Acacia senegal

De Wikipedia
Acacia senegal
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Xéneru: Acacia
Especie: Acacia senegal
Willd.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Acacia senegal ye un pequeñu árbol del xéneru Acacia caducifoliu. Ye orixinariu de rexones semidesérticas del África subsaḥariana, lo mesmo que d'Omán, Paquistán y el noroeste de la India. Crez hasta un altor de 5-12 m.[1] Mentada na monografía de la 4ª edición de la European Pharmacopoeia [0307].

Importancia económica y cultural[editar | editar la fonte]

Almacenar protexida de la lluz. La xamasca nueva ye bien útil como forraxe.[2] Les granes seques úsense como comida polos humanos.[2] Produz goma arábiga, que s'usa como un aditivu alimenticiu, n'artesaníes, y como un cosméticu. La goma ensugar de cortes na corteza, y un árbol individual va producir de 200 a 300 gramos. El setenta per cientu de la goma arábiga del mundu produzse en Sudán.

Acacia senegal.
Ilustración

La goma usase p'anidiar les mucoses del intestín y pa tratar la piel engafada. Tamién s'hai documentáu el so usu por propiedaes astrinxentes, pa tratar el sangráu, la bronquitis, la foria, la gonorrea, la llepra, la fiebre tifoideo ya infeiciones del tracto respiratoriu superior.[2]

Les raigaños cerca de la superficie del terrén son bastante preseos a la de faer toa clase de cuerdes bien grueses.[2] El so madera usar pa faer ferramientes.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Acacia senegal describióse por Carl Ludwig von Willdenow y espublizóse en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1077. 1806.[3]

Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (e. C. 90-40) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[4] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[5]

senegal: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Senegal.

Variedaes
Sinonimia:
  • Acacia circummarginata Chiov.
  • Acacia cufodontii Chiov.
  • Acacia glaucophylla sensu Brenan
  • Acacia kinionge sensu Brenan
  • Acacia oxyosprion Chiov.
  • Acacia rupestris Boiss.
  • Acacia senegal subsp. modesta (Wall.) Roberty
  • Acacia senegal subsp. senegalensis Roberty
  • Acacia somalensis sensu Brenan
  • Acacia spinosa Marloth & Engl.
  • Acacia thomasii sensu Brenan
  • Acacia volkii Suess.
  • Mimosa senegal L.
  • Senegalia senegal (L.) Britton[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. World Agroforestry Centre
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Purdue University
  3. «Acacia senegal». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 19 de mayu de 2013.
  4. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 de xineru 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
  5. Quattrocchi, Umberto (2000). CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. CRC Press, páx. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  6. 6,0 6,1 6,2 FAO
  7. Acacia senegal en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Van Wyk, Ben-Erik (2005). Food Plants of the World. Portland, Oregón: Timber Press, Inc. ISBN 0-88192-743-0

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]