Apodemus flavicollis

De Wikipedia
Apodemus flavicollis
mure collariegu
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Superfamilia: Muroidea
Familia: Muridae
Subfamilia: Murinae
Xéneru: Apodemus
Especie: A. flavicollis
(Melchior, 1834)
Distribución

Sinonimia
  • arianus, (Blanford, 1881).
  • brauneri, Martino, 1927.
  • cellarius, (Fischer, 1866).
  • dietzi, Kahmann, 1964.
  • erythronotus, (Blanford, 1875).
  • fennicus, (Hilzheimer, 1911).
  • geminae, Lehmann, 1961.
  • levantinus, Bate, 1942.
  • princeps, (Barrett-Hamilton, 1900).
  • samariensis, Ognev, 1923.
  • saturatus, Neuhauser, 1936.
  • stankovici, Martino y Martino, 1937.
  • tauricus, (Pallas, 1811).
  • typicus, (Barrett-Hamilton, 1900).
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El mure collariegu[1] (Apodemus flavicollis) ye un micromamífero del orde de los royedores que ye bien abondosu nel so área de distribución, entendíu ente Europa y l'este d'Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye de mayor tamañu que'l mure de campu (Apodemus sylvaticus). Tienen una coloración pardu acoloratada, clara y brillante nel envés y blanca na zona ventral.

Distribución[editar | editar la fonte]

Xeneralmente centroeuropea, dende Francia hasta los Urales y dende Escandinavia hasta la Península Itálica y los Balcanes. Tien poblaciones aisllaes nel sur d'Inglaterra y Gales, y estiéndese hasta El Cáucasu y Palestina. N'España ta acutada al terciu norte, dende onde enfusa bien pocu al sur, la so distribución ye bastante homoxénea pola Cordelera Cantábrica, dende onde enfusa escontra'l norte de Lleón, Burgos, La Rioxa y Soria. En Cataluña habiten les poblaciones más meridionales, nel Montseny y nes sierres mariniegues.

La reproducción tien llugar dende febreru a payares nel norte y centru d'Europa y na España atlántica, na rexón mediterránea puede reproducise mientres tol añu; el periodu reproductor ta influyíu pol clima y la disponibilidá d'alimentu.

Consume frutos y granes arbóreas, de gran valor enerxéticu, la facilidá pa engatar déxa-y recoyer los frutos enantes de maurecer. En dómines de bayura almacenen la comida en galeríes soterrañes, facilitando la so guañada y la dispersión d'árboles y arbustos.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Especie con requerimientos forestales estrictos, salvo esceiciones, prefier los montes húmedos de caducifolios, formaciones de galería de riberes y regueros, de normal acompañáu por A. sylvaticus. La pluviometría paez ser el factor que llenda la so distribución, quedando acutada a llugares de más de 1.000 mm de precipitación añal, la so penetración n'ambientes mediterráneos na Península Ibérica nun ye importante, anque si tien llugar n'Italia. La especie ye bien rara n'espacios abiertos, como gorbizales, praos y cultivos. Alcuéntrase-y dende'l nivel del mar hasta los 1.500 metros d'altitú.

Depredación[editar | editar la fonte]

Ye presa habitual de carnívoros de medianu y pequeñu tamañu, lo mesmo que de rapazos diurnes y nocherniegues.

Patoloxíes[editar | editar la fonte]

Destaca Taenia parva como l'elementu regulador de poblaciones, pos los animales parasitaos son más fáciles de ser depredaos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]