Gardenia tahitensis

De Wikipedia
Gardenia tahitensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicotyledoneae
(ensin clasif.): Astérides
Orde: Gentianales
Familia: Rubiaceae
Xéneru: Gardenia
Especie: Gardenia tahitensis
DC., 1830
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Gardenia tahitensis nel so llugar d'orixe denomada como Tiaré tahiti o fleur de Tiaré, ye una especie d'arbustu con un poderosu arume de xazmín, que ta presente en gran parte de les islles del Pacíficu sur hasta Vanuatu.

Reparada per primer vegada por Johann Georg Adam Forster, el naturalista de la segunda circunnavegación del James Cook, describió equivocadamente esta flor como un 'gardenia florida' '. Una primer muestra foi recoyida y llevada a Europa por Dumont d'Urville en 1824.

Descripción[editar | editar la fonte]

La Tiaré tahiti, literalemente « fleur de Tahiti », ye un arbustu tropical perennifoliu qu'algama hasta 4 metros d'altor.

Les sos fueyes son d'apariencia barnizada de 5 a 16 cm;

Les flores xeneralmente son de color blancu y preséntense de mayu a setiembre con pétalos dispuestos nuna héliz.

Dacuando, ciertes flores Tiare Tahiti son de color mariellu.

Delles carauterístiques de la "Tiaré tahiti".


Usu[editar | editar la fonte]

El Monoi tratar d'un aceite de cuidu en cosmética llográu por maceración de flores de Tiare Tahiti nel aceite refinao de cocu.

El Tiare Tahití ye'l emblema nacional de la Polinesia Francesa.

Les flores de Tiare Tahiti entemecíes en cocu granáu, arralláu y lleldáu, espuestos al sol mientres dellos díes dan la Monoi, un tratamientu d'aceite pal pelo y la piel.

Collar de flores de tiaré Tahiti

Tamién podemos faer el Monoi, coles flores Tiaré collechaes como biltos y utilícense lo más tardar el día de la so collecha. Estos son maceraos n'aceite de cocu refináu mientres un máximu de diez díes con un porcentaxe mínimu de diez flores por llitru. Esti procesu de fabricación, común a tolos productores de "Monoï de Tahiti", ye un métodu similar al "enfleurage" en perfumería.

La "tiaré tahiti" tamién puede presentase como corones p'adornos festivos.

La compañía aérea Air Tahiti Nui utiliza la "tiaré tahiti" como emblema.


Costumes[editar | editar la fonte]

Cada persona que llegue a la Polinesia Francesa tradicionalmente recibe un collar de "tiaré tahiti" o una flor detrás de la oreya.

Mochacha llevando una tiaré, imaxe nun billete de 1000 francs Pacifique.

Ye costume llocal que les muyeres usen el "Tiaré Tahiti" floriáu (según la flor del hibiscus), los homes usen "Tiaré Tahiti" namái en botón floral. Amás, si'l "Tiaré Tahiti" llevar na oreya esquierda, significa que la persona nun ta en busca de compañía. Si llevar na derecha, significa que la persona ta disponible o n'empresa de busca.

Composición química[editar | editar la fonte]

La so aceite esencial ye ricu n'ingredientes activos tales como :

Nomes vernaculares[editar | editar la fonte]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Gardenia tahitensis describióse por DC., 1830

Etimoloxía

Gardenia: nome xenéricu que foi nomáu por Carl Linnaeus n'honor d'Alexander Garden (1730-1791), un naturalista escocés.

tahitensis: epítetu llatín que significa "natural de Tahiti"

Sinonimia
  • Gardenia weissichii
  • Gardenia taitensis
  • Randia tahitensis

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.