Thismiaceae

De Wikipedia
Thismiaceae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Orde: Dioscoreales
Familia: Thismiaceae
J.Agardh, nom. cons.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Les tismiacees (nome científicu Thismiaceae) son una familia de plantes monocotiledónees, pequeñes y rares, micoheterotróficas, tropicales y subtropicales de tol mundu. Son yerbes ensin clorofila, que pueden ser reconocíes poles sos flores distintives. Les flores son usualmente solitaries y terminales, los tépalos esternos son munches vegaes bastante distintes de los internos, usualmente hai un aniellu arrodiando l'ampliu gargüelu, los estames son inflejos, o siquier formen un conu nel centru de la flor, y l'ovariu ye ínfero. Les flores pueden paecer como gelatina, o quiciabes un grupu de honguitos. Dalgunes son bien pequeñes, y anguaño tánse describiendo munchos nuevos xéneros y especies. La familia foi reconocida por sistemes de clasificación modernos como'l APWeb (2001 d'equí p'arriba[1]), magar el sistema de clasificación APG III del 2009[2] inclúi esos xéneros dientro d'un Burmanniaceae sensu lato, pero según el APWeb a xineru del 2011, los analises del ADN del nucleu y de les mitocondrias establecen que les families tienen de tar dixebraes pa caltenese monofiléticas.

Filoxenia[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Filoxenia

La familia ye reconocida por dellos autores (como Chase et al. 1995,[4] 2000,[5] Caddick et al. 2000a,[6] 2000b[7] Neyland 2002,[8] Thiele y Jordan 2002,[9] Merckx et al. 2006[10] y Woodward et al. 2007,[11] pero tamién foi incluyida en Burmanniaceae como tribu Thismieae (Maas-van de Kamer en Kubitzki[12] y otros).

Los estudios de Merckx et al. (2006[10]) basaos en datos nucleares y mitocondriales suxuren fuertemente que Burmanniaceae sensu stricto (como equí definida) y Thismiaceae nun formen un clado. Esti estudiu, con un muestreo refechu d'estos dos taxones (anque ensin "outgroup" a Dioscoreales), amuesa rellaciones de parentescu sustancialmente distintos de les de Caddick et al. (2002a,[13] 2002b[14]). Les rellaciones atopaes nel árbol de Caddick et al. (2002a[13]) fueron apoderaes polos datos del cloroplastu, pero como estos dos taxones son principalmente micoheterotróficos, tienen secuencies nos plástidos bien diverxentes. Por eso estos taxones micoheterotróficos causaron problemes. Geomitra (Thismiaceae), apaeció ensin dala dulda xunto con delles Burmanniaceae en dellos analises (Caddick et al. 2002a[13]), ente que n'analís del xenoma mitocondrial los miembros de Burmanniaceae sensu lato (esto ye, incluyendo a Thismiaceae) apaecíen en dos órdenes distintos (G. Petersen et al. 2006b[15]).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Introducción teórica en Taxonomía

El APG de 1998 reconocía a la familia, depués el APG II del 2003[3] como'l APG III (2009[2]) incluyir en Burmanniaceae, pero'l APWeb (2001 d'equí p'arriba[1]) a xineru del 2001 entá decide dixebrales de nuevu, daos los resultaos de los analises moleculares d'ADN del nucleu y les mitocondrias.

Como equí circunscripta, la familia consiste en cinco xéneros descriptos hasta agora (xineru del 2009), trés (Afrothismia, Haplothismia y Oxygyne) son del Vieyu Mundu, Thismia ye de les rexones tropicales d'América y Asia, con tres especies de temperatures templaes n'Illinois (U.S.A), Xapón, Nueva Zelanda, Australia y Tiputinia ye de l'Amazonia.

El xéneru más representáu ye Thismia con 35 especies.

Los xéneros, conjuntamente cola so publicación válida, distribución y númberu d'especies se listan de siguío (según el Royal Botanic Gardens, Kew,[16] a xineru del 2009):

  • Afrothismia Schltr., Bot. Jahrb. Syst. 38: 138 (1906). Oeste-centro y este d'África tropical.
  • Haplothismia Airy Shaw, Kew Bull. 7: 277 (1952). Sur d'India.
  • Oxygyne Schltr., Bot. Jahrb. Syst. 38: 140 (1906). Camerún, Sur de Xapón a Nansei-shoto.
  • Thismia Griff., Proc. Linn. Soc. London 1: 221 (1845). Asia tropical a Xapón, Y. y SE. d'Australia a Nueva Zelanda, Norte-centro d'U.S.A., Costa Rica a América subtropical.

Nesa llista falta Tiputinia, descripta nel 2007 y añerada nesta familia.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies citaes[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Stevens, P. F.. «Angiosperm Phylogeny Website (Versión 9, xunu del 2008, y actualizáu dende entós)» (inglés). Consultáu'l 12 de xineru de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  p. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  3. 3,0 3,1 APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  p. 399-436. http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 12 de xineru de 2009. 
  4. Chase, M.W., Stevenson, D.W., Wilkin, P. & Rudall, P.J. 1995. Monocot systematics: a combined analysis. Pp. 685–730 in: Rudall. P.J., Cribb, P.J., Cutler, D.F. & Humphries, C.J. (eds.), Monocotyledons: Systematics and Evolution.Royal Botanic Garden, Kew.
  5. Chase, M.W., Soltis, D. E., Soltis, P.S., Rudall, P.J., Fay, M.F., Hahn, W.H., Sullivan, S., Joseph, J., Molvray, M., Kores, P.J., Givnish, T.J., Sytsma, K.J. & Pires, J.C. 2000. Higher-level systematics of the monocotyledons:an assessment of current knowledge and a new classification.Pp. 3–16 in: Wilson, K.L. & Morrison, D.A.(eds.), Monocots: Systematics and Evolution. CSIRO Publishing, Collingwood.
  6. Caddick, L.R., Rudall & P. Wilkin, P.J. 2000. Floral morphology and development in Dioscoreales. Feddes Repert. 111: 189–230.
  7. Caddick, L.R., Rudall, P.J., Wilkin, P. & Chase, M.W. 2000. Yams and their allies: systematics of Dioscoreales. Pp. 475–487 in: Wilson, K.L. & Morrison, D.A. (eds.), Monocots: Systematics and Evolution. CSIRO Publishing, Collingwood.
  8. Neyland, R. 2002. A phylogeny inferred from large-subunit (26S) ribosomal DNA sequences suggests that Burmanniales are polyphyletic. Austral. Syst. Bot. 15: 19–28.
  9. Thiele, K.R. & Jordan, P. 2002. Thismia clavarioides (Thismiaceae),a new species of fairy lantern from New South Wales. Telopea 9: 765–771.
  10. 10,0 10,1 Merckx, V.; Schols, V., Maas-van de Kamer, H., Maas, P., Huysmans, S., y Smets, Y. (2006). «Phylogeny and evolution of Burmanniaceae (Dioscoreales) based on nuclear and mitochondrial data.». American J. Bot. 93:  p. 1684-1698. 
  11. Woodward, C. L.; Berry, P. E.; Maas-van de Kamer, H.; Swing, K. (2007). Tiputinia foetida, a new mycoheterotrophic genus of Thismiaceae from Amazonian Ecuador, and a likely case of deceit pollination. Taxon 56(1):157-162.
  12. Maas-van de Kamer, H. (1998). Burmanniaceae. Pp.154–163 in: Kubitzki, K., Huber, H., Rudall, P.J., Stevens, P.S. & Stützel, T. (eds), The Families and Genera of Vascular Plants, Vol. III, Monocotyledons: Lilianae (except Orchidaceae). Springer-Verlag, Berlin.
  13. 13,0 13,1 13,2 Caddick, L. R.; Rudall, J. R., Wilkin, P., Heddersonn, T. A. J., y Chase, M. W. (2002a). «Phylogenetics of Dioscoreales based on combined analyses of morphological and molecular data.». Bot. J. Linn. Soc. (138):  p. 123-144. 
  14. Caddick, L. R.; Wilkin, P., Rudall, J. R., Heddersonn, T. A. J., y Chase, M. W. (2002b). «Yams reclassified: a recircumscription of Dioscoreaceae and Dioscoreales.». Taxon (51):  p. 103-114. 
  15. Petersen, G.; Seberg, O., Davis, J. I., Goldman, D. H., Stevenson, D. W., Campbell, L. M., Michelangeli, F. A., Specht, C. D., Chase, M. W., Fay, M. F., Pires, J. C., Freudenstein, J. V., Hardy, C. R., y Simmons, M. P. (2006). «Mitochondrial data in monocot phylogenetics.». Aliso 22:  p. 52-62. 
  16. «[http://apps.kew.org/wcsp/reportbuilder.do Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Series]» (inglés). Consultáu'l 15 de xineru de 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]