Alismataceae

De Wikipedia
Alismataceae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Alismatales
Familia: Alismataceae Vent., nom. cons. (familia nᵘ 32 nel LAPG III 2009[1])
Distribución
Xéneros

Alismataceae sensu stricto (probablemente parafiléticu)

sensu Royal Botanic Gardens, Kew,[2] a xineru de 2009

Xéneros de Limnocharitaceae,[2] incluyíos en Alismataceae sensu lato (monofiléticu) pol APWeb:

Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Les alismatacees (nome científicu Alismataceae Vent.) son una familia de plantes monocotiledónees perteneciente al orde Alismatales. Ye utilizada por sistemes de clasificación modernos como'l sistema de clasificación APG III (2009[3]) y l'APWeb (2001 d'equí p'arriba[4]). La so circunscripción camudó nos últimos años, l'antiguu APG II nel 2003[5] definir de forma estricta, agora tanto'l APG III como'l APWeb definir en forma amplia ("Alismataceae sensu lato") incluyendo los xéneros enantes entendíos en Limnocharitaceae, por que la familia calténgase monofilética.

Como equí definida entiende 15 xéneros llargamente distribuyíos, especialmente n'árees templaes del Hemisferiu Norte. Son yerbes perennes, palustres o acuátiques, laticíferas. Tienen fueyes flotantes o aérees, peciolaes con una vena media prominente, pero les especies son munches vegaes dificultoses de determinar porque hai muncha variación na morfoloxía de la fueya, que tien que ver con parámetros ambientales como la fondura de l'agua, la so composición química y el so caudal, inclusive suelen apaecer munches morfoloxíes de fueya dientro d'una mesma planta (por casu, les fueyes somorguiaes son usualmente lliniales, ente que les flotantes o emerxentes son peciolaes). Les flores son de monocotiledónees, con sépalos los y pétalos, los pétalos abigarraos nel polliscu. Cuando los sexos tán separaos, les flores femenines tienen 6 o más carpelos, llibres o soldaos na base, y les flores masculines tienen munches anteres extrorsas. Munches vegaes les inflorescencies tán constituyíes por verticilos bracteaos de flores. Nes granes reparar claramente que l'embrión ta fuertemente curváu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Terminoloxía descriptiva de les plantes

Yerbes perennes (raramente añales), rizomatusas, acuátiques (entós flotantes o emerxentes) o de marismas, con laticíferos, el látex blancu. Texíos más o menos aerenquimatosos. El tarmu ye un cormo o rizoma, el postreru dacuando portando tubérculos.

Usualmente ensin pelos.

Fueyes alternes, espirales o dísticas, usualmente más o menos basales, simples, de marxe enteru, usualmente peciolaes (raramente sésiles), usualmente con una llámina bien desenvuelta, con venación paralela, o dacuando palmetada según Judd 2007 (reticulada según Simpson 2005), envainadoras na base. Dacuando polimórficas, coles somorguiaes más angostes, y les flotantes o emerxentes más amplies, lliniales a ovaes a triangulares sagitaes o hastaes. Ensin estípules. Pequeñes escames presentes nel nodo dientro de la vaina de la fueya.

Les especies son munches vegaes dificultoses d'identificar por cuenta de la estensiva variación na morfoloxía de la fueya, que se correlaciona con parámetros ambientales como la intensidá de la lluz, la fondura de l'agua, la química de l'agua, y el caudal (Adams y Godfrey 1961[6]). Les fueyes somorguiaes son usualmente lliniales, ente que les flotantes o emerxentes son peciolaes con llámina elíptica a ovada con una base aguda a sagitada. Munches formes de fueyes distintes pueden apaecer na mesma planta.

Inflorescencies determinaes, pero munches vegaes paeciendo indeterminaes, con cañes o flores munches vegaes más o menos verticilaes, terminales, nel ápiz d'un escapo, siendo un recímanu o una panícula (dacuando como una umbela). Ensin espata.

Flores bisexuales o unisexuales (plantes entós monoicas), radiales, subsésiles a pedicelaes, bracteaes, hipóginas, el receptáculu ye chatu o espandíu y convexu.

El periantu en dos verticilos y estremáu en mota y corola ("diclamídeo"), trímero, ensin hipanto.

3 sépalos, separaos, inxeríos.

3 pétalos, separaos, inxeríos y engurriaos, usualmente blancos o roses, caducos.

Estambres usualmente 6, 9, o numberosos (raramente 3), filamentos separaos, llibres d'otres partes de la flor, nun verticilu o en dos verticilos (munches vegaes en pares). Les anteres son llonxitudinales, de dehiscencia extrorsa o latrorsa.

Polen usualmente de 2 a poliporáu.

carpelos 3, 6, o numberosos, separaos, ovariu súperu, con placentación más o menos basal (raramente marxinal). 1 estilu y 1 estigma diminutu, los dos terminales. Óvulos pocos a más comúnmente 1 por carpelu (raramente numberosos), anátropos, bitégmicos.

Nectarios na base de los carpelos, estames, o pieces del periantu.

El frutu ye un agregáu d'aquenios (o folículos que s'abrir basalmente).

Granes ensin albúmina. Embrión fuertemente curváu, ensin endosperma.

Ver Haynes et al. (1998) pa más información de la familia.[7]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

Llargamente distribuyíes, especialmente en rexones templaes del Hemisferiu Norte.

Plantes de marismas d'agua duce, banzaos, llagos, ríos y corrientes d'agua.

Les vistoses flores de Alismatacae son polinizadas por dellos inseutos colectores de polen (munches vegaes abeyes y mosques).

En Alisma y Echinodorus les flores son bisexuales, ente que usualmente son unisexuales en Sagittaria.

Los aquenios son munches vegaes tremaos per agua, llexen por cuenta de la presencia de texíu esponxoso y son resinosos na superficie esterior. Tamién son comíos y asina esvalixaos por aves acuátiques.

Filoxenia[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Filoxenia

Alismataceae definir en sentíu ampliu (incluyendo Limnocharitaceae, ver Pichon 1946,[8] Thorne 1992[9]) y considérase monofilética sobre la base de calteres morfolóxicos y d'ADN (Dahlgren et al. 1985,[10] les y Haynes 1995,[11] Soros y les 2002[12]). Los xéneros con aquenios y namái un óvulu basal por carpelu (por casu Alisma, Sagittaria, y Echinodorus) pueden formar un subgrupu monofiléticu (Chase et al. 1993,[13] 1995b[14]).

Alismataceae (y Butomaceae) fueron dalguna vegada consideraes monocotiledónees primitives (Cronquist 1981,[15] Hutchinson 1973[16]), por cuenta de los sos estames separáu y numberosu y los sos carpelos, en flores que son superficialmente como les de Ranunculaceae. Sicasí, los estudios del desarrollu y anatómicos indicaron qu'estos numberosos estames son en realidá un aumentu secundariu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Taxonomía

La familia foi reconocida pol APG III (2009[3]), el Linear APG III (2009[1]) asignó-y el númberu de familia 32. La familia yá fuera reconocida pol APG II (2003[5]).

Sinónimos (según l'APWeb[4]): Damasoniaceae Nakai, Limnocharitaceae Cronquist

15 xéneros, 100 especies. Los xéneros más representaos son Echinodorus (45 especies), y Sagittaria (35 especies). La llista de xéneros, a xineru de 2009:[2]

  • Alisma L., Sp. Pl.: 342 (1753).
  • Astonia S.W.L.Jacobs, Telopea 7: 140 (1997).
  • Baldellia Parl., Nuov. Xen. Sp. Monocot.: 57 (1854).
  • Burnatia Micheli in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 3: 81 (1881).
  • Caldesia Parl., Fl. Ital. 3: 598 (1860).
  • Damasonium Mill., Gard. Dict. Abr. ed. 4 (1754).
  • Echinodorus Rich., Mém. Mus. Hist. Nat. 1: 365 (1815).
  • Limnophyton Miq., Fl. Ned. Ind. 3: 242 (1856).
  • Luronium Raf., Autik. Bot.: 63 (1840).
  • Ranalisma Stapf, Hooker's Icon. Pl. 27: t. 2652 (1900).
  • Sagittaria Rupp. ex L., Sp. Pl.: 993 (1753).
  • Wiesneria Micheli in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 3: 82 (1881).

Xéneros de Limnocharitaceae,[2] incluyíos en Alismataceae sensu lato pol APWeb:

Importancia económica[editar | editar la fonte]

Sagittaria, Alisma, Echinodorus y Hydrocleys aproven ornamentales d'estanques y acuarios.

Los rizomas de Sagittaria son comestibles.

Dellos taxones d'esta familia son utilizaos como alimentu por pueblos indíxenes.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Alismataceae», Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition.. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, páx. 252-254. ISBN 978-0-87893-407-2.

Referencies citaes[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, Non. 2. (2009), páxs. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «[http://apps.kew.org/wcsp/reportbuilder.do Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Series]» (inglés). Consultáu'l 15 de xineru de 2009.
  3. 3,0 3,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  4. 4,0 4,1 Stevens, P. F.. «Angiosperm Phylogeny Website (Versión 9, xunu de 2008, y actualizáu dende entós)» (inglés). Consultáu'l 12 de xineru de 2009.
  5. 5,0 5,1 APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  páxs. 399-436. http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 12 de xineru de 2009. 
  6. Adams, P.; Godfrey, R. K. (1961). «Observations on the Sagittaria subulata commplex.». Rhodora (63):  páxs. 247-266. 
  7. Haynes, R. R.; D. H. les, y L. B. Holm-Nielsen (1998). «Alismataceae», K. Kubitzki: The Families and Genera of Vascular Plants. IV. Flowering Plants. Monocotyledons. Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae).. Berlin: Springer-Verlag, páx. 11-18.
  8. Pichon, M. (1946). «Sur les Alismatacées et les Butomaceés.». Not. Syst. (12):  páxs. 170-183. 
  9. Thorne, R. F. (1992). «Classification and geography of the flowering plants.». Bot. Rev. (58):  páxs. 225-348. 
  10. Dahlgren, R. M.; Clifford, H. T., Yeo, P. F. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag.
  11. Les, D. H.; Haynes, R. R. (1995). «Systematics of subclass Alismatidae: A synthesis of approaches.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F., y Humphries, C. J.: Monocotyledons: Systematics and evolution. Vol. 2, Royal Botanic Gardens, páx. 353-377.
  12. Soros, C. L.; Les, D. H. (2002). «Phylogenetic relationships in the Alismataceae. Abstract.». Botany (2002):  páxs. 152. 
  13. Chase, M. W.; Soltis, D. E., Olmstead, R. G., Morgan, D., les, D. H., Mishler, B. D., Duvall, M. R., Price, R. A., Hills, H. G., Qiu, Y.-L., Kron, K. A., Rettig, J. H., Conti, E., Palmer, J. D., Manhart, J. R., Sytsma, K. J., Michaels, H. J., Kress, W. J., Karol, K. G., Clark, W. D., Hedrén, M., Gaut, B. S., Jansen, R. K., Kim, K.-J., Wimpee, C. F., Smith, J. F., Furnier, G. R., Strauss, S. H., Xiang, Q.-Y., Plunkett, G. M., Soltis, P. S., Swensen, S. M., Williams, S. E., Gadek, P. A., Quinn, C. J., Eguiarte, L. E.., Golenberg, E., Learn, G. H., Jr., Graham, S. W., Barrett, S. C. H., Dayanandan, S., y Albert, V. A. (1993). «Phylogenetics of seed plants: An analysis of nucleotide sequences from the plastid gene rbcL.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 528-580. http://links.jstor.org/sici?sici=0026-6493(1993)80:3%3C528:POSPAA%3Y2.0.CO;2-W. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  14. Chase, M. W.; Stevenson, D. W., Wilkin, P., y Rudall, P. J. (1995b). «Monocot systematics: A combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 685-730.
  15. Cronquist, A. (1981). An integrated system of classification of flowering plants.. Nueva York: Columbia University Press.
  16. Hutchinson, J. (1973). The families of flowering plants. 3rd. ed.. Oxford: Clarendon Press.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]