Zenobia

De Wikipedia
Zenobia
emperatriz reinante (es) Traducir

Vida
Nacimientu Palmiracirca 240
Nacionalidá Imperiu de Palmira
Antigua Roma
Muerte Tívoli (es) Traducir275 (greg.) (34/35 años)
Familia
Casada con Septimio Odenato (es) Traducir ( – 267 (Gregorianu))
Fíos/es
Familia
Oficiu gobernante
Trabayos destacaos Epitome (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata


Septimia Bathzabbai Zainib (griegu Ζηνοβία / Zēnobía; Plantía:Lang-arc; llatín: Julia Aurelia Zenobia), más conocida como Zenobia (circa 240Palmira – 275 (greg.)Tívoli (es) Traducir), foi la segunda muyer del príncipe Septimio Odenato (castellanización del nome Odenat) de Palmira, dependiente del Imperiu romanu, y reina del Imperiu de Palmira ente 267 y 272, tres l'asesinatu del so home en 267, cuando tomó'l poder en nome del so nuevu fíu herederu.

Aprovechando les disputes nel interior del imperiu romanu pol lideralgu del mesmu, el reinu de Palmira sublevóse ya intentó crear el so propiu imperiu col enfotu de apoderar a los dos que -y flanqueaban, el romanu y el sasánida. Tamién teníen l'incentivu d'aprovechar el vacíu de poder que l'Imperiu sasánida entá nun algamara a enllenar. Les campañes militares de Zenobia dexáron-y crear un imperiu que tomaba toa'l Asia Menor ya inclusive llogró tomar Exiptu coles sos tropes nel añu 269, yá que ellí llevantárase un posible candidatu al tronu romanu. Zenobia llogró deponer al pretendiente y reclamó la corona del imperiu pal so fíu.

Gobernó Exiptu hasta l'añu 272, cuando foi ganada y unviada como rehén a Roma pol emperador Aureliano. A partir d'esti momentu, el destín de Zenobia paez confusu. Esisten múltiples teoríes desque una enfermedá acabó cola vida de Zenobia, hasta que foi una fuelga de fame o una execución por decapitación la causa de la so muerte.[1] La versión más optimista y aceptada cuenta que Aureliano quedó tan impresionáu por Zenobia que la lliberar, otorgándo-y una villa en Tibur (actual Tívoli, Italia) onde se convirtió nuna filósofa destacada de l'alta sociedá, viviendo como una matrona romana más.

Orixe ya infancia[editar | editar la fonte]

La sociedá de Palmira yera una axuntadura de tribus semítiques (na so mayoría arameos y árabes) y Zenobia nun puede ser identificada en nengún grupu; como ella yera de Palmira, pue que tuviera sangre árabe y arameo.[2] La información sobre los sos ancestros y les sos conexones familiares inmediatos ye escasa y contradictoria.[3] Nun se sabe nada alrodiu de la so madre y alderícase la identidá del so padre,[2], quién podría ser Zabaii ben Selim o Julio Aurelio Zenobio. Fontes maniquees menten a una "Nafsha", hermana de la "reina de Palmira", pero eses fontes son confuses y "Nafsha" puede referise a Zenobia mesma;[4] ye dudosu que Zenobia tuviera una hermana.

La Historia Augusta contién detalles alrodiu de la so curtia vida, anque'l so grau de certidume ye dudosu,[5] na so niñez el so pasatiempu yera la caza y aparentemente nun yera una plebeya sinón que recibiría una educación apropiada pa una noble rapaza de Palmira. Amás de la so llingua materna'l araméu de Palmira, Zenobia yera capaz de falar en llatín y fluidamente l'araméu exipciu y el griegu.[4][6]

Reina de Palmira[editar | editar la fonte]

Boda de Zenobia y Odenato
Justus van Egmont. Cartón pa tapiz

Alredor de 255, con unoss 14 años, Zenobia convertir na segunda esposa de Septimio Odenato el raz (señor) de Palmira a partir de 258.[2]Al casase, adoptó'l praenomen Septimia, anque roblaba col so nome araméu "Bat-Zabbai".[7] Con esti matrimoniu recibió un fiyascu llamáu Hairan, fíu del primer matrimoniu de Odenato.

Alredor de 266 Odenato y Zenobia tuvieron un fíu, Lucius Iulius Aurelio Septimio Vaballathus Atenodoro, más conocíu como Vabalato.

Zenobia sentenciando a muerte a Meonio

En 267 el so home y el so fiyascu fueron asesinaos pol so sobrín y primu Meonio, y ella sentenciar a muerte. El so fíu Vabalato tenía entós solo un añu d'edá, polo que Zenobia asocedió al so maríu y gobernó Palmira como rexente del menor. A dambos fuéron-y daos los títulos honoríficos de Augusta y Augusto.

Tres la muerte de Galieno en 268 y viendo que'l so socesor, Claudio el Góticu, tenía que dedicar tolos sos esfuercios a compensar una invasión goda, Zenobia sublevó a Palmira ya intentó crear el so propiu imperiu. El so oxetivu declaráu yera protexer l'Imperiu romanu d'Oriente del Imperiu sasánida, pola paz de Roma, sicasí, los sos esfuercios aumentaron significativamente el poder del so tronu. Roma, envolubrada nun nuevu periodu de caos por cuenta de les distintes socesiones, dexó a la reina de Palmira, que taba bien asitiada nel so reinu, intentar aspirar a crear un tercer imperiu, col enfotu de apoderar a los dos imperios que -y flanqueaban.

Zenobia fortificó y enguapeció la ciudá de Palmira, que cuntaba entós con una población que superaba los 150.000 habitantes. Les muralles qu'arrodiaben la ciudá, según dicíase, teníen 21 quilómetros de circunferencia. Cuntaba con una avenida curiada por grandes columnes corinties de más de 15 metros d'altor. Taba llena de formosos templos, monumentos, xardinos y edificios públicos, ente ellos destacaba'l Templu del Sol.

Zenobia mandó alzar nel añu 271 un par d'estatues d'ella y del so difuntu maríu. Tamién estatues de héroes y de benefactores atopar por tola ciudá, pidiendo a tolos nobles de la ciudá que mandaren esculpir les sos estatues y colles llevantaren una columna na qu'exhibiles. Tolos notables de la ciudá, posaron ante los artistes pa prestu de los conceyales. En Palmira podíen atopase cerca de doscientes estatues nes sos columnes y nes parés del ágora.

Zenobia foi conquistando nuevos territorios, aumentando'l territoriu del Imperiu de Palmira en memoria del so maríu y como mandáu al so fíu.

Les invasiones d'Exiptu y Anatolia[editar | editar la fonte]

Antoniniano de Zenobia.

En 269, Zenobia, el so exércitu, y el xeneral Zabdas conquistaron violentamente Exiptu cola ayuda del so aliáu exipciu, Timágenes, y el so exércitu. El prefeutu romanu d'Exiptu, Probo Tenagino y les sos fuercies, trataron d'espulsa-yos d'Exiptu, pero l'exércitu de Zenobia prindó y degolló a Probo. Zenobia proclamóse reina d'Exiptu y acuñó monedes col so nome. Nesi momentu'l so reinu estender dende'l Nilu hasta'l Éufrates.

Dempués d'estes incursiones iniciales, Zenobia aportó a conocida como la "reina guerrera del Este" al dirixir personalmente al so exércitu, demostrando ser bona caballeru, capaz de caminar trés o cuatro milles colos sos soldaos a cuerpu.

Zenobia fixo espediciones col so gran exércitu y conquistó Anatolia hasta Ancira y Calcedonia, y más tarde Siria, Palestina y el El Líbanu. Nel so imperiu de curtia duración, Zenobia tomó rutes de comerciu vitales pa los romanos.

L'emperador Aureliano, xubíu al tronu nel añu 270, n'estabilizando la frontera del Danubiu, decidió finalmente entamar una campaña militar contra ella. Mandó dalgunes de les sos fuercies escontra Exiptu y el gruesu del so exércitu escontra l'este al traviés d'Asia Menor. Zenobia cuntaba con un gran exércitu, formáu polos sos arqueros y catafractos comandado por dos xenerales, Zabdas y Zabbai. Pero Aureliano conquistó Exiptu y llanzó les sos fuercies escontra Siria.

Zenobia foi ganada en Emesa (actual Homs), y retiróse a Palmira, onde foi sitiada por Aureliano en 272. Palmira fixera atroxu de cebera y confiaba na fuercia de los sos escelentes arqueros, esperando aguantar mientres meses, pero gracies a los xefes árabes del desiertu, que Zenobia refalgara, Aureliano venció la resistencia de la ciudá. Zenobia y el so fíu escapar d'ellí en camellu cola ayuda de los sasánidas, pero fueron prindaos nel ríu Éufrates polos caballeros de Aureliano, y ordenóse que fueren llevaos a Roma. El curtiu reináu de Zenobia sobre Exiptu y l'Imperiu de Palmira terminara. Los palmiranos restantes que se negaron a rindise fueron prindaos y executaos por orde de Aureliano.


Predecesor:
Septimio Odenato
Emperatriz del Imperiu de Palmira
267 - 272
(rexente de Vabalato)
Socesor:
Aureliano
reunificación col Imperiu romanu

.


Zenobia nes artes[editar | editar la fonte]

Lliteratura[editar | editar la fonte]

Pintura[editar | editar la fonte]

Óperes[editar | editar la fonte]

Escultura[editar | editar la fonte]

Películes[editar | editar la fonte]

Composiciones[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ball, Warwick. "Rome in the East" (Routledge, 2000).
  2. 2,0 2,1 2,2 1948-, Southern, Pat, (2008). Empress Zenobia : Palmyra's rebel queen. Hambledon Continuum. ISBN 9781441142481.
  3. Bryce, Trevor (2014). Ancient Syria : a three thousand year history. Oxford University Press. ISBN 9780191002922.
  4. 4,0 4,1 Warwick., Ball, (10 de xunu de 2016). Rome in the East : the Transformation of an Empire (2).. Taylor and Francis. ISBN 9781317296355.
  5. Richard., Stoneman,. Palmyra and its empire : Zenobia's revolt against Rome. Univ. of Michigan Press, páx. 112. ISBN 9780472083152.
  6. Dodgeon, Michael H.; Lieu, Samuel N. C. (1994). The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars (AD 226-363): A Documentary History (n'inglés). Psychology Press. ISBN 9780415103176. Consultáu'l 24 de mayu de 2017.
  7. Stoneman, 1995,p. 2.