Ni Geminorum

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteNi Geminorum
estrella[1], estrella doble (es) Traducir[1], Estrella Be (es) Traducir[1] y emission-line star (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 97,24077555917 °[2]
Declinación (δ) 20,21213489556 °[2]
Distancia a la Tierra 155,1927 pc
Magnitú aparente (V) 4,14 (banda V)
Constelación Xéminis[5]
Velocidá de rotación 160 km/s[6]
Velocidá radial 39,4 km/s[7]
Parallax 6,4436 mas[3]
Carauterístiques físiques
Masa 6,4 M☉
Tipu espectral B6IVe[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 6h 28m 57.786s, 20° 12 43.686

Ni Geminorum (ν Gem / 18 Geminorum / HD 45542)[9][10] ye una estrella múltiple na constelación de Xéminis de magnitú aparente +4,14. Alcuéntrase a unos 500 años lluz de distancia del Sistema Solar.

El sistema Ni Geminorum ta apoderáu por una binaria cercana que la so componente principal, llamada Ni Geminorum Aa1, ye una xigante o subxigante de tipu espectral B6III con una temperatura averada de 14.000 K. Anque los parámetros del sistema nun son bien conocíos, Ni Geminorum Aa1 pue ser tan lluminosa como 840 soles y tener una masa entendida ente 4,5 y 4,8 mases solares. La so velocidá de rotación proyeutada ye de 220 km/s. De la componente secundaria d'esta binaria, Ni Geminorum Aa2, nada se sabe. El so periodu orbital ye de 53,72 díes y la separación media ente dambes estrelles ye de 0,5 ~ UA.[11]

Una tercer estrella, Ni Geminorum Ab, orbita alredor de la binaria Aa1-Aa2. Bien malo de resolver —la so separación visual con ella ye d'apenes una o dos décimes de segundu d'arcu—, la so lluminosidá puede ser 330 vegaes mayor que la del Sol y puede tener una masa averada de 4,0 - 4,2 mases solares. El so órbita ye notablemente escéntrica, lo que fai que la so separación cola binaria bazcuye ente 20 y 1,5 UA. Puede emplegar unos 13 años en completar una órbita, magar esta cifra ye namái averada. Coles mesmes, ye una estrella Be que'l so espectru amuesa emisiones procedentes d'un discu circumestelar.[11]

Una cuarta estrella puede completar el sistema estelar. Visualmente a casi 2 minutos d'arcu, Ni Geminorum B (HD 257937)[12] tien magnitú +7,97. De tipu espectral B8, ye de la mesma una estrella binaria.[13] Si verdaderamente forma parte del sistema, la so distancia al respective de la estrella triple Ni Gemnorum A ye de siquier 17.000 UA.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal (1):  páxs. 359–365. xunetu 2002. doi:10.1086/340590. 
  7. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 269–280. avientu 1995. 
  8. «Spectral types and rotational velocities of the brighter Be stars and A-F type shell stars». The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 55–83. setiembre 1982. doi:10.1086/190820. 
  9. Nu Geminorum (The Bright Star Catalogue)
  10. CCDM J06290+2013AB -- Double or multiple star (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 11,2 Nu Geminorum (Stars, Jim Kaler)
  12. -- CCDM J06290+2013CD -- Double or multiple star (SIMBAD)
  13. Rivinius, Th.; Štefl, S.; Baade, D. (2006). «Bright Be-shell stars». Astronomy and Astrophysics 459 (1). páxs. 137-145. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...459..137R&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 6h 28m 57.786s, 20° 12 43.686