Tour de Francia 1907

De Wikipedia
Tour de Francia 1907
Detalles
Carrera5. Tour de Francia
Etapes14
Dates8 de xunetu – 4 de agostu de 1907
Distancia total4488 km
PaísesFRA Francia
SUI Suiza
GER Alemaña
Llugar d'entamuParís
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes93
Ciclistes acabaos33
Velocidá media28,47 km/h
Clasificación final
GanadorFRA Lucien Petit-Breton
SegunduFRA Gustave Garrigou
TerceruFRA Émile Georget
◀19061908▶
Documentación

El 5ᵘ Tour de Francia realizar ente'l 8 de xunetu y el 4 d'agostu de 1907 nun percorríu de 4.488 quilómetros partíos ente 14 etapes. El vencedor, Lucien Petit-Breton, completó la carrera con una velocidá media de 28,47 km/h[1] Per primer vegada incluyéronse ascensiones a puertos de monte de los Alpes occidentales. Nun primer momentu, la carrera foi apoderada por Emile Georget, que ganó cinco de los ocho primeres etapes. Na novena etapa rompió la bicicleta y un compañeru d'equipu emprestó-y la suya. Esto supúnxo-y una sanción, una y bones les normes del momentu torgar, lo que fizo que Lucien Petit-Breton pasara a liderar la carrera. Petit-Breton ganó dos de les etapes restantes, y el Tour.

Cambeos respeuto nel Tour de Francia 1906[editar | editar la fonte]

René Pottier, el vencedor del Tour de Francia 1906, nun pudo defender el títulu porque se suicidara a principios de 1907.

El llargor del Tour volvió amontase con una etapa, y per primer vegada pasar por Suiza, coles mesmes que per primer vegada una etapa remataba fora de Francia, en Metz que dende 1871 formaba parte de Alemaña. Les etapes de monte fueren un gran aciertu, según l'organizador Henri Desgrange, lo que fizo incluyir ascensiones pelos Alpes occidentales.[2] Per primer vegada un coche con mecánicos de bicicletes diba siguiendo los ciclistes, pa dar asistencia téunica a los corredores.

vuelve emplegase'l mesmu sistema de puntos que na edición anterior pa determinar el ganador de la carrera: en toles etapes, al ganador dábase-y un puntu, al siguiente dos puntos, y asina socesivamente. Tres la octava etapa, cuando namái quedaben 49 ciclistes en carrera, los puntos daos nos ocho primeres etapes fueron redistribuidos ente los ciclistes restantes, acordies coles sos posiciones naquelles etapes.

Participantes[editar | editar la fonte]

Non tolos ciclistes pertenecíen pola victoria, una y bones dalgunos namái tomaron parte na carrera como cicloturistes. El más notable d'ellos foi Henri Pépin. Pépin contratara a dos pilotos, Jean Dargassies[3] y Henri Gauban pa correr con él. Tomábense la carrera como un paséu de prestar, parando pa comer cuando ellos queríen y pasando la nueche los meyores hoteles qu'atopaben.[4] Dargassies y Gaub fueron los primeres ciclistes na historia del Tour de Francia en correr siguiendo los intereses del so xefe de files. Mientres la carrera atopar con otru competidor del Tour de Francia, Jean-Marie Teychenne, tendíu nuna cabiana. L'ayudaron a llevantase y diéron-y comida, y a partir d'esi momentu Teycheime tamién pasó a ayudar a Pépin.[5]

Como nos años anteriores, había dos clases de ciclistes, los coureurs de vitesse y los coureurs sur machines poinçonnées. De los 93 ciclistes de partida de la carrera, 82 atopar na categoría poinçonnée, lo que significaba que teníen que terminar la carrera cola mesma bicicleta en salir, y si rompíase, tener qu'iguar ensin ayuda. Los coureurs de vitesse podíen llograr ayuda del coche d'asistencia téunica cuando teníen qu'iguar una bicicleta, y cuando una bicicleta yera irreparable podíen camudala por una nueva.[6]

Deserrollo de la carrera[editar | editar la fonte]

Lucien Petit-Breton, el vencedor del Tour de Francia de 1907.
Émile Georget en 1912

Al empezar la carrera, Louis Trousselier, François Faber y Emile Georget yeren los principales favoritos. Na segunda etapa, el Tour crució la frontera francu-alemana p'acabar en Metz, qu'entós formaba parte d'Alemaña. Les autoridaes alemanes dexaron a los ciclistes rematar la etapa ellí, pero nun dexaron que ondeara la bandera francesa nin que los coches de los oficiales de carrera entraren na ciudá.[7] A la fin de la etapa, Georget superó Trousselier per un marxe bien pequeñu, pero dempués d'una investigación, l'organizador del Tour Desgrange decidió poner dambos ciclistes nel primer llugar. Na tercer etapa'l Tour volvió a Francia, y na frontera los ciclistes fueron paraos por dos funcionarios d'aduanes franceses, faciendo que la carrera tuviera tantu d'atrasu que se tuviera que volver reiniciar la mesma.

Emile Georget ganó cinco de los ocho primeres etapes, y tenía una amplia ventaya. Na séptima etapa, Marcel Cadolle, entós segundu na xeneral,[8] cayó, pola cual cosa mancar la rodía y túvose que retirar.[9][10]

Mientres la novena etapa, cuando Georget lideraba la carrera, rompió'l cuadru de la bicicleta nun puntu de camín. Acordies coles regles vixentes Georget tendría d'iguar la so bicicleta solo, pero eso supondría-y más de cinco hores perdíes. Con éses decidió camudar la bicicleta col so compañeru d'equipu Pierre-Gonzague Privat,siendo sancionáu con 500 francos[11] Dempués d'esta etapa, ganada pol Petit-Breton, la clasificación xeneral quedó de la siguiente manera:

Clasificación xeneral dempués de la novena etapa[12]
Pos. Ciclista Puntos
1 Emile Georget 17
2 Lucien Petit-Breton 37
3 Louis Trousselier 40
4 Gustave Garrigou 53

Descontentu cola multa puesta a Georget, Trousselier y el so equipu Alcyon abandonaron el Tour en señal de protesta.[13]

Dempués de la décima etapa'l organizadores dieron a Georget una sanción adicional pol cambéu de bicicleta de la novena etapa. Modificóse la clasificación de la novena etapa, pasando a Georget de la cuarta posición na 48ª y detrás, lo que-y supunxo una penalización de 44 puntos na clasificación xeneral, y que pasara del primer al tercer llugar.[14] La nueva clasificación, dempués de la décima etapa, foi:

Clasificación xeneral dempués de la décima etapa
Pos. Ciclista Puntos
1 Lucien Petit-Breton 39
2 Gustave Garrigou 54
3 Emile Georget 64

El lideralgu pasó a manes de Lucien Petit-Breton. Anque yá terminara en quinta y cuarta posición n'años anteriores,[15] yera un ciclista relativamente desconocíu, y empezara corriente na categoría de coureurs sur machines poinçonnées. Petit-Breton acabó les siguientes etapes siempres ente los trés primeros, polo que nengún otru ciclista foi capaz de lluchar pola victoria na xeneral. Al terminar la carrera aumentara la so ventaya a 19 puntos al respeutive de Garrigou y 27 puntos al respeutive de Georget.

Les etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Día Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
8 de xunetu París - Roubaix 272 Bandera de Francia Louis Trousselier Bandera de Francia Louis Trousselier
10 de xunetu Roubaix -Bandera d'Alemaña Metz 398 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Louis Trousselier
12 de xunetu Bandera d'Alemaña Metz - Belfort 259 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Émile Georget
14 de xunetu Belfort - Lyon 309 Bandera de Francia Marcel Cadolle Bandera de Francia Émile Georget
16 de xunetu Lyon - Grenoble 311 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Émile Georget
18 de xunetu Grenoble - Niza 345 Bandera de Francia Georges Passerieu Bandera de Francia Émile Georget
20 de xunetu Niza - Nimes 345 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Émile Georget
22 de xunetu Nimes - Toulouse 303 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Émile Georget
24 de xunetu Toulouse - Bayonne 299 Bandera de Francia Lucien Petit-Breton Bandera de Francia Émile Georget
10ª 26 de xunetu Bayonne - Burdeos 269 Bandera de Francia Gustave Garrigou Bandera de Francia Lucien Petit-Breton
11ª 28 de xunetu Burdeos - Nantes 391 Bandera de Francia Lucien Petit-Breton Bandera de Francia Lucien Petit-Breton
12ª 30 de xunetu Nantes - Brest 321 Bandera de Francia Gustave Garrigou Bandera de Francia Lucien Petit-Breton
13ª 1 d'agostu Brest - Caen 415 Bandera de Francia Émile Georget Bandera de Francia Lucien Petit-Breton
14ª 4 d'agostu Caen - París 251 Bandera de Francia Georges Passerieu Bandera de Francia Lucien Petit-Breton

Clasificación[editar | editar la fonte]

Anque fueron 110 los ciclistes que s'inscribieron pa tomar la salida nel Tour de Francia de 1907, finalmente 17 nun se presentaron, tomando la salida 93 ciclistes. D'estos 33 remataron la carrera.

Los ciclistes nun taben arrexuntaos oficialmente por equipos, pero dellos ciclistes teníen el mesmu patrocinador, anque nun se-yos dexó trabayar xuntos.

Posición Corredores Equipu !Puntos Categoría[16]
Bandera de Francia Lucien Petit-Breton Peugeot-Wolber 47 Poinçonnées
2 Bandera de Francia Gustave Garrigou Peugeot-Wolber 66 Vitesse
3 Bandera de Francia Emile Georget Peugeot-Wolber 74 Vitesse
4 Bandera de Francia Georges Passerieu Peugeot-Wolber 85 Vitesse
5 Bandera de Francia François Beaugendre Otav 123 Poinçonnées
6 Bandera d'Italia Eberardo Pavesi Alcyon–Dunlop 150 Poinçonnées
7 Bandera de Luxemburgu François Faber Labor-Dunlop 156 Poinçonnées
8 Bandera de Francia Augustin Ringeval Labor-Dunlop 184 Vitesse
9 Bandera de Francia Aloïs Catteau - 196 Poinçonnées
10 Bandera de Francia Ferdinand Payan - 227 Poinçonnées

Otres clasificaciones[editar | editar la fonte]

Lucien Petit-Breton foi tamién el vencedor de la categoría de coureurs sur machines poinçonnées.[17]

El diariu organizador de la carrera, L'Auto nomó a Emile Georget el meilleur grimpeur, el meyor escalador. esti títulu non oficial ye'l predecesor de la clasificación del monte.[18]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Amaury Sport Organisation (ed.): «1907 Tour de France». Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  2. Boll McGann. «The Story of the Tour de France». Dog Ear Publishing. Consultáu'l 16 d'agostu de 2010.
  3. El so verdaderu nome yera Dargaties pero'l Tour escribió'l so nome equivocadamente y l'error caltúvose hasta l'actualidá.
  4. Pierre Chany y Thierry Cazeneuve. . ODIL.
  5. Christopher S. Thompson. «The Tour de France». Routledge. Consultáu'l 16 d'agostu de 2010.
  6. Wheatcroft, Geoffrey. «Le Tour: A History of the Tour De France». Simon & Schuster. Consultáu'l 16 d'agostu de 2010.
  7. Christopher S. Thompson. «The Tour de France» páx. 68. University of California Press. Consultáu'l 16 d'agostu de 2010.
  8. Memoire du Cyclisme (ed.): «5ème Tour de France 1907 - 6ème étape» (francés) (3 maig 2009). Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  9. Nieuwsdossier (ed.): «Lucien Petit Breton win Tour de France 1907» (neerlandès) (12 de xineru de 2008). Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  10. Wielercentrum.com (ed.): «Lucien Breton wint dramatische Tour» (neerlandés). Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  11. «Le Tour de France» (francès). Le Petit Parisien páx. 5. Gallica Bibliothèque Numérique (28 de xunetu de 1907). Consultáu'l 11 d'agostu de 2010.
  12. «Le Tour de France» (francés). Le Petit Parisien páx. 4. Gallica Bibliothèque Numérique (26 juliol 1907). Consultáu'l 11 d'agostu de 2010.
  13. «Le Tour de France» (francés). Le Petit Parisien páx. 4. Gallica Bibliothèque Numérique (27 de xunetu de 1907). Consultáu'l 11 d'agostu de 2010.
  14. Memoire du Cyclisme (ed.): «5ème Tour de France 1907 - 9ème étappe» (francès) (3 maig 2009). Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  15. Amaury Sport Organisation (ed.): «Past results for Lucien MAZEN dit PETIT-BRETON (FRA)». Consultáu'l 2 d'abril de 2009.
  16. El Mundo Deportivo (ed.): «Le Tour de France» (castellanu) (8 agost 1907). Consultáu'l 11 d'agostu de 2010.
  17. Amaury Sport Organisation (ed.): «l'Historique du Tour - Année 1907» (francès). Consultáu'l 2 de xineru de 2010.
  18. Michiel van Lonkhuyzen. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. Consultáu'l 30 d'avientu de 2009.

Llibros y otros[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]