Tithonia diversifolia

De Wikipedia
Tithonia diversifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Eudicotyledoneae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Subtribu: Helianthinae
Xéneru: Tithonia
Especie: T. diversifolia
(Hemsl.) A.Gray
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Tithonia diversifolia ye una especie de plantes con flores de la familia d'Asteraceae que comúnmente ye conocida como árbol maravía, falsu xirasol, quil amargosu, tornasol mexicanu, xirasol mexicanu, margaritona, árnica de la tierra, xirasol xaponés o crisantemu de Nitobe.

Vista de la planta
Detalle de la flor
Nel so hábitat
Flores

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes perennes, erectas, 1–4 m d'altu; tarmos evidentemente acostillaos y canaliculaos, casi glabros. Fueyes cimeres amenorgaes y ensin llobos, les restantes 3-llobaes, 15 (–20) cm de llargu y hasta 12 cm d'anchu; pecíolos inferiores auriculado-abrazadores na base, los superiores curtiu y poco definíos. Pedúnculos 10–15 cm de llargu; filarias en ca 4 series, toes o la mayoría llargamente arrondaes, estriaes, casi dafechu glabres; páleas 10–13 mm de llargu, ápiz terminando nuna punta fuerte, non conspicuamente exertes; flósculos del radiu 7–14, les lígulas lliniares, 40 (69) mm de llargu, marielles; flósculos del discu 80–120. Aquenios 5–6 mm de llargu, puberulentos; miriguanu de escamitas fimbriaes fundíes y 2 escames aristaes nos ángulos marxinales.[1]

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye nativu de Méxicu y América Central pero ye casi pantropical na so distribución como especie introducida.[2] Dependiendo del área pudiera ser planta añal o planta perenne, ye de tarmos con nervaduras maderices y de flores anaranxaes.

Simbolismu y usos[editar | editar la fonte]

  • En Xapón, escontra'l fin de la Dómina Meiji, fueron importaes como plantes ornamentales anque tamién fueron cultivaes nel país. Pol so sabor amargosu, fueron introducidad pa inducir a la fiebre como ayuda contra l'envelenamientu, anque non emplegada en forma direuta como medicina. Hai una hestoria que diz que fueron introducíes en Xapón por Inazō Nitobe, d'ende que nel idioma xaponés llámese-y crisantemu de Nitobe (ニトベギク; Nitobegiku).

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta planta ye frecuentemente utilizada pa curar granos, llagues y firíes, nos estaos costeños de Chiapas, Guerrero y Veracruz. Amás, emplégase-y contra otres afecciones de la piel, como sarna, folles, espiníes, pa quitar la comición. Ocúpase-y tamién contra carecimientos de calter respiratoriu como tos, asma y bronquitis.

Úsase igualmente pa tratar los golpes, la calentura, los calambres y les hinchadures. Amás, refierse que funciona como antisépticu.

Hestoria

Narciso Souza, nel sieglu XX comenta que "les sos fueyes en maceración alcohólica son utilizaes como les de la verdadera árnica".

Química

Nes partes aérees de T. diversifolia detectáronse los sesquiterpenos togimín A, C y F, y tirotundín; y el flavonoide hispidín. Tamién se detectaron la presencia de sesquiterpenlactonas.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Tithonia diversifolia foi descritu por (Hemsl.) A.Gray y espublizóse en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 19(1): 5. 1884[1883].[1]

Sinonimia
  • Helianthus quinquelobus Sessé & Moc.
  • Mirasolia diversifolia Hemsl.
  • Tithonia diversifolia subsp. diversifolia
  • Tithonia diversifolia var. diversifolia
  • Tithonia diversifolia var. glabriuscula S.F.Blake
  • Urbanisol tagetiflora var. diversifolius (Hemsl.) Kuntze
  • Urbanisol tagetiflora var. flavus Kuntze
  • Urbanisol tagetiflora f. grandiflorus Kuntze
  • Urbanisol tagetifolius f. grandiflorus Kuntze[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Balick, M. J., M. H. Nee & D.Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. Berendsohn, W.G. & A.Y. Araniva de González. 1989. Llistáu básicu de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13.
  4. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  5. Carnevali, G., J. L. Tapia-Muñoz, R. Duno de Stefano & I. M. Ramírez Morillo. 2010. Fl. Ilustr. Penins. Yucatán 1–326.
  6. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  7. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  8. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]