Y Tauri

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteY Tauri
estrella[1], Estrella de carbonu[1], Estrella variable[1] y estrella variable de periodo largo (es) Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 86,414215273878 °[3]
Declinación (δ) 20,695041669162 °[3]
Magnitú aparente (V) 6,9 (banda V)
Constelación Tauru
Velocidá radial 17 km/s[5]
Parallax 1,6284 mas[3]
Tipu espectral C-N3_C2_4_MS1_tau1_SiC2[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 5h 45m 39.412s, 20° 41 42.15

Y Tauri (Y Tau / HD 38307 / HR 1977)[7] ye una estrella variable na constelación de Tauru. La so distancia al Sistema Solar ye de 735 pársecs (2400 años lluz).[8]

Y Tauri ye una estrella de carbonu de tipu espectral CV4 con una temperatura superficial de 2735 K. Nes estrelles de carbonu, al contrariu que na mayor parte de les estrelles como'l Sol, el conteníu de carbonu supera al d'oxíxenu; la rellación C/O en Y Tauri, mayor que la unidá, ye de 1,04. Estes estrelles, nes últimes etapes de la evolución estelar, esperimenten una perda de masa estelar significativa; Y Tauri facer a razón de 1,6 × 10-6 mases solares per añu.[8] La so lluminosidá bolométrica —considerando toles llonxitúes d'onda— ye casi 20.000 vegaes superior a la lluminosidá solar.[8] Por aciu interferometría midióse'l so diámetru angular en banda K, siendo ésti de 8,58 ± 0,01 milisegundos d'arcu.[9] Otra midida, ésta tomada mientres un tapecimientu llunar, da un valor daqué inferior de 8,18 ± 0,16 milisegundos d'arcu.[10] Considerando la primera de les cifres, puede evaluase'l so diámetru real de forma averada, resultando ser 680 vegaes más grande que'l diámetru solar. Ello implica que si tuviera nel llugar del Sol, nel so interior quedaríen englobaes les órbites de los cuatro primeros planetes, según el Cinturón d'Asteroides.

Catalogada como variable semirregular SRB, el rellumu de Y Tauri varia ente magnitú aparente +6,50 y +9,20 nun periodu de 241,5 díes.[11]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. «NSCC--A new scheme of classification of c-rich stars devised from optical and infrared observations» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1298–1319. payares 2009. doi:10.1088/0004-637X/705/2/1298. 
  7. Y Tau -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 8,2 Bergeat, J.; Chevallier, L. (2005). «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics 429. pp. 235-246. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...429..235B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  9. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). pp. 773-777 (Y Tau LBI). http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=1986. 
  10. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). pp. 773-777 (Y Tau LO). http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=945. 
  11. Y Tau (General Catalogue of Variable Stars)

Coordenaes: Sky map 5h 45m 39.412s, 20° 41 42.15