Saltar al conteníu

Alfabetu asturianu

De Wikipedia
Sistema d'escrituraAlfabetu asturianu
Tipos alfabetu deriváu del llatín
Llingües asturianu
Cambiar los datos en Wikidata

L'alfabetu asturianu o alfabetu del asturlleonés ye una variante del alfabetu llatín que s'usa pa escribir l'idioma asturianu.

Llista de lletres

[editar | editar la fonte]

Ta compuestu por venticuatro lletres:[1]

Lletra Nome Valor AFI
A/a a /a/
B/b be /b/, [β]
C/c ce /θ/, /k/
D/d de /d/, [d̪], [ð]
E/e e /e/
F/f efe /f/
G/g gue /ɣ/
H/h hache
I/i i /i/, [j]
L/l ele /l/
M/m eme /m/
N/n ene /n/, [ŋ]
Ñ/ñ eñe /ɲ/
O/o o /o/
P/p pe /p/
Q/q cu /k/
R/r erre /r/, /ɾ/
S/s ese /s/, [s̺]
T/t te /t/, [t̪]
U/u u /u/, /w/
V/v uve /b/, [β]
X/x xe /ʃ/, /s/
Y/y ye o y griega /ʝ/, /i/
Z/z zeta o zeda /θ/

Amás, l'alfabetu asturianu reconoz la posibilidá del usu de les lletres j, k y w pa pallabres d'orixe estranxeru.

Símbolu Nome Valor AFI exemplos de pallabres au s'usa
J/j jota, yota /ʃ/, /ʝ/, /x/ joule, majors, Jalisco
K/k ka /k/ kamikaze, kelvin, kirguís, kosovar, burkinés
W/w uve doble /ɣw/, /b/, /u/ water-polo, whisky, taiwanés, wolframiu, newton

Dígrafos y otres grafíes

[editar | editar la fonte]

Tamién hai cinco conxuntos de dos lletres, llamaos dígrafos, que representen un mesmu soníu.

Símbolu Nome Valor AFI Notes
CH che /t∫/ dígrafu de «c», usáu énte cualquier vocal y en cualquier posición
GU /ɣ/ dígrafu de la «g», usáu en cualquier posición pero solo énte les vocales «e»/«i»
LL elle /ʎ/ dígrafu de la «l», usáu énte cualquier vocal y en cualquier posición
QU /k/ dígrafu de la «q», usáu en cualquier posición pero solo énte les vocales «e»/«i»
RR erre doble /r/ dígrafu de la «r», usáu énte cualquier vocal pero solo en posición intervocálica


Amás, l'asturianu tamién tien cuatro grafíes pa representar realizaciones fonétiques dialeutales.

Símbolu Nome Valor AFI Notes
hache aspirada o hache sopuntiada[2] /h/, /x/ variación dialeutal de la «f» inicial; úsase tamién nel estándar pa unes perpoques pallabres, la mayoría estranxerismos, y n'interxeiciones[3]
ḶḶ ḷḷe, ḷḷe vaqueira, che vaqueira[2] [ɖ], [d͡ɮ], [ʈ͡ʂ], [t͡s̺] variación dialeutal de «ll»
TS te ese /t͡s̺/ variación dialeutal de «ch»
YY ye doble [ɟ͡ʝ] variación dialeutal de «y», y tamién de «ll» inicial pa dellos casos

Caráuteres especiales

[editar | editar la fonte]

Amás d'estes grafíes, l'asturianu fai usu de los caráuteres que vienen darréu.

Grafía Nome Usu principal
´ acentu, acentu agudu, tilde pa indicar la tonicidá d'una vocal
¨ diéresis pa indicar que la lletra u ha pronunciase nes secuencies «güe»/«güi»
' apóstrofu pa indicar la pérdiga d'un soníu ente dos pallabres
- guión curtiu pa xuntar dos pallabres
guión llargu pa indicar el falamientu d'un personaxe
. puntu pa indicar el final d'una frase, o pa indicar una abreviatura
, coma pa xebrar elementos dientro d'una mesma frase
; puntu y coma pa xebrar dos frases pero que tán en rellación direuta
: dos puntos pa iniciar una enumeración
puntos suspensivos pa indicar la non acabación d'una frase o d'una enumeración
¿_? signos d'interrogación o d'entruga pa indicar que la frase ye una pregunta
¡_! signos d'esclamación o d'almiración pa indicar que la frase ye una esclamación
"_", «_» comines pa destacar una pallabra o un fragmentu d'un testu
(_) paréntesis p'añader una aclaración o incisu dientro d'una frase

Grafíes históriques

[editar | editar la fonte]

Hasta la fixación de la ortografía actual pol llabor de l'Academia de la Llingua Asturiana, usáronse diferentes soluciones pa la escritura de dalgunos de los soníos del asturianu.

Grafía actual normalizada Grafía de vieyo desaniciada
cua qua
j
ll l, lh
ḷḷ ŝ, ts, ch, chx, tch, tchx, lh
ñ n, nn, nh
x ẍ, x, xh, xi, xj, xs
y i
yy cy

Bibliografía

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Normes ortográfiques. 8a. edición revisada. Academia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2021, ISBN 978-84-8168-572-5. Consulta online
  2. 1 2 Ramón d'Andrés (2021). Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu (n'asturianu). Uviéu: Ediciones Trabe, páx. 429.
  3. Ramón d'Andrés (2021). Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu (n'asturianu). Uviéu: Ediciones Trabe, páx. 308.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]