Tau Geminorum

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteTau Geminorum
estrella[1], estrella binaria[2], Estrella variable[1], fonte d'infrarroxos[1], estrella doble (es) Traducir[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[3] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 107,78487630737 °[4]
Declinación (δ) 30,245163769854 °[4]
Distancia a la Tierra 120,104 pc
Magnitú aparente (V) 4,42 (banda V)
Constelación Xéminis
Velocidá de rotación 5,8 km/s[6]
Velocidá radial 21,27 km/s[7]
Parallax 8,3261 mas[4]
Carauterístiques físiques
Radiu 26,8 Radius solars [8]
Masa 2,3 M☉[8]
Gravedá superficial 355 cm/s²[9]
Tipu espectral K2III[10]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 7h 11m 8.37s, 30° 14 42.59

Tau Geminorum (τ Gem / 46 Geminorum)[11] ye una estrella na constelación de Xéminis de magnitú aparente +4,40 que s'atopa a 302 años lluz del Sistema Solar. Anque nun tien nome propiu, xunto a θ Geminorum, ι Geminorum, ν Geminorum y φ Geminorum, yera conocida como Woo Chow Shih o Woo Choo How, «los Siete Príncipes Feudales de China».[12] Forma un sistema binariu con una nana marrón, afayada en 2004.[13]

Tau Geminorum ye una xigante naranxa de tipu espectral K2III con una temperatura efectivo de 4441 ± 19 K.[14] El so diámetru angular envaloráu, 2,68 ± 0,23 milisegundos d'arcu,[15] dexa evaluar el so diámetru, siendo ésti 27 vegaes más grande que'l del Sol, lo qu'equival a 0,13 UA. Xira amodo sobre sigo mesma, con una velocidá de rotación proyeutada de 3,0 km/s.

Tau Geminorum relluma con una lluminosidá 224 vegaes mayor que la lluminosidá solar[16] y, anque ye difícil determinar la so masa con exactitú, ésta pue ser d'aproximao 2 mases solares.[17] Presenta una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— bien asemeyáu a la solar ([Fe/H] = +0,02),[16]

Compañera subestelar[editar | editar la fonte]

En 2004 afayóse la esistencia d'una nana marrón, denomada Tau Geminorum b, n'órbita alredor de Tau Geminorum. Tien una masa mínimo 18,1 vegaes mayor que la masa de Xúpiter y el so periodu orbital ye de 305 díes.[13]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  3. Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  5. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  6. David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 209–231. doi:10.1088/0004-6256/135/1/209. 
  7. Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  8. 8,0 8,1 Sabine Reffert (2013). «Precise radial velocities of giant stars. V. A brown dwarf and a planet orbiting the K giant stars {tau} Geminorum and 91 Aquarii» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 87–87. doi:10.1051/0004-6361/201321714. 
  9. M. Tsantaki (agostu 2013). «SWEET-Cat: A catalogue of parameters for Stars With ExoplanETs» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 150–150. doi:10.1051/0004-6361/201321286. 
  10. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 
  11. Tau Gem -- Variable Star (SIMBAD)
  12. Allen, Richard Hinckley (1889). «Gemini», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 27 d'agostu de 2011.
  13. 13,0 13,1 Mitchell, D. S.; Frink, S.; Quirrenbach, A.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Butler, R. P. (2004). «Four Substellar Companions Found Around K Giant Stars». American Astronomical Society Meeting 203, #17.03; Bulletin of the American Astronomical Society 35. p. 1234. http://adsabs.harvard.edu/abs/2003AAS...203.1703M. 
  14. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. (2011). «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics 525. A71. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..71W&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). pp. 773-777 (Tabla consultada en CDS). http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-ref=VIZ4y58c8af503f&-out.add=.&-source=J/A%2bA/431/773/charm2&recno=8097. 
  16. 16,0 16,1 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey (2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal 135 (1). pp. 209-231. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008AJ....135..209M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  17. Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike (2007). «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal 133 (6). pp. 2464-2486. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133.2464L&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 7h 11m 8.37s, 30° 14 42.59