Fórmules de tratamientu

De Wikipedia

Como fórmules de tratamientu conócense los cambeos gramaticales, especialmente na segunda persona gramatical, rellacionaos col respetu o l'enfotu escontra otra persona; por casu, nel casu del idioma asturianu, davezu oldeen les formes tu y usté. Esta última diferencia correspuende a lo que los llingüistes conocen como distinción T-V.

Pronomes de familiaridá y cortesía[editar | editar la fonte]

L'usu d'estos pronomes d'enfotu (tu, vos, vós/as y los sos análogos n'otres llingües) n'oposición a los de cortesía (usté, ustedes y otres formes menos emplegaes y los sos homólogos n'otres llingües) varia abondo ente les distintes llingües ya inclusive dientro d'una mesma llingua.

En francés, por casu, el pronome de cortesía vous utilízase más que'l usté n'español o'l O en neerlandés, y ye frecuente reparar testos traducíos a delles llingües onde van alternando los pronomes de cortesía y familiaridá en caúna. El bon traductor tien d'enfrentase al problema con rigor y escoyer en función del usu o la seriedá del testu.

Sicasí, nuna mesma llingua, l'usu d'estes formes puede variar enforma; n'español, por casu, hai rexones como España (salvu Canaries) onde les formes de cortesía nun s'utilicen cuasi nunca, [ensin referencies] inclusive pueden resultar peyoratives.

N'ocasiones una persona qu'aprienda una llingua con un distintu tipu de pronomes de segunda persona, puede llegar a tener problemes a la d'espresase, por casu como asocede con munchos nativos de llingua inglesa que falen n'español.

En munches llingües, ente elles l'español, empezar a emplegar los pronomes del plural pa espresar la diferencia ente la cortesía y la non cortesía (plural maxestáticu), daqué que nun s'acutaba a la segunda persona, sinón tamién a la primera: Nos, el rei de Navarra o Nous, Le roi. Más tarde empezaron a usase les de tercer persona (La vuesa mercé) que llegaron a crear pronomes nuevos (usté) o inclusive a modificar estructures gramaticales: leísmo de cortesía (ver tamién: Formación del imperativu en castellanu).

Tabla d'usos interidiomática[editar | editar la fonte]

Segunda persona singular informal Segunda persona singular formal Segunda persona plural informal Segunda persona plural formal
Afrikaans jy/jou u julle u
Albanés ti ju ju ju
Alemán du Sie ihr Sie
Amháricu አንተ (antä) (m)


አንቺ (anči) (f)

እስዎ (ɨsswo) or
እርስዎ (ɨrswo)
እናንተ (ɨnnantä) እስዎ (ɨsswo) or
እርስዎ (ɨrswo)
Árabe anta (a un home), anti (a una muyer) anta / anti; en dellos dialeutos ḥaḍretak (la so gracia) o sayyidtak (la so señoría) antum (a un home), antunna (a una muyer) antum / antunna; en dellos dialeutos ḥaḍretkum o sayyidatkum
Bosniu ti Vi vi vi
Búlgaru ти (ti) Вие (Vie) вие (vie) вие (vie)
Catalán tu vostè (formal)
vós (respetuosu)
vosaltres vostès (formal)
vosaltres (plural de vós)
Checu ty Vy vy vy
Coreanu neo (a una persona direutamente);


dangsin (a llectores anónimos)

neohui (yeoreobun)
Croata ti Vi vi vi
Cungo a i!a i!a i!a
Danés du De I De
Escocés thu sibh sibh sibh
Eslovacu ty Vy vy vy
Eslovenu ti vi vidva (dual), vidve o vedve (dual - a 2 muyeres); vi (plural), ve (plural - namái a muyeres) vi (dual y plural)
Español (Peninsular, Guinea Ecuatorial) usted (antiguu o lliterariu vos, vuecencia, usía, etc) vosotros (masc.)


vosotras (fem.)

ustedes
Español d'América, partes d'Andalucía (sistema alteriáu: p. ex., ustedes estáis) y les Islles Canaries onde'l sistema anterior reemplaza a ésti o vos usted ustedes (vosotros, vosotras, en poesía, himnos…) ustedes
Esperanto ci (raramente) vi vi vi
Estoniu sina Teie teie Teie
Feroés tygum tit tygum
Finlandés sinä te te te
Francés tu (suxetu)/toi/te vous vous vous
Galés ti o chdi chi o chwi chi o chwi chi o chwi
Gallegu ti vostede vós , vosoutros vostedes
Xeorxanu შენ shen თქვენ tkven თქვენ tkven თქვენ tkven
Griegu εσύ (esy) εσείς (eseis) εσείς (eseis) εσείς (eseis)
Húngaru te Ön (más formal) o maga ti Önök (más formal) o maguk (menos formal)
Hindi
तू tu (bien informal)


तुम tum

आप aap तुम लोग tum log आप लोग aap log
Ido tu vu vi vi
Inglés antiguu, modernu recién thou(thee)/you ye(you)/you ye (you)/you ye (you)/you
Islandés þú þér þið þér
Italianu tu (te) Lei (arcaicu Ella, antiguu voi) voi voi (dacuando Loro)
Xaponés


(kimi) (bien familiar)
お前 (omae)
あんた (anta)
貴様 (kisama)
手前 (temae)
(los dos últimos con connotaciones hostiles)


あなた (anata)

お前ら (omaera) あなたたち (anatatachi)
Cazacu сен (sen) сіз (siz) сендер (sender) сіздер (sizder)
Curdu (Norte), Kurmanji tu hûn, hingo, tu hûn, hingo' hûn, hingo
Curdu (Sur), Sorani to êwe, to êwe êwe
Ladín, ver español tu vozótros tu vozótros
Letón tu Jūs jūs Jūs
Lituanu tu jūs jūs jūs
Mandarín nín 你们 你們 nǐmen inesistente; la forma regular de 您们 您們}}) nínmen ye inusual; úsase más 大家 dàjiā “tol mundu” o 你们大家 你們大家).
Neerlandés jij/je (Holanda, neerlandés estándar)
gij/ge (Flandes)
u
U o Gij (a Dios)
jullie u
Noruegu du De dere De
Persa to shomâ shomâ shomâ
Polacu ty pani (a una muyer)
pan (a un home)
wy państwo (xeneral)
panie (a muyeres)
panowie (a homes)
Portugués (Portugal) tu
vós (usu rexonal)
o senhor/a senhora (más formal)
você
vós (arcaicu o lliterariu)
vocês
vós (arcaicu, lliterariu o rexonal)
os senhores/as senhoras
Portugués (Brasil) você
tu
o senhor/a senhora
vós (arcaicu o lliterariu)
vocês
vós (arcaicu o lliterariu)
os senhores/as senhoras
Rumanu tu dumneata / dumneavoastră voi dumneavoastră
Rusu ты (ty) Вы (Vy) вы (vy) вы (vy)
Serbiu ти (ti) Ви (Vi) ви (vi) ви (vi)
Baxu sórabo ty Wy wej (dual), wy (plural) wy
Suecu du ni o Ni ni ni o Ni
Tagalu ikáw



ka (siempres pospuestu)

kayó kayó kayó
Turcu sen siz siz siz, sizler
Vascu hi (bien familiar), zu zu, berori (bien respetuosu, dialeutal y en desusu) zuek zuek
Idioma ubijé wæghʷa sʸæghʷaalha sʸæghʷaalha sʸæghʷaalha
Yídish du ir ir ir

Referencies[editar | editar la fonte]