Giro d'Italia 1970

De Wikipedia
Giro d'Italia 1970
Detalles
Carrera53. Giro d'Italia
CompeticiónSuper Prestige Pernod 1970
Etapes20
Dates18 de mayu – 7 de xunu de 1970
Distancia total3292 km
PaísITA Italia
Llugar d'entamuSan Pellegrino Terme
Llugar de llegadaBolzano
Equipos13
Ciclistes participantes130
Ciclistes acabaos97
Velocidá media36,518 km/h
Clasificación final
GanadorBEL Eddy Merckx (Faemino-Faema)
SegunduITA Felice Gimondi (Salvarani)
TerceruBEL Martin Van Den Bossche (Molteni)
PuntosITA Franco Bitossi (Filotex)
MonteBEL Martin Van Den Bossche (Molteni)
Team pointsBEL Faemino-Faema
◀19691971▶
Documentación

La 53ª edición del Giro d'Italia apostar ente'l 18 de mayu y el 7 de xunu de 1970, con un percorríu de 20 etapes y 3292 km, que'l vencedor completó a una velocidá media de 36,518 km/h. La carrera empezó en San Pellegrino y terminó en Bolzano.

Tomaron la salida 130 participantes, de los cualos 97 terminaron la carrera.

Foi nesta edición na cual instauróse la definitiva y carauterística maglia ciclamino al líder de la clasificación por puntos, sustituyendo'l color coloráu utilizáu hasta entós.[1]

Tres la descalificación sufierta en 1969 por dar positivu nun control de dopaxe por anfetamines, Merckx tornó al Giro como campeón del Tour de Francia 1969 y, por tanto, favoritu al trunfu final. L'otru gran candidatu yera l'italianu Felice Gimondi, ganador del Giro d'Italia en 1967 y 1969. Pel llau español, presentóse una escuadra bastante moza que, en principiu, llucharía por trunfos parciales, ensin demasiaes oportunidaes de lluchar pola xeneral. Hasta la disputa de la 7ª etapa, la condición de Eddy Merckx taba n'ente dichu, y tol mundu preguntaba si realmente allegara al Giro como preparación pal Tour o a apostalo. Eses duldes quedaron estenaes al términu d'esa etapa, la primera na que demostró les sos verdaderes intenciones y na que se vistió de rosa.[2] Dos díes depués, nuna contrarreló individual de 56 quilómetros, Merckx solmenó'l golpe definitivu al alloñar a tolos favoritos en más de dos minutos.[3] Na 12ª etapa, Miguel María Lasa facer cola victoria.[4] Lasa foi'l meyor representante español d'esta edición del Giro, al consiguir esti trunfu y terminar 8º na clasificación xeneral final. Nesta edición, la organización del Giro d'Italia decidiera un final d'infartu, con tres etapes d'altu monte nos trés últimos díes. Sicasí, nun se llogró l'efectu deseyáu, y ente los meyores de la clasificación xeneral nun hubo escesives diferencies. Na 18ª etapa, con final na Marmolada, los siete primeros na etapa entraron na franxa d'un minutu, magar a partir del 8º perdieron toos más de siete minutos. Na 19ª y 20ª etapa, más de lo mesmo, y Gimondi y Merckx volvieron entrar ensin grandes diferencies, llogrando asina'l belga'l so segundu Giro d'Italia. Más tarde, esi mesmu añu, completaría'l so primer doblete, al imponese nel Tour de Francia.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipu Xefe de files
Salvarani Felice Gimondi
Cosatto Vito Taccone
Dreher Patrick Sercu
Faemino Eddy Merckx
Ferretti Gösta Pettersson
Filotex Franco Bitossi
G.B.C. Rudi Altig
Equipu Xefe de files
Germanvox Ole Ritter
La Casera Enrique Cifuentes
Hertekamp-Magniflex Sigfrido Fontanelli
Molteni Marín Basso
Sagit Aldo Balasso
Scic Vittorio Adorni
   

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Percorríu km Ganador Líder
San Pellegrino-Biandronno 115 Bandera d'Italia Franco Bitossi Bandera d'Italia Franco Bitossi
Comerío-Saint-Vincent 164 Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera d'Italia Franco Bitossi
Saint-Vincent-Aosta 162 Bandera d'Italia Franco Bitossi Bandera d'Italia Franco Bitossi
Saint-Vincent-Lodi 205 Bandera d'Italia Marín Basso Bandera d'Italia Franco Bitossi
Lodi-Zingonia 155 Bandera de Bélxica Patrick Sercu Bandera d'Italia Franco Bitossi
Zingonia-Malcesine 212 Bandera d'Italia Enrico Paolini Bandera d'Italia Franco Bitossi
Malcesine-Brentonico 130 Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Eddy Merckx
Rovereto-Bassano del Grappa 130 Bandera de Bélxica Walter Godefroot Bandera de Bélxica Eddy Merckx
Bassano del Grappa-Treviso 56 (CRI) Bandera de Bélxica Eddy Merckx Bandera de Bélxica Eddy Merckx
10ª Terracina-Rivisondoli 172 Bandera d'Italia Italo Zilioli Bandera de Bélxica Eddy Merckx
11ª Rivisondoli-Francavilla 180 Bandera d'Italia Michele Dancelli Bandera de Bélxica Eddy Merckx
12ª Francavilla-Loreto 175 Miguel María Lasa Bandera de Bélxica Eddy Merckx
13ª Loreto-Faenza 188 Bandera d'Italia Michele Dancelli Bandera de Bélxica Eddy Merckx
14ª Faenza-Casciana Terme 218 Bandera d'Italia Michele Dancelli Bandera de Bélxica Eddy Merckx
15ª Casciana Terme-Mirandola 215 Bandera d'Italia Marín Basso Bandera de Bélxica Eddy Merckx
16ª Mirandola-Lido Jesolo 195 Bandera d'Italia Dino Zandegu Bandera de Bélxica Eddy Merckx
17ª Jesolo-Arta Terme 165 Bandera d'Italia Franco Bitossi Bandera de Bélxica Eddy Merckx
18ª Arta Terme-Marmolada 180 Bandera d'Italia Michele Dancelli Bandera de Bélxica Eddy Merckx
19ª Rocca Pietore-Dobbiaco 120 Bandera d'Italia Franco Bitossi Bandera de Bélxica Eddy Merckx
20ª Dobbiaco-Bolzano 155 Bandera d'Italia Luciano Armani Bandera de Bélxica Eddy Merckx

Clasificaciones[editar | editar la fonte]

Clasificación xeneral
1. Eddy Merckx  Bélxica Faemino 90h 08' 47"
2. Felice Gimondi  Italia Salvarani + 3' 14"
3. Martin van den Bossche  Bélxica Molteni + 4' 59"
4. Michele Dancelli  Italia Molteni + 7' 07"
5. Italo Zilioli  Italia Faemino + 8' 14"
6. Gösta Pettersson  Suecia Ferretti + 9' 20"
7. Franco Bitossi  Italia Filotex + 13' 10"
8. Miguel María Lasa  España La Casera + 19' 25"
9. Ole Ritter  Dinamarca Germanvox + 21' 17"
10. Vittorio Adorni  Italia Scic + 21' 29"
Clasificación del monte
1. Martin van den Bossche  Bélxica Molteni 460 puntos
2. Italo Zilioli  Italia Faemino 420 puntos
3. Luciano Armani  Italia Scic 300 puntos
Clasificación por puntos
1. Franco Bitossi  Italia Filotex 252 puntos
2. Michele Dancelli  Italia Molteni 241 puntos
3. Eddy Merckx  Bélxica Faemino 193 puntos
Clasificación por equipos
1. Faemino  Bélxica - -

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Giro d'Italia - Historical Database - Maglia ciclamino» (inglés). www.dailypeloton.com (12 de febreru de 2006). Consultáu'l 15 de payares de 2008.
  2. «Merckx, nuevu líder de la Vuelta ciclista a Italia». La Vanguardia (26 de mayu de 1970). Consultáu'l 15 de payares de 2008.
  3. «Tamién en contrarreló Eddy Merckx amuésase superior a toos editorial=La Vanguardia» (27 de mayu de 1970). Consultáu'l 15 de payares de 2008.
  4. «Miguel María Lasa ganador de la etapa d'ayeri nel Giro d'Italia». La Vanguardia (31 de mayu de 1970). Consultáu'l 15 de payares de 2008.