Ípsilon Librae

De Wikipedia
Ípsilon Librae
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Llibra
Ascensión reuta (α) 15h 37min 01,45s
Declinación (δ) -28º 08’ 06,3’’
Mag. aparente (V) +3,61
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar K5III
Radiu (31 R)
Magnitú absoluta -0,58
Gravedá superficial 1,98 (log g)
Lluminosidá 319 L
Temperatura superficial 4150 K
Metalicidá [Fe/H] = -0,09
Astrometría
Velocidá radial -24,9 km/s
Distancia 224 años lluz (69 pc)
Paralax 14,59 ± 0,19 mas
Sistema
Nᵁ de componentes 2
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
39 Librae / HD 139063 / HR 5794 / HIP 76470 / SAO 183619 / CD-27 10464 / FK5 579 / GC 20979
[editar datos en Wikidata]

Ípsilon Librae o Upsilon Librae (υ Lib / 39 Librae)[1][2] ye una estrella na constelación de Llibra. Con magnitú aparente +3,61, ye'l cuartu astru más brillosu na constelación, dempués de Zubeneschamali (β Librae), Zubenelgenubi (α Librae) y Brachium (σ Librae). Alcuéntrase a 224 años lluz del Sistema Solar.

Nome[editar | editar la fonte]

Anque Ípsilon Librae nun tien nome propiu habitual, dacuando ye llamada Derakrab Borealis, que significa «la del norte del brazu del Escorpión». La pallabra Derakrab ye una contraición del títulu árabe Al-Dhira al-Akrab (الذراع العقرب), «el brazu del Escorpión», ente que la pallabra llatina Borealis especifica «la del norte».

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ípsilon Librae ye una xigante naranxa tipu espectral K5III[1][2] con una temperatura efectivo de 4150 K.[3] Les xigantes naranxes son frecuentes nel cielu nocherniegu, siendo Aldebarán (α Tauri) y Arturu (α Bootis) dos de les más conocíes. Ípsilon Librae, 319 vegaes más lluminosa que'l Sol,[4] tien una lluminosidá entemedia ente dambes.

La midida del diámetru angular de Ípsilon Librae, una vegada consideráu'l escurecimientu de llimbu, ye de 4,27 ± 0,05 milisegundos d'arcu.[5] Esti valor, xunto a la distancia a la que s'atopa, dexa evaluar el so radiu, siendo ésti 31 vegaes más grande que'l radiu solar. Per otra parte, evidencia una metalicidá inferior a la del Sol en casi un 20% ([Fe/H] = -0,09).[4]

Ípsilon Librae constitúi un sistema binariu con una compañera visualmente separada d'ella 3,3 segundos d'arcu. Esta acompañante relluma con magnitú +10,8.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]




Coordenaes: Sky map 15h 37m 1.449s, -28° 8 6.398