Erythrophleum africanum
Erythrophleum africanum | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Eudicots | |
(ensin clasif.): | Rosids | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Caesalpinioideae | |
Tribu: | Caesalpinieae | |
Xéneru: | Erythrophleum | |
Especie: |
Erythrophleum africanum (Welw. ex Benth.) Harms | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Erythrophleum africanum, ye una especie de lleguminosa que pertenez al xéneru Erythrophleum. Alcuéntrase nes sabana d'África tropical.[1] Produz una goma similar a la goma arábica.[2]
Descripción[editar | editar la fonte]
Ye un árbol qu'algama un tamañu de 4-15 (-? 18) m d'altor; tueru rectu, con 40 a 70 cm de diámetru, llibre hasta los 10 m d'altor; copa estendida; Paecíu la xamasca a la de Burkea africana.
Hábitat[editar | editar la fonte]
Alcuéntrase na sabana; y en dellos tipos de montes; con suelos arenosos; graves fines; o monte abiertu sobre'l sable; Formaciones con Brachystegia ("Panda"); cerca de llugares húmedos na sabana; nel Kalahari nel sable, de cutiu con Parinari curatellifolia, Brachystegia spiciformis; a una altitú de 250-1600 metros. Ye confundíu con Albizia coriaria.[3]
Ecoloxía[editar | editar la fonte]
Les canesbes de Charaxes phaeus y de Charaxes fulgurata, alimentar de Y. africanum.
Propiedaes[editar | editar la fonte]
Esta planta ye tóxica pa los herbívoros. Componentes fitoquímicos detectaos nos estractos aguacientos de fueyes son les saponines, glucósidos cardiacos, taníns, glucósidos flavonoides, flavonoides y alcaloides llibres.[4]] N'África, el tarmu de la planta utilízase como un paliyu de dientes pa la hixene bucal por cuenta de la riqueza de la planta en flavonoides y antocianines.[5] La planta tamién produz dihidromiricetina.[6]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Erythrophleum africanum describióse por (Welw. ex Benth.) Harms y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 12: 298. 1913.[7]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les fabacees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ «Erythrophleum africanum». plants.jstor.org.
- ↑ (7 d'ochobre de 2009) Plant Gum Exudates of the World: Sources, Distribution, Properties, and Applications. CRC Press. ISBN 9781420052244.
- ↑ «Erythrophleum africanum». Conservatoriu y Xardín Botánicu de Xinebra: Flora africana. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
- ↑ «Phytochemical and toxicological studies of aqueous leaves extracts of Erythrophleum africanum». Pakistan journal of biological sciences: PJBS 10 (21): páxs. 3815–21. 2007. PMID 19090235. http://www.docsdrive.com/pdfs/ansinet/pjbs/2007/3815-3821.pdf.
- ↑ «Erythrophleum africanum Afzel. (Caesalpiniaceae), an African toothpick: Phytochemical screening, total flavonoid content and antioxidant activity». Journal of Medicinal Plants Research 5 (27). 2011. doi: .
- ↑ «Optisch aktives Dihydromyricetin aus Erythrophleum africanum» (n'alemán). Archiv der Pharmazie 294 (3): páxs. 158. 1961. doi: .
- ↑ «Erythrophleum africanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
- ↑ Erythrophleum africanum en The Plant List
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Ethnobotany of the Kwanyama Ovambos : 98 (1985).
- Fl. Zambes. 3[2]: 207-209 (2007).
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikispecies tien un artículu sobre Erythrophleum africanum. |