Árabe tunecín

De Wikipedia
Árabe tunecín
تونسي / tuwnsī'
Faláu en Bandera de Tunicia Tunicia
Bandera d'Arxelia Arxelia
Rexón Tunicia y frontera arxelina.
Falantes 11 000 000
Familia Afro-asiática
  Semítica
     Meridional;       
        Árabe
         Magrebín
Alfabetu Alfabetu árabe, Alfabetu llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 aeb

Estensión del árabe tunecín

El árabe tunecín ye un dialeutu Magrebín de la llingua árabe faláu por 11 millones de persones en Tunicia, sicasí l'idioma oficial del país ye'l árabe estándar. Los sos falantes llamar deriya ("dialeutu"),[1] pa estremalo del árabe, o tunecí (esto ye, tunecín).[2][3] Ente que l'idioma oficial de Tunicia ye'l árabe estándar.[4]

Nel interior del país el tunecín entemecer col arxelín y el libiu como parte del continuum dialeutal del que formen parte.[4]

Como la mayoría de llingües magrebines, tien una gran influencia de llingües bereberes, según tamién del idioma púnicu[5][6] y llatín[5][7]. El so léxicu incluyi pallabres procedentes de Llingües romániques, como'l francés, l'italianu o l'español, pola presencia en Tunicia de colonizadores d'estes procedencies cuando'l país yera una colonia francesa.[8]

La so distribución xeográfica estender por territorios de los países vecinos de Tunicia, como Libia o Arxelia, nun continuum llingüísticu con otros dialeutos del árabe. Tamién ta presente nes colonies d'emigrantes tunecinos en países europeos, como Alemaña, Bélxica y Francia.


Referencies[editar | editar la fonte]

Wikimedia Incubator
Wikimedia Incubator
  1. Al igual qu'otros dialetos magrebinos llamaos asi: Derja polos sos falantes nativos.
  2. Esrito n'árabe como تونسي o en llatín (Arabizi) como Tounsi
  3. Sayahi, Lotfi (24 d'abril de 2014). Diglossia and Language Contact: Language Variation and Change in North Africa. Cambridge University Press. ISBN 9781139867078.
  4. 4,0 4,1 Gibson, M. (2009). Tunis Arabic. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, 4, 563–71.
  5. 5,0 5,1 (en francés) Tilmatine Mohand, Substrat et convergences: -y berbére et l'arabe nord-africain (1999), in Estudios de dialeutologia norteafricana y andalusí 4, pp 99–119 Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «mohand» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  6. (en francés)Elimam, A. (2009). Du Punique au Maghribi: Trajectoires d'une langue sémito-méditerranéene'. Synergies Tunisie, (1), 25-38.‏
  7. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes corrient
  8. Zribi, I., Boujelbane, R., Masmoudi, A., Ellouze, M., Belguith, L., & Habash, N. (2014). A Conventional Orthography for Tunisian Arabic. In Proceedings of the Language Resources and Evaluation Conference (LREC), Reykjavik, Iceland.