6. Fryxell, P. A. 1988. Malvaceae of Mexico. Syst. Bot. Monogr. 25: 1–522.
  7. Fryxell, P. A. 1992. 118. Malvaceae. Fl. Ecuador 44: 1–141.
  8. Fryxell, P. A. 1992. Malvaceae. Fl. Veracruz 68: 1–255.
  9. Funk, V., T. Hollowell, P. Berry, C. Kelloff, and S.N. Alexander 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa O., A. Pool & O. M. Montiel 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]