Tour de Francia 1914

De Wikipedia
Tour de Francia 1914
Detalles
Carrera12. Tour de Francia
Etapes15
Dates28 de xunu – 26 de xunetu de 1914
Distancia total5405 km
PaísesFRA Francia
SUI Suiza
Llugar d'entamuSaint-Cloud
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes145
Ciclistes acabaos54
Velocidá media26,99 km/h
Clasificación final
GanadorBEL Philippe Thys (Peugeot-Wolber)
SegunduFRA Henri Pélissier (Peugeot-Wolber)
TerceruFRA Jean Alavoine (Peugeot-Wolber)
◀19131919▶
Documentación

El 12ᵘ Tour de Francia[1] apostar ente'l 28 de xunu y el 26 de xunetu de 1914 con un percorríu de 5405 km. estremáu en 15 etapes.

El mesmu día en qu'empezaba'l Tour, el archiduque d'Austria Francisco Fernando morría asesináu en Sarayevu, marcando l'entamu de la Primer Guerra mundial. Pocos díes dempués de la finalización de la prueba, el 3 d'agostu, Alemaña invadía Bélxica y declaraba la guerra a Francia, faciendo qu'ésti fuera l'últimu Tour hasta la edición de 1919. Al terminar la carrera, nel Parque de los Príncipes, l'ambiente yera de movilización xeneral pa combatir el frente. El Tour nun quedó al marxe de la traxedia que supunxo la Primer Guerra Mundial, morriendo nel frente'l vencedores de les ediciones ente 1907 y 1910, Lucien Petit-Breton, François Faber y Octave Lapize, lo mesmo que de otros ciclistes del momentu.[2]

Participantes[editar | editar la fonte]

Nun se producen grandes cambeos al respective de la edición de 1913. Destaca l'usu de xiblatos p'alvertir la so presencia a otres persones, cuantimás cuando faía baxada.[3]

Philippe Thys, vixente campeón, ye consideráu'l principal favoritu, al pie del so compañeru d'equipu Henri Pélissier. Amás de los seis ganadores del Tour de Francia d'ediciones pasaes qu'empezaron la carrera, Louis Trousselier, Lucien Petit-Breton, François Faber, Octave Lapize, Gustave Garrigou, [[Odile Defraye] ] y Philippe Thys, cuatro ciclistes más que darréu lo ganaríen tomaron la salida nesta edición: Firmin Lambot, Léon Scieur, Henri Pélissier y [[Lucien Buysse] ]. Esta cantidá d'once antiguos o futuros ganadores del Tour de Francia a la llinia de salida ye un récor entá non superáu.[4] Amás, el futuru campeón del Giro d'Italia de 1919, Costante Girardengo, tomó la salida, anque nun lo fixo como xefe de files del so equipu.[5]

En 1914 tomaron la salida los primeres ciclistes australianos na historia del Tour, Don Kirkham y Iddo Munro. Dambos remataron la carrera, en 17ª y 20ª posición respeutivamente.[6]

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Jean Rossius compartió lideralgu con Thys mientres les primeres etapes, pero finalmentr acabó cuartu.

Thys foi'l claru dominador de la carrera y anque namái ganó la primer etapa, terminó ente los cinco primeros toles demás etapes.[7] Nesta primer etapa hasta once corredores llegaron col mesmu tiempu, siendo Jean Rossius el segundu clasificáu.[8] Na segunda etapa Rossius y Thys apostáronse la victoria al sprint en llegando escapaos a Cherbourg. Rossius foi'l vencedor final, pasando a compartir el lideralgu de la carrera dambos.[9]

Na tercer etapa, los ciclistes llegaron al primer puntu de control una hora más tarde, dempués de qu'una parte del pilotu equivocárase nun encruz deficientemente señalizada y que tuvieren que desfaer el camín.[10] Los xueces de la carrera decidieron, col beneplácito de tolos ciclistes, neutralizar la carrera hasta'l primer puntu de camín, onde se reiniciaría. La etapa, fuercia monótono, foi ganada al sprint por Émile Engel.

El lideralgu de la carrera sigue siendo compartíu por Rossius y Thys hasta'l fin de la quinta etapa, con final en Bayonne, mientres Pélissier yera terceru na xeneral, a namái 5 '27 "de los líderes.[11] La sesta etapa supón l'apaición del altu monte nesta edición, col pasu polos puertos de la Col d'Aubisque, el Tourmalet, l'Aspin y el Peyresourde. La etapa foi ganada por Firmin Lambot, con Thys namái siete minutos tres él, lo que-y dexó consolidar el lideralgu, yá que Pélissier perdió más de 30 minutos y Rossius más d'una hora.[12] Nesta etapa Girardengo cayó, retirándose d'una carrera que nun volvió visitar.

Mientres la octava etapa'l fuerte calor ralentizó enforma'l ritmu, llegando a Marsella un numberosu grupu nel que Octave Lapize foi'l más rápidu. Mientres la novena etapa, l'antiguu vencedor del Tour François Faber foi penalizáu con 90 minutos, porque fuera emburriáu y había tomáu bebíes d'un motociclista.[13]

Mientres les etapes alpines, nel que se superen puertos como'l Col d'Allos, el Galibier o'l Ballon d'Alsace, Pélissier intenta faer tolo posible pa recuperar tiempu, pero namái consigue recuperar unos pocos minutos.[14] Asina, tres la decimotercer etapa, anque s'atopaba a 31 minutos y 50 segundos tres Thys.[15]

Na 14ª etapa, apostada so l'agua con fuerte vientu,[16] Thys rompió la bicicleta y nun se-y dexó buscar ayuda pa iguar la bicicleta. Thys decidió correr el riesgu d'una penalización de tiempu y mercaron una nueva rueda nuna tienda. Esto valió-y una sanción de 30 minutos, que dexó Thys con namái un minutu y cincuenta segundos delantre de Pélissier. Na última etapa Pélissier fixo tolo posible pa recuperar el tiempu, pero nun foi posible y Thys llevóse la victoria final.

Resultaos[editar | editar la fonte]

Etapes[editar | editar la fonte]

Llegada al Parque de los Príncipes.
Philippe Thys, vencedor del Tour de Francia de 1914.
Henri Pélissier, segundu clasificáu del Tour de Francia de 1914.
Etapa Fecha Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
28 de xunu París - Le Havre 388 Philippe Thijs Philippe Thijs
30 de xunu Le Havre - Cherburgo 364 Jean Rossius Philippe Thijs
Jean Rossius
3 de xunetu Cherburgo - Brest 405 Bandera de Francia Émile Engel Philippe Thijs
Jean Rossius
5 de xunetu Brest - La Rochelle 470 Bandera de Suiza Oscar Egg Philippe Thijs
Jean Rossius
7 de xunetu La Rochelle - Bayonne 379 Bandera de Suiza Oscar Egg Philippe Thijs
Jean Rossius
8 de xunetu Bayonne - Luchon Etapa de monte 326 Firmin Lambot Philippe Thijs
10 de xunetu Luchon - Perpiñán Etapa de monte 323 Bandera de Francia Jean Alavoine Philippe Thijs
12 de xunetu Perpiñán - Marsella 370 Bandera de Francia Octave Lapize Bandera de Bélxica Philippe Thijs
14 de xunetu Marsella - Niza 338 Jean Rossius Philippe Thijs
10ª 16 de xunetu Niza - Grenoble Etapa de monte 333 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Bélxica Philippe Thijs
11ª 18 de xunetu Grenoble Xinebra Etapa de monte 325 Bandera de Francia Gustave Garrigou Philippe Thijs
12ª 20 de xunetu Xinebra - Belfort Etapa de monte 335 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Bélxica Philippe Thijs
13ª 22 de xunetu Belfort - Longwy 325 Bandera de Luxemburgu François Faber Philippe Thijs
14ª 24 de xunetu Longwy - Dunkerque 390 Bandera de Luxemburgu François Faber Philippe Thijs
15ª 26 de xunetu Dunkerque - París 340 Bandera de Francia Henri Pélissier Philippe Thijs

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

Los tiempos llograos per cada ciclista nes distintes etapes sumir pa completar la clasificación xeneral. El ciclista col menor tiempu acumuláu dempués de la última etapa yera'l ganador.

Pos. Corredores Equipu !Puntos
Bandera de Bélxica Philippe Thys Peugeot–Wolber 200h 28' 48"
2 Bandera de Francia Henri Pélissier Peugeot–Wolber + 1' 50"
3 Bandera de Francia Jean Alavoine Peugeot–Wolber + 36' 53"
4 Bandera de Bélxica Jean Rossius Alcyon–Soly + 1h 57' 05"
5 Bandera de Francia Gustave Garrigou Peugeot–Wolber + 3h 00' 21"
6 Bandera de Francia Emile Georget Peugeot–Wolber + 3h 20' 59"
7 Bandera de Bélxica Alfons Spiessens J.B. Louvet–Continental + 3h 53' 55"
8 Bandera de Bélxica Firmin Lambot Peugeot–Wolber + 5h 08' 54"
9 Bandera de Luxemburgu François Faber Peugeot–Wolber + 6h 15' 53"
10 Bandera de Bélxica Louis Heusghem Peugeot–Wolber + 7h 49' 02"

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Web oficial del Tour de Francia
  2. Wheatcroft, Geoffrey. Le Tour: a history of the Tour de France, 1903-2003, pàg. 59. Londres: Pocket Books, 2003.
  3. «Ronde van Frankrijk 1903 - 2006» (neerlandès). Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  4. Tom James (14 d'agostu de 2003). «1914: Thys in spite of Pélissier». Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  5. McGann, Bill; McGann, Carol (2006). The Story of the Tour De France, páx. 47–50. Consultáu'l 21 setembre 2009.
  6. «Aussies and Quivis on Tour». Sportal.com. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de xunu de 2009. Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  7. «Philippe Thys wint Tour de France 1914» (neerlandès). Nieuwsdossier (25 gener 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 2 juny 2009. Consultáu'l 6 novembre 2013.
  8. «La Vuelta de Francia» páxs. 4. El Mundo Deportivo (2 de xunetu de 1914). Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  9. «La Vuelta de Francia» páxs. 6. El Mundo Deportivo (2 de xunetu de 1914). Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  10. «De derde rit - Cherbourg-Brest» (neerlandès). De Volksstem. aalst.courant.nu (3 juliol 1914).
  11. «12ème Tour de France 1914 - 5ème étape» (francés). Memoire du Cyclisme. Consultáu'l 10 de payares de 2013.
  12. «La Vuelta de Francia» páxs. 4. El Mundo Deportivo (2 de xunetu de 1914). Consultáu'l 6 de payares de 2013.
  13. «Ronde van Frankrijk 1903 - 2006» (dutch). Consultáu'l 31 maig 2009.
  14. «La Vuelta de Francia» páxs. 3-4. El Mundo Deportivo (23 de xunetu de 1914). Consultáu'l 10 de payares de 2013.
  15. Barry Boyce. «12th Tour de France 1914». Cycling Revealed. Consultáu'l 31 de maig de 2009.
  16. «La Vuelta de Francia» páxs. 4. El Mundo Deportivo (30 de xunetu de 1914). Consultáu'l 10 de payares de 2013.