Saltar al conteníu

Fórmules de tratamientu

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia

Como fórmules de tratamientu conócense los cambeos gramaticales, especialmente na segunda persona gramatical, rellacionaos col respetu o l'enfotu escontra otra persona; por casu, nel casu del idioma asturianu, davezu oldeen les formes tu y usté. Esta última diferencia correspuende a lo que los llingüistes conocen como distinción T-V.

Pronomes de familiaridá y cortesía

[editar | editar la fonte]

L'usu d'estos pronomes d'enfotu (tu, vos, vós/as y los sos análogos n'otres llingües) n'oposición a los de cortesía (usté, ustedes y otres formes menos emplegaes y los sos homólogos n'otres llingües) varia abondo ente les distintes llingües ya inclusive dientro d'una mesma llingua.

En francés, por casu, el pronome de cortesía vous utilízase más que'l usté n'español o'l O en neerlandés, y ye frecuente reparar testos traducíos a delles llingües onde van alternando los pronomes de cortesía y familiaridá en caúna. El bon traductor tien d'enfrentase al problema con rigor y escoyer en función del usu o la seriedá del testu.

Sicasí, nuna mesma llingua, l'usu d'estes formes puede variar enforma; n'español, por casu, hai rexones como España (salvu Canaries) onde les formes de cortesía nun s'utilicen cuasi nunca, [ensin referencies] inclusive pueden resultar peyoratives.

N'ocasiones una persona qu'aprienda una llingua con un distintu tipu de pronomes de segunda persona, puede llegar a tener problemes a la d'espresase, por casu como asocede con munchos nativos de llingua inglesa que falen n'español.

En munches llingües, ente elles l'español, empezar a emplegar los pronomes del plural pa espresar la diferencia ente la cortesía y la non cortesía (plural maxestáticu), daqué que nun s'acutaba a la segunda persona, sinón tamién a la primera: Nos, el rei de Navarra o Nous, Le roi. Más tarde empezaron a usase les de tercer persona (La vuesa mercé) que llegaron a crear pronomes nuevos (usté) o inclusive a modificar estructures gramaticales: leísmo de cortesía (ver tamién: Formación del imperativu en castellanu).

Tabla d'usos interidiomática

[editar | editar la fonte]
Segunda persona singular informal Segunda persona singular formal Segunda persona plural informal Segunda persona plural formal
Afrikaansjy/jouu julle u
Albanésti jujuju
AlemánduSie ihrSie
Amháricuአንተ (antä) (m)


አንቺ (anči) (f)

እስዎ (ɨsswo) or
እርስዎ (ɨrswo)
እናንተ (ɨnnantä) እስዎ (ɨsswo) or
እርስዎ (ɨrswo)
Árabe anta (a un home), anti (a una muyer) anta / anti; en dellos dialeutos ḥaḍretak (la so gracia) o sayyidtak (la so señoría) antum (a un home), antunna (a una muyer) antum / antunna; en dellos dialeutos ḥaḍretkum o sayyidatkum
BosniutiVi vivi
Búlgaruти (ti) Вие (Vie)вие (vie)вие (vie)
Catalántu vostè (formal)
vós (respetuosu)
vosaltresvostès (formal)
vosaltres (plural de vós)
ChecutyVy vyvy
Coreanuneo (a una persona direutamente);


dangsin (a llectores anónimos)

neohui(yeoreobun)
CroatatiVi vivi
Cungoai!a i!ai!a
DanésduDe IDe
Escocésthu sibhsibhsibh
Eslovacuty Vyvyvy
Eslovenuti vi vidva (dual), vidve o vedve (dual - a 2 muyeres); vi (plural), ve (plural - namái a muyeres) vi (dual y plural)
Español (Peninsular, Guinea Ecuatorial) usted (antiguu o lliterariu vos, vuecencia, usía, etc) vosotros (masc.)


vosotras (fem.)

ustedes
Español d'América, partes d'Andalucía (sistema alteriáu: p. ex., ustedes estáis) y les Islles Canaries onde'l sistema anterior reemplaza a ésti o vosusted ustedes (vosotros, vosotras, en poesía, himnos…) ustedes
Esperanto ci (raramente) vivivi
Estoniusina TeieteieTeie
Feroéstygumtittygum
Finlandéssinä tetete
Francéstu (suxetu)/toi/te vousvousvous
Galésti o chdi chi o chwi chi o chwichi o chwi
Galleguti vostedevós , vosoutrosvostedes
Xeorxanuშენ shenთქვენ tkven თქვენ tkvenთქვენ tkven
Grieguεσύ (esy) εσείς (eseis) εσείς (eseis)εσείς (eseis)
Húngarute Ön (más formal) o magati Önök (más formal) o maguk (menos formal)
Hindi
तू tu (bien informal)


तुम tum

आप aapतुम लोग tum logआप लोग aap log
Ido tu vuvivi
Inglés antiguu, modernu recién thou(thee)/youye(you)/you ye (you)/youye (you)/you
Islandésþú þérþiðþér
Italianutu (te) Lei (arcaicu Ella, antiguu voi) voivoi (dacuando Loro)
Xaponés


(kimi) (bien familiar)
お前 (omae)
あんた (anta)
貴様 (kisama)
手前 (temae)
(los dos últimos con connotaciones hostiles)


あなた (anata)

お前ら (omaera)あなたたち (anatatachi)
Cazacuсен (sen) сіз (siz) сендер (sender)сіздер (sizder)
Curdu (Norte), Kurmanji tuhûn, hingo, tu hûn, hingo' hûn, hingo
Curdu (Sur), Sorani toêwe, toêwe êwe
Ladín, ver españoltu vozótrostuvozótros
LetóntuJūs jūsJūs
Lituanutu jūsjūsjūs
Mandarínnín 你们 你們 nǐmen inesistente; la forma regular de 您们 您們}}) nínmen ye inusual; úsase más 大家 dàjiā “tol mundu” o 你们大家 你們大家).
Neerlandés jij/je (Holanda, neerlandés estándar)
gij/ge (Flandes)
u
U o Gij (a Dios)
jullie u
Noruegudu DedereDe
Persatoshomâ shomâshomâ
Polacuty pani (a una muyer)
pan (a un home)
wy państwo (xeneral)
panie (a muyeres)
panowie (a homes)
Portugués (Portugal) tu
vós (usu rexonal)
o senhor/a senhora (más formal)
você
vós (arcaicu o lliterariu)
vocês
vós (arcaicu, lliterariu o rexonal)
os senhores/as senhoras
Portugués (Brasil) você
tu
o senhor/a senhora
vós (arcaicu o lliterariu)
vocês
vós (arcaicu o lliterariu)
os senhores/as senhoras
Rumanutudumneata / dumneavoastră voidumneavoastră
Rusuты (ty)Вы (Vy) вы (vy)вы (vy)
Serbiuти (ti) Ви (Vi)ви (vi)ви (vi)
Baxu sórabotyWy wej (dual), wy (plural)wy
Suecuduni o Ni nini o Ni
Tagaluikáw



ka (siempres pospuestu)

kayókayókayó
Turcusensizsizsiz, sizler
Vascu hi (bien familiar), zu zu, berori (bien respetuosu, dialeutal y en desusu) zuekzuek
Idioma ubijéwæghʷasʸæghʷaalha sʸæghʷaalhasʸæghʷaalha
Yídishduiririr

Referencies

[editar | editar la fonte]