Callophrys avis

De Wikipedia
Callophrys avis
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Subfilu: Hexapoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Lycaenidae
Xéneru: Callophrys
Especie: C. avis
Chapman 1909
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La Callophrys avis, (Chapman, 1909) ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Lycaenidae.[1]'[1] [2] [3] [4]

Distribución[editar | editar la fonte]

Bien acutada. N'África distribúise per  Marruecos y Arxelia: Atópase en Tánger, Arxel, Khenxela y Zehroun. N'Europa, per Francia, España y Portugal: Cáceres, Cádiz, Málaga, Teruel, metá oriental de Cataluña, sur de Portugal y dende los Pirinéos Orientales hasta los Alpes Marítimos.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Imagu[editar | editar la fonte]

Tamañu pequeñu. Destaca la so coloración verde del aviesu (con una pequeña franxa discontinua blanca a les ales posteriores), aspeutu que na península Ibérica solamente comparte con Callophrys rubi y llixeramente con Tomares ballus, suel qu'esta última especie tamién presenta tonalidaes taronjoses y les verdes tán alcontraes a les ales posteriores; sicasí ye bien similar cola primera: pa estremales con certidume tiense que reparar la pilosidá del frente (espaciu ente los dos güeyos), colloráu en C. avis, anque hai dalguna otra pequeña diferencia. Anverso uniforme de color marrón escuru. Dimorfismu sexual ye cuasi inesistente.

Canesba[editar | editar la fonte]

Pocu conocida; cola forma típica de licenidu. Nuna de les formes conocíes ye verde dambes franxes llaterales, más clares y dos más dorsales de la mesma tonalidá y puntejades de colloráu.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Zones arbustives y seques con bayura d'arbocer (Arbutus unedo), la principal planta nutrícia de la gata. Esta tamién puede alimentase de Coriaria, Viburnum y Salvia.[1]

Periodu de vuelu y envernía[editar | editar la fonte]

Una xeneración al añu. Los imagos vuelen ente finales de marzu y mediaos de xunu dependiente de la llocalidá y de l'altitú.

Envierna como pupa.[1]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Sobre arbórees, les femes ponen los güevos en fueyes nueves axacentes a flores seques o frutos, evitando plantes nueves o viltaes.[1]

Especies ibériques similares[editar | editar la fonte]

  • Callophrys rubi
  • Tomares ballus

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]