Giro d'Italia 2006

De Wikipedia
Giro d'Italia 2006
Detalles
Carrera89. Giro d'Italia
CompeticiónUCI ProTour 2006 2.PT
Etapes21
Dates6 – 28 de mayu de 2006
Distancia total3508,2 km
PaísesITA Italia
BEL Bélxica
SUI Suiza
AUT Austria
SMR San Marín
Llugar d'entamuSeraing
Llugar de llegadaMilán
Equipos22
Ciclistes participantes198
Ciclistes acabaos150
Velocidá media38,315 km/h
Clasificación final
GanadorITA Ivan Basso (CSC)
SegunduESP José Enrique Gutiérrez (Phonak Hearing Systems)
TerceruITA Gilberto Simoni (Saunier Duval-Prodir)
PuntosITA Paolo Bettini (Quick Step-Innergetic)
MonteESP Juan Manuel Gárate Cepa (Quick Step-Innergetic)
CombinadaITA Paolo Savoldelli (Discovery Channel)
EquipuSUI Phonak Hearing Systems
◀20052007▶
Documentación

La 89ª edición del Giro d'Italia apostar del 6 al 28 de mayu de 2006, con un percorríu de 21 etapes y 3.553 km, que'l vencedor cubrió a una velocidá media de 38,262 km/h. La carrera empezó na llocalidá belga de Seraing y terminó en Milán.

La carrera empezó na Rexón valona en Bélxica n'homenaxe a la migración que se produció al términu de la Segunda Guerra Mundial, na cual más de 300.000 ciudadanos italianos fueron en busca de trabayu a les mines de carbón de la zona. Coles mesmes, esti Giro sirvió pa conmemorar la muerte de 136 italianos nel desastre mineru de Bois du Cazier en 1956.[1]

L'italianu Ivan Basso, ganador de tres etapes y maglia rosa dende la 8ª hasta la última etapa, foi'l completu dominador de la carrera, resultando vencedor de la clasificación xeneral con más de nueve minutos de ventaya sobre'l segundu clasificáu, l'español José Enrique Gutiérrez. Gilberto Simoni, vencedor de les ediciones de 2001 y 2003, acompañó-yos nel podiu.

De les etapes apostaes, dos fueron ganaes por ciclistes españoles, la 12ª por Joan Horrach y la 19ª por Juan Manuel Gárate, quien tamién resultó vencedor de la clasificación del monte y terminó 7ᵘ na clasificación xeneral. Paolo Bettini, ganador d'una etapa, imponer na clasificación por puntos.

La contrarreló de la 11ª etapa ganar l'alemán Jan Ullrich, pero'l TAS suspendiólu por 2 años pola so implicación na Operación Puerto.[2] Poro, el trunfu llevar l'italianu Ivan Basso, que remató 2ᵘ na etapa.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipu Xefe de files
Discovery Channel Paolo Savoldelli
AG2R Prevoyance Íñigo Chaurreau
Bouygues Télécom Giovanni Bernaudeau
Illes Balears José Iván Gutiérrez
Ceramica Panaria Emanuele Sella
Cofidis Leonardo Bertagnolli
Crédit Agricole Francesco Bellotti
Davitamon-Lotto Robbie McEwen
Euskaltel-Euskadi Roberto Laiseka
Française des Jeux Bradley McGee
Gerolsteiner Davide Rebellin
Equipu Xefe de files
Lampre-Fondital Damiano Cunego
Liberty Seguros-Würth Michele Scarponi
Liquigas-Bianchi Danilo Di Luca
Phonak Hearing Systems José Enrique Gutiérrez
Quick Step Paolo Bettini
Rabobank Michael Rasmussen
Saunier Duval-Prodir Gilberto Simoni
Selle Italia José Rujano
Team CSC Ivan Basso
Team Milram Alessandro Petacchi
T-Mobile Team Jan Ullrich

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Ganador Líder
6 de mayu Bandera de Bélxica Seraing 6 (CRI) Bandera d'Italia Paolo Savoldelli Bandera d'Italia Paolo Savoldelli
7 de mayu Bandera de Bélxica Mons-Bandera de Bélxica Charleroi 203 Bandera de Australia Robbie McEwen Bandera d'Italia Paolo Savoldelli
8 de mayu Bandera de Bélxica Perwez-Bandera de Bélxica Namur 202 Bandera d'Alemaña Stefan Schumacher Bandera d'Alemaña Stefan Schumacher
4..ª 9 de mayu Bandera de Bélxica Wanze-Bandera de Bélxica Hotton 182 Bandera de Australia Robbie McEwen Bandera d'Alemaña Stefan Schumacher
11 de mayu Piacenza-Cremona Contrarreló por equipos 38 (CRE) Bandera de Dinamarca CSC Bandera de Ucraína Serhiy Honchar
12 de mayu Bussetto-Forlì 223 Bandera de Australia Robbie McEwen Bandera d'Alemaña Olaf Pollack
13 de mayu Cesena-Saltara Etapa de mediu monte 230 Bandera de Bélxica Rik Verbrugghe Bandera de Ucraína Serhiy Honchar
14 de mayu Civitanova Cole-Maielletta Etapa de monte 171 Bandera d'Italia Ivan Basso Bandera d'Italia Ivan Basso
15 de mayu Francavilla a Mare-Termoli 147 Bandera de Lituania Tomas Vaitkus Bandera d'Italia Ivan Basso
10ª 16 de mayu Termoli-Peschici 190 Bandera d'Italia Franco Pellizotti Bandera d'Italia Ivan Basso
11ª 18 de mayu Peschici-Pontedera Contrarreló individual 50 (CRI) Bandera d'Italia Ivan Basso[3][2] Bandera d'Italia Ivan Basso
12ª 19 de mayu Livorno-Sestri Levante Etapa de mediu monte 165 Joan Horrach Bandera d'Italia Ivan Basso
13ª 20 de mayu Alessandria-La Thuile Etapa de monte 216 Bandera d'Italia Leonardo Piepoli Bandera d'Italia Ivan Basso
14ª 21 de mayu Aosta-Domodossola Etapa de monte 224 Bandera de Colombia Luis Felipe Laverde Bandera d'Italia Ivan Basso
15ª 22 de mayu Mergozzo-Brescia 182 Bandera d'Italia Paolo Bettini Bandera d'Italia Ivan Basso
16ª 23 de mayu Rovato-Monte Bondone Etapa de monte 180 Bandera d'Italia Ivan Basso Bandera d'Italia Ivan Basso
17ª 24 de mayu Termeno-Plan de Corones Etapa de monte 126 Bandera d'Italia Leonardo Piepoli Bandera d'Italia Ivan Basso
18ª 25 de mayu Dobbiaco-Gemona del Friuli 210 Bandera d'Alemaña Stefan Schumacher Bandera d'Italia Ivan Basso
19ª 26 de mayu Pordenone-Passo San Pellegrino Etapa de monte 224 Juan Manuel Gárate Bandera d'Italia Ivan Basso
20ª 27 de mayu Trento-Aprica Etapa de monte 211 Bandera d'Italia Ivan Basso Bandera d'Italia Ivan Basso
21ª 28 de mayu Muséu del Ghisallo-Milán 140 Bandera d'Alemaña Robert Förster Bandera d'Italia Ivan Basso
  • La 11ª etapa foi ganada pol alemán Jan Ullrich, pero, tres la so implicación na Operación Puerto, quitóse-y d'esta victoria.
  • La 17ª etapa foi retocada, modificando los quilómetros iniciales, y adelantrando la llegada 6 km., colo que nun se llegó a la parte alta y dura del "Plan de Corones".

Clasificaciones[editar | editar la fonte]

Clasificación xeneral
1. Ivan Basso  Italia CSC 91h 33' 36"
2. José Enrique Gutiérrez  España PHO + 9' 18"
3. Gilberto Simoni  Italia SDV + 11' 59"
4. Damiano Cunego  Italia LAM + 18' 16"
5. Paolo Savoldelli  Italia DSC + 19' 22"
6. Sandy Casar  Francia FDJ + 23' 53"
7. Juan Manuel Gárate  España QST + 24' 26"
8. Franco Pellizotti  Italia LIQ + 25' 57"
9. Víctor Hugo Peña Bandera de Colombia Colombia PHO + 26' 27"
10. Patxi Vila  España LAM + 27' 34"
Clasificación por puntos
1. Paolo Bettini  Italia QST 169 puntos
2. Ivan Basso  Italia CSC 158 puntos
3. José Enrique Gutiérrez  España PHO 132 puntos
Clasificación del monte
1. Juan Manuel Gárate  España QST 64 puntos
2. Ivan Basso  Italia CSC 56 puntos
3. Fortunato Baliani  Italia PAN 52 puntos
Clasificación del intergiro
1. Paolo Savoldelli  Italia DSC 775 puntos
2. José Enrique Gutiérrez  España PHO 651 puntos
3. Ivan Basso  Italia CSC 595 puntos
Clasificación por equipos
1. Phonak Hearing Systems  Suiza PHO 274h 21' 31s
2. Lampre-Fondital  Italia LAM + 7' 36"
3. Discovery Channel  Estaos Xuníos d'América DSC + 16' 05"

Operación Puerto[editar | editar la fonte]

Nesti Giro asocedieron dellos fechos en rellación al escándalu de dopaxe denomináu Operación Puerto. Pa la so comprensión resultaríen claves les informaciones y pruebes espuestes pola Guardia Civil nel so informe sobre'l casu (incluyendo conversaciones telefóniques reveladores que fueron grabaes nel intre de dicha carrera).[4] Les primeres noticies sobre la Operación Puertu contra'l dopaxe conociéronse'l día 23 de mayu de 2006 (día de les detenciones), esto ye, na última selmana de competición del Giro d'Italia, y que la carrera italiana sería identificada como "el festival de mayu" na documentación prindada al médicu Eufemiano Fuentes y los sos collaboradores. Amás, el corréu de la rede de dopaxe, Alberto León, portaba nel momentu de la so detención un resguardu de billete d'avión a Milán fecháu'l 22 de mayu, en plenu Giro.

Nel documentu 65 prindáu mientres los rexistros figuraba un llistáu de "collaboradores y participantes nel festival que tien llugar el mes de mayu", nel que figuraben, amás d'Alberto León y Alessandro Kalc (collaboradores en llabores de tresporte) otros cinco ciclistes que curisoamente abandonaron por causes estrañes o tuvieron una destacada actuación na ronda italiana.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]