1770
Apariencia
| Añu 1770
| |
|---|---|
| Años: | |
| Décades: |
Años 1740 Años 1750 Años 1760 - Años 1770 - Años 1780 Años 1790 Años 1800 |
| sieglos: | |
| Calendariu gregorianu | 1770 MDCCLXX |
| Ab urbe condita | 2523 |
| Calendariu armeniu | 1219 |
| Calendariu chinu | 4466 – 4467 |
| Calendariu hebréu | 5530 – 5531 |
| Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
1825 – 1826 1692 – 1693 |
| Calendariu persa | 1148 – 1149 |
| Calendariu islámicu | 1184 – 1185 |
| Calendariu rúnicu | 2020 |
1770 (MDCCLXX) foi un añu común entamáu en llunes del calendariu gregorianu, y un añu común entamáu en vienres del calendariu xulianu.
Fechos
[editar | editar la fonte]- 5 de marzu - Masacre de Boston. Once persones caen víctimes de los disparos de soldaos británicos nún socesu que sería ún de los detonantes de la Guerra d'Independencia d'Estaos Xuníos, qu'entamó cinco años dempués. Cinco de los firíos morrieron,.
- 26 de marzu - L'esplorador inglés James Cook y la so tripulación completen, nel barcu HMS Endeavour, la primer circunnavegación de Nueva Zelanda.
- 18 d'abril (19 d'abril nes anotaciones de Cook, a les 18 hores) - James Cook y la so tripulación conviértense nos primeros europeos en ver la costa oriental del continente australianu.
- 5 de xunetu - Batalla de Chesma y Batalla de Larga. Les tropes del Imperiu rusu derroten a les del Imperiu otomanu en dambes batalles.
- 22 d'agostu (23 d'agostu nes anotaciones de Cook) - El capitán James Cook determina que Nueva Holanda nun ye contigua con Nueva Guinea y, poro, reclama la costa oriental de l'actual Australia pa Gran Bretaña. Dempués dá-y el nome de Nueva Gales del Sur.
- 3 de setiembre - El rei Carlos III declaró marcha d'honor a la Marcha Granadera, actual himnu d'España.
- 14 de payares – James Bruce descubre lo que cree que puedan ser les fontes del Nilu[1].
Nacencies
[editar | editar la fonte]- 20 de marzu - Friedrich Hölderlin, poeta alemán (m. 1843).
- 11 d'abril - George Canning, políticu británicu que foi primer ministru del Reinu Xuníu (m. 1827).
- 3 de xunu - Manuel Belgrano, militar y políticu arxentín (m. 1820).
- 27 d'agostu – Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filósofu alemán (m. 1831).
- 19 de payares - Bertel Thorvaldsen, escultor danés (m. 1844)
- 16 d'avientu - Ludwig van Beethoven, compositor alemán (m. 26 de marzu de 1827).
Muertes
[editar | editar la fonte]- 27 de marzu – Giovanni Battista Tiepolo, artista venecianu (n. 1696).
- 5 d'avientu – James Stirling, matemáticu escocés (n. 1692).
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Gorton, J. [John] (1851). A general biographical dictionary, p. 340. H. G. Bohn (ed.).